Nomenclatura de la munició
 |
S'ha proposat fusionar aquest article a «munició». (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: abril de 2013 |
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Existeix una diferència fonamental entre el sistema emprat per definir un calibre de cartutx per a arma de canó llis també anomenat d'ànima llisa (escopeta) i l'empleat per a una arma de canó ratllat, o de ànima estriada: estries: són les clivelles helicoïdals que de li encunyen a l'ànima d'un canó per tal de generar un moviment giroscòpic a la punta d'un cartutx a bala per a que i el moment de produir-se la deflagració de la pólvora i abandoni la beina giri sobre el seu eix donant-li així major direcció el projectil (rifle). En el primer cas es defineix com a calibre a la quantitat de bales de plom, esfèriques, que es poden obtenir d'una lliura de plom per això com menor és la xifra que identifica al calibre major és el diàmetre del mateix. En el segon cas (munició per a fusells) les mesures consisteix en el diàmetre del projectil "x" la llargada de la beina, un exemple serien 5,6 x 61.
Diferenciem 3 tipus de sistemes
Sistema Mètric
Els primers en aplicar aquest tipus de nomenclatura van ser els alemanys, que tenien la indústria armamentística més important de l'època. Consisteix a definir el cartutx amb dos nombres separats per un aspa i expressat en mil·límetres. El primer indica el calibre de la bala i el segon la longitud de la beina.
Per exemple el cartutx espanyol 7 x 57 mm, significa que el cartutx té un calibre de 7 mil·límetres i la beina mesura 57 mil·límetres de longitud. Després es poden afegir les següents lletres:
R: Significa que la beina té pestanya o vorell per ser usada en armes de canons basculants. La seva absència indica que el cartutx té una beina de ranura, generalment utilitzada en rifles de repetició manual per forrellat.
P: Es denomina així a les bales que acaben en punta.
PP: Les que acaben en punta i tenen un pes superior al normal
Sistema en polzades anglès
Els anglosaxons (britànics, nord-americans i canadencs) es basen en el seu sistema mètric. Una polzada (25,4 mm.) la divideixen en desenes o centenes per mesurar un calibre. A diferència del sistema mètric decimal, en on les fraccions d'unitat s'escriuen amb un zero seguit d'una coma o punt i la quantitat significativa (7,62), els anglosaxons ho fan mitjançant un punt seguit de la fracció de polzada corresponent (.30, per exemple).
Els britànics expressen els seus cartutxos pel seu calibre, real o nominal, en milenes de polzada, seguit del nom de l'inventor o fabricant, que sota patent era el seu propietari. Exemple: .505 Gibbs.
En molts casos se li afegeix també els acabaments BP (Black Powder, pólvora negra), NE (Nitre Expres, pólvora sense fum nitrocelulosa), MAGNUM (que indica que el projectil sobrepassa els 762 metres per segon de velocitat), Flanged (cartutxos amb pestanya o vorell), Belted (beina reforçada en la part posterior).
Sistema en polzades estatunidenc
És un sistema d'ús comú a Espanya ja que les armes d'aquest origen han tingut i tenen àmplia difusió comercial al nostre país i en la majoria dels països sud-americans.
La xifra que caracteritza al calibre indica, en centenes de polzada, el diàmetre interior del canó abans de l'estriat. El sistema és similar a l'anglès amb la diferència que la unitat emprada és la centena de polzada i no la milena. Això significa que un cartutx de calibre.380 anglès correspon a uno.38 nord-americà.
Trobem denominacions de calibres formats per dues xifres o en alguns casos tres, com a exemple el cartutx .38 -.40 conegut també com a .38 Winchester CF. Les dues primeres xifres (.38) indiquen el calibre del mateix mentre que les següents (.40) indiquen els grains de pólvora negra amb què es va carregar originalment. Hem de recordar que un grain o gra equival a 0,064 grams (64 mil·ligrams).
El mateix ocorre amb el .44 - .40 o .44 WCF tan familiar en el nostre medi. Quan es tracta de tres xifres, com per exemple el .45 -.90 - .405 Winchester, les dues primeres xifres (.45) indiquen el calibre de l'arma, les segones (90) els grains de pólvora negra de la càrrega original i la tercera (.405) els grains que pesa el projectil de plom en la càrrega original.
També ens podem trobar amb cartutxos en els quals apareix el nom del dissenyador (.30 newton, .30 Gibbs, .257 Roberts, etc.) o bé denominacions o nomenclatures en les quals s'indica la velocitat inicial del projectil (.250 -3000 Savage, .22 -4000 Sedgley, etc.) a peus per segon o l'any en què tub el seu origen el cartutx, com és el cas de l'empleat per l'exèrcit dels EUA fins a l'adopció del 7,62 nat o 308 Winchester i bé conegut pels aficionats a la cacera i el tret|tir, ens referim sens dubte al 30 -06 Springfield (30 del calibre i 06 de 1906 que és l'any que es va inventar)
Una excepció a aquesta nomenclatura és l'àmpliament utilitzat en la caça major, 7 mm Remington Magnum, Cartutx nord-americà basat en la beina del 338 Winchester Magnum amb una reducció al coll de la mateixa per a així poder allotjar un projectil de 7 mm, fué el cartutx mes potent del seu gènere fins i tot que va aparèixer el també potentíssim i àmpliament utilitzat 300 Winchester Magnum.
Últimament estan també en apogeu els cartutxos Short Magnum i Ultra Magnum patentats per les firmes Winchester i Remington respectivament, es tracten de cartutxos amb beines més curtes i més gruixuts que els seus homòlegs convencionals, augmentant així la capacitat de pólvora del cartutx, i reduint la longitud del mateix, donant com a resultat potents cartutxos amb menor longitud, exemples d'aquests són: 300 Winchester Short Magnum, 338 Winchester Short Magnum, 7 mm Winchester Short Magnum, 338 Remington Ultra Magnum, 7 mm Remington Ultra Magnum, 375 Remington Ultra Magnum etc...