Nicànor d'Estagira

Nicànor d'Estagira (Νικάνωρ) fou un militar macedoni originari d'Stageira.

Alexandre el Gran el va enviar a Grècia a proclamar, durant els jocs olímpics del 324 aC, el decret per la crida dels exiliats de totes les ciutats de Grècia.

Probablement es el mateix Nicànor que apareix més tard amb el comandament de la flota durant el setge de Milet (Arr. Anab. 1.18, 19-Z1) i també probablement es el mateix Nicànor que en el repartiment de Triparadisos del 321 aC va obtenir la important satrapia de Capadòcia i fou partidari d'Antígon el Borni al que va acompanyar a la guerra contra Èumenes de Càrdia; després de la segona batalla de la Gabiene, Nicànor fou l'encarregat de recollir a Èumenes, que com a presoner entregaven els argiraspides.

A la mort de Pitó i els seus associats el 316 aC, fou nomenat governador o sàtrapa de Mèdia i províncies adjacents (les anomenades "Altes Satrapies"), govern que va conservar fins el 312 aC en què Seleuc es va apoderar de Babilònia; Nicànor va reunir un exercit i va marxar contra Seleuc però fou sorprès i derrotat per aquest quan passava el Tigris i les seves tropes foren aniquilades o es van passar a l'enemic; segons Diodor de Sicília, Nicànor va poder escapar cap al desert des de on va demanar ajut a Antígon; segons Appià en canvi va morir a la batalla; aquesta segona versió sembla més probable ja que no torna a ser esmentat.