Vés al contingut

Nusrat Fateh Ali Khan

De Viki.cat

Nusrat Fateh Ali Khan (Punjab, 1948 – Londres, Anglaterra, 16 d'agost de 1997) és un cantant i músic pakistanès.

Era membre d'una família què, segons ell,[cal citació] cultivava des de segles la música qawwali, pròpia de la cultura religiosa sufí, i la voluntat del seu pare era que ell estudies Medicina, però en morir aquest, el 1964, seguí en el si de la família i s'integrà en un grup musical format per cantants i instrumentistes de taula i harmoni.

Va créixer en aquest ambient i en l'ensomniament del culte sufí i el 1979 se sentí especialment imbuït d'una especial missió, la d'espargir aquella música pel món, quan visità el mausoleu d’Hazrat Khwaja Mo’inuddin, el primer sant sufí que arribà a l’Índia a la recerca de prosèlits. A partir de llavors es convertí en cantant solista: accentuà els elements rítmics d'aquella música i potencià l'abandonisme i la vocalització, assolint uns efectes que ràpidament arrelaren en els mitjans juvenils asiàtics.

En els anys 80 llur popularitat rabassa aquell continent i arribà a Occident a treves de Peter Gabriel, que el seu principal patrocinador, presentant-lo com la veu suprema de l'art místic. Llurs gires s'ampliaren i actuava tant en solitari com combinant-se amb d'altres grups, per exemple Massive Attak i Billy Sagoo, amb els que enregistrà peces de gran difusió, i treballà així mateix amb el guitarrista i productor Michale Brooks, i junt a Eddie Vedder, oferint la seva veu per les bandes sonores de films com Pena de Mort, L'última temptació de Crist i La reina dels bandits.

Solia dir què <<nosaltres no cantem, només posem la veu perquè tots junts, músics i oients, ens fonem amb Alà>>. Llur grup propi musical incloïa al seu germà menor Farakh i els seu cosí Mujahid Mubarak Alí Khan.

Aquest líder musico-religiós morí en un hospital londinenc víctima d'una malaltia pulmonar. La noticia de la seva mort causà consternació no solament en els mitjans sufís, sinó en el món de l'art en general i al Pakistan, on fou anunciada per el propi president de la república i produí una gran manifestació popular de dol.

Bibliografia

  • Enciclopèdia Espasa, suplement 1997-1998, pag. 158