Neolític egipci
El neolític egipci es desenvolupa al Baix Egipte i va des d'aproximadament el 6000 aC fins al 4000 aC, en què dóna pas a una cultura neolítica més complexa anomenada de Maadi i la d'Omari. És d'aparició més tardana a l'Alt Egipte.
S'han localitzat establiments agrupats a la cultura neolítica de Faium (Faium a i b) que fou la primera cultura de granges a la vall del Nil, entre ells els de Kom W i Kom K (de la Faium a). La regió de Faium era molt apropiada per l'agricultura i ja abans del 6000 aC (Epipaleolític o Mesolític) apareixen proves de cultures trigo-capsianes (Faium B)
Un emplaçament important, el primer localitzat el 1928, fou Merimde Beni Salamais, a la part occidental del delta, i és posterior al 5000 aC, sent considerat una prolongació de la cultura de Faium A, i al final, part de la cultura Badariana, estesa per l’Alt Egipte. Les tombes són simples i els difunts eren enterrats en posició contreta. S'aprecia una progressió d'estils urbans i dissenys de carrers durant un període prolongat de temps que fa pensar en un increment de la urbanització
El neolític es distingeix per l'increment de l’agricultura i la ramaderia, procés que sembla situar-se vers el 5600 aC. Merimde fou ocupada des del 5600 al 4900 aC i els ocupants s'hi enterraven en tombes petites d'uns tres metres de llarg i la meitat d'ample, amb poca pedra i a terra sota la porta, costum que després es va abandonar. Eren pescadors i vivien dels peixos del riu. El comerç i l'intercanvi amb l'Alt Egipte es va iniciar vers el 5000 aC.