Nova Zembla
L'arxipèlag de Nova Zembla (en rus Новая Земля, Nóvaia Zemlià), també conegut tradicionalment en català com a Nova Terra (traducció literal del nom rus), consta de dues illes a l'oceà Àrtic, al nord de Rússia, separades per l’estret de Màtotxkin i una sèrie d'illes menors. Les dues illes principals es diuen óstrov Sèverni (о́стров Се́верный, que significa "illa del Nord") i óstrov Iujni (о́стров Южный, és a dir "illa del Sud"). La seva àrea total és de 90.650 km² i té una població de 2.716 habitants (2002), dels quals 2.622 resideixen a Belúixia Gubà (Белу́шья Губа́), la capital. Administrativament, pertany a la província d'Arkhànguelsk.
Geografia
L'arxipèlag conforma la frontera més septentrional d'Europa a l'oceà Àrtic. Així mateix és la frontera oriental del mar de Barentsz i l'occidental del mar de Kara. En aquest últim es troben les desembocadures de dos dels rius siberians més importants, l'Obi i el Ienissei, cosa que té una clara influència en el clima humit de les illes.
Nova Zembla, arxipèlag gairebé deshabitat, consisteix principalment de dues grans illes (la del Nord i la del Sud) i algunes illes menors. En total té una superfície de 90.650 km². La longitud màxima aproximada entre els extrems d'ambdues illes és de gairebé 900 km i aquests es troben a una distància de 470 km i 1.175 km del Cercle Polar Àrtic respectivament.
- L’illa del Nord o Sèverni es troba entre els 73º i els 77º de latitud nord. Amb els seus 48.904 km² és la quarta illa més gran d'Europa i arriba fins als 1.590 m d'altura a l'extrem nord. Està totalment coberta de glaceres.
- L’illa del Sud o Iujni es troba entre els 71º i els 73º de latitud nord. És amb els seus 33.275 km² la sisena illa més gran d'Europa i arriba fins als 1.342 m d'altitud. En comparació amb l'illa del Nord, presenta glaceres només en les seves majors altituds i la resta són zones de tundra.
Són illes relativament muntanyenques. Es pot dir que les seves muntanyes són una continuació dels Urals. S'hi troben importants jaciments de zinc, coure i estany.
Clima
El clima està influït pel mar de Kara i pels corrents dels rius que hi desemboquen. Presenta en general hiverns llargs amb temperatures polars, tempestes de neu i constants precipitacions. Tan sols durant algunes setmanes d'estiu la costa occidental de Nova Zembla roman lliure de neu.
Economia i recerca
Sense comptar el centre administratiu del districte, Belúixia Gubà, les illes tenen poc més de 100 habitants, que pertanyen a la raça dels samoiedes. La pesca i la caça d'animals de pells apreciades (guineu polar, llop polar i ós polar) tenen un paper important en l'economia de l'arxipèlag. A més, hi ha un parell de mines d'on s'extreu carbó i coure.
Se sap que l'URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques) hi havia instal·lat una planta de prova de míssils nuclears a la fi de la Segona Guerra Mundial. Allí és on es va provar la bomba termonuclear més potent que s'hagi fabricat, la Bomba del Tsar.
A més, hi ha diverses estacions de recerca a les illes, que es dediquen a estudiar fenòmens meteorològics i geofísics, sobretot els relacionats amb els corrents del vent i els marins, el camp magnètic terrestre i les aurores boreals.
Història
Els russos coneixen Nova Zembla des del segle XII, malgrat la seva posició tan septentrional. Però no va ser fins al segle XVI que els europeus van començar a deixar la seva petja a l'arxipèlag en la recerca d'un possible pas entre l'Europa septentrional i l’oceà Pacífic: és el 1553 que el primer europeu, Hugh Willoughby, toca terra insular. Entre el 1594 i el 1597 va explorar les illes l'holandès Willem Barentsz, que hi va morir a la fi del 1597.
{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:Plantilla:Puntdecimal|N|Plantilla:Puntdecimal|E|source:enwiki_scale:10000000|primary|name=}}