Nicanor Vilalta i Serres
| ||||||||||||||
Q107292093  | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||||||||||
Nicanor Vilalta i Serres, més conegut com a Nicanor Villalta, (Queretes, 20 de novembre del 1897 – Madrid, 6 de gener del 1980) va ser un torero que prengué l'alternativa a l'any 1922. La seva carrera s'allargà fins al 1943, per bé que estigué retirat durant els anys de la guerra civil espanyola (de fet, entre 1935 i 1939). En els seus anys de més èxit (els anys 20) va arribar a més de cinquanta curses de braus per temporada.
Va ser fill del noveller i banderiller Joaquín Vilalta i Ódena que, en abandonar la tauromàquia al 1908, es va establir a Amèrica. El seu fill Nicanor continuà la carrera del pare ja des del 1918, any en què torejà a Querétaro. A l'any següent ho feu a Saragossa, i al 1922 a Madrid. Prengué l'alternativa el sis d'agost del mateix any, a l'antiga plaça de braus de Donosti, en una correguda en què també participaren Pablo i Marcial Lalanda. En una de les seves primeres actuacions li canviaren el cognom en un cartell, i d'aleshores endavant va ser conegut com a Nicanor Villalta.
A l'any 1925 va fer cinquanta-cinc curses, però un accident al 1927 feu que hagués de baixar el ritme d'actuacions. Als anys 34 i 35 el seu rendiment baixà a divuit corregudes, i decidí retirar-se. Tornà a l'arena el setembre del 1939, un cop acabada la guerra, i torejà fins als quaranta-sis anys, quan es retirà en una darrera cursa a Saragossa el 17 d'octubre del 1943, compartint cartell amb Morenito de Talavera i Manolete. En aquesta darrera etapa de la seva carrera feia unes vint actuacions per any, en grans places com Madrid, Barcelona, Sevilla o València.
El seu estil era sobri i valent, i destacava especialment per l'ús de la muleta en el passi natural.
Enllaços externs
- Canvi del cognom (castellà)
- Biografia (castellà)
- Article a la Gran Enciclopedia Aragonesa en línia (castellà)