Nogai
- Per altres significats vegeu Nogay
Ногай | |
|---|---|
| Parlat a: | Rússia i Turquia |
| Regió: | Càucas |
| Parlants: | 70.000 (nombre indeterminat a Turquia) |
| Rànquing: | - |
| Classificació genètica: | Túrquic Altaic (discutit) |
| Llengua oficial de: | Daguestan , Txetxènia, Karatxai-Txerkèssia . |
| Regulat per: | |
| ISO 639-2 | nog |
| ISO 639-3 | nog |
 Visiteu el Portal:Llengües | |
Nogai (també Nogay o Tàtar Nogai), és una llengua parlada al sud-oest de Rússia pels Nogais. S'hi distingeixen tres dialectes: Qara-Nogay (Nogai Negre o del Nord), parlat a Daguestan; Nogai Propi, al Territori de Stàvropol; i Aqnogay (Nogai Blanc o Occidental), als marges del riu Kuban, a la República de Karatxai-Txerkèssia, i al districte Mineralnye Vody. Qara-Nogay i Nogai Propi són molt similars, mentre que Aqnogay mostra algunes diferències.
Nombre de parlants
Les últimes referències les trobem al darrer cens soviètic del 1989:
- Al Territori de Stàvropol, hi havia 28.562 nogais, dels quals 27.415 (el 95,98%) parlaven nogai, 885 (el 3,10%) parlaven rus i 262 (0,92%) parlaven altres llengües.
- Al Daguestan hi havia 28.294, dels quals 23.803 (el 84,13%) parlaven nogai, 148 (el 0,52%) parlaven rus i 4.343 (el 15,35%) parlaven altres llengües.
- A Karatxai-Txerkèssia hi havia 12.993, dels quals 12.598 (el 96,96%) parlaven nogai, 226 (1,74%) parlaven rus i 169 (1,30%) parlaven altres llengües.
- A Txetxènia hi havia 6.884, dels quals 6.808 (el 98,90%) parlaven nogai, 49 (0,71%) parlaven rus i 27 (0,39%) altres llengües
Malgrat ser un poble tan dispers i sense una regió autònoma pròpia, mantenen una taxa de retenció lingüística força alta.
Desenvolupament literari
Són famosos els cicles èpics Ithega, Musa, Mamai, Orak, Shura batyr, Gathel soltan, Kazy Togan, Er Targyn, Koblandy Batyr i Gaysa uly Amat. Des del segle XVI s'ha intentat donar-los llengua escrita en alfabet corànic. El 1928 s'hi introduiren dos sistemes d'escriptura diferenciats utilitzant l'alfabet llatí, però que el 1938 foren substituïdes pel ciríl·lic i una llengua unificada basada en l'aq noghai. El 1938 es fundà el diari Lenin Yoli (Camí de Lenin) i destacaren els autors Khasan Bulatukov (1907-1937) autor d’Azrat (1937) i Fatimat (1932), A. Kh. Dzhanibekov (1879-1936) i F. Abdukzhailov (1913).
Actualment s'editen dos diaris en nogai, Nogaj Davysy a Txerkessk i Golos Stepi a Daguestan.
Enllaços
| |||
| Turquès occidental | |||
| Bolgar | Bolgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix | ||
| Txagatai | Aini² | Ili Turki | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek | ||
| Kiptxak | Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-Balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krymtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹ | ||
| Oghuz | Afshar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qashqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹ | ||
| Turquès oriental | |||
| Khalaj | Khalaj | ||
| Kirguís-Kiptxak | Altai | Kirguís | ||
| Uigur | Altai septentrional | Chulym | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakha / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Yugur Oriental | ||
| Turc antic† | |||
| Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida | |||