Obra artística de Leonardo da Vinci

Plantilla:TOCright Aquesta és una llista de pintures atribuïdes a Leonardo da Vinci, (15 d'abril de 1452 – 2 de maig de 1519), un dels grans artistes del Renaixement. En general, quinze obres estan atribuïts a Leonardo, o en la totalitat o en gran part; la majoria són pintures en plafó però també hi ha un mural, un gran dibuix en paper i dos esbossos de preparació d'escenes. Estan en discussió sis pintures més, hi ha quatre obres que darrerament li han estat atribuïdes, i dues són còpies de treball perduts. Cap de les pintures de Leonardo no està signada, i aquesta llista recull les opinions de diversos estudiosos.^[1]

El nombre petit de pintures que han sobreviscut és, en part, a causa de la constant experimentació amb tècniques noves per part de Leonardo, i la seva procrastinació crònica. Tot i així, aquests pocs treballs i també les seves llibretes, que contenen dibuixos, diagrames científics, i les seves idees sobre la natura de pintar, comprenen una contribució a les generacions posteriors d'artistes igualats només per el llegat del seu contemporani, Michelangelo.

El paràmetres d'ordenació {{Ntsh}} van del 1 al 21 a partir de la classificació cronològica. El segon nivell de paràmetres {{Ntsh}} ordena les pintures d'acord al grau d'atribució de l'obra a Leonardo, segons els següents descriptors:

Acceptada per tothom
Pràcticament acceptada
Ginebra de Benci i Dama amb un ermini (cada una, depenent de l'altra)
Generalment acceptada
Per Leonardo i altres mans
Discutida.^[2]
Força discutida

Pintures atribuïdes

Imatge	Detalls (ordenats per data)	Estatus d'atribució
	&0000000000000001.000000 Baptisme de Crist 1472–1475 Oli en fusta 177 × 151 cm Uffizi, Florència, Itàlia	&0000000000000004.000000 Verrocchio i Leonardo Pintat per Andrea del Verrocchio, però l'àngel del costat esquerre està fet per Leonardo.^[3] Es reconeix, en general, que Leonardo també pintà una gran part del paisatge de fons i el tronc de Crist. És un dels primers treballs que existeixen de Leonardo. La declaració de Vasari que l'àngel de l'esquerra és obra de Leonardo està confirmada per estudis per Bode, Seidlitz i Guthman, i acceptada per McCurdy, Wasserman i altres.
	&0000000000000002.000000 L'Anunciació c. 1472–1475 Oli en plafó 98 × 217 cm Uffizi, Florència, Itàlia	&0000000000000002.000000 Pràcticament acceptada En general, es creu que és la primera obra completa existent de Leonardo. Fins el 1869, l'obra s'havia atribuït a Verrocchio. Actualment hi ha fora consens en l'atribució a Leonardo, proposada per Liphhart, i acceptada per Bode, Lubke, Muller-Walde, Berenson, Clark, Goldscheider i altres.^[1]
	&0000000000000003.000000 Madonna Dreyfus c. 1475–1480 Oli en plafó 15,7 × 12,8 cm, 6,13 × 5 in National Gallery of Art, Washington DC, EUA	&0000000000000007.000000 Discutida Obra prèviament atribuïda a Verrocchio o a Lorenzo di Credi. Per la majoria dels crítics, l'anatomia de l'infant Jesús és tan pobra que descoratja una possible atribució, mentre que d'altres creuen que és un treball de la joventut de Leonardo. Aquesta atribució va ser feta per Suida, el 1929. Uns altres historiadors d'art com Shearman i Morelli l'atribueixen a Verrocchio.^[1] Daniel Arasse (1997) considera aquesta pintura com un treball de joventut de Leonardo.^[4]
	&0000000000000004.000000 Ginebra de Benci c. 1476 Oli en fusta 38,8 × 36,7 cm, 15,3 × 14,4 a la National Gallery of Art, Washington DC, EUA	&0000000000000003.000000 Pendent d'atribució de la Dama amb un ermini Waagen, el 1866, proposà l'atribució de l'obra a Leonardo, i rebé el suport de Bode. Els primers estudiosos del segle XX mostraren el seu desacord, però la majoria dels crítics actuals accepten tant l'autoria com la seva identitat.^[1]
	&0000000000000005.000000 Madonna Benois 1478 Oli en tela 49,5 × 33 cm Museu de l'Hermitage, Sant Petersburg, Rússia	&0000000000000004.000000 Acceptació generalitzada La majoria del crítics creuen que coincideix amb la madonna esmentada per Leonardo el 1478.^[1]
	&0000000000000006.000000 La Mare de Déu i el clavell 1478–1480 Oli en plafó 62 × 47,5 cm Alte Pinakothek, Munic	&0000000000000004.000000 Acceptació generalitzada S'accepta de manera generalitzada que és de Leonardo, però apareix algun sobrepintat d'algun possible pintor flamenc.^[1]
	&0000000000000007.000000 Sant Jeroni al desert c. 1480 Tempera i oli en plafó 103 × 75 cm, 41 × 30 a Palau apostòlic, Vaticà Inacabada	&0000000000000001.000000 Acceptada per tothom
	&0000000000000008.000000 Adoració dels mags 1481 Pintat en plafó 240 × 250 cm, 96 × 97 a Uffizi, Florència, Itàlia Inacabada	&0000000000000001.000000 Acceptada per tothom
Mare de Déu de les roques	&0000000000000009.000000 Mare de Déu de les roques 1483–1486 Oli en plafó (transferit a tela) 199 × 122 cm, 78,3 × 48,0 a Louvre, París, França	&0000000000000001.000000 Acceptada per tothom La majoria dels especialistes la consideren com la primera de les dues versions del mateix tema.
	&0000000000000021.000000 Sala delle Asse 1498 - 1499 Pintura al fresc Castell Sforzesco, Milà	&0000000000000001.000000 Aceptada per tothom Luca Beltrami va fer una gran argumentació amb documents de l'època de Leonardo.^[5]
	&0000000000000010.000000 Dama amb un ermini 1485 Oli en plafó de fusta 54 × 39 cm Czartoryski Museum, Kraków	&0000000000000003.000000 Pendent de l'atribució de Ginebra de Benci Que la pintés Leonardo ha estat subjecte d'un llarg debat des que, el 1889, es proposà que ell n'era l'autor. L'atribució del quadre Ginebra de Benci ha donat suport al fet que aquesta obra també és de Leonardo.^[1]
	&0000000000000011.000000 Madonna Litta c. 1490 Oli en tela (transferida de plafó) 42 × 33 cm Museu de l'Hermitage, Sant Petersburg	&0000000000000007.000000 Discutida Es creu que potser és de Marco d'Oggiono
	&0000000000000012.000000 Retrat d'un músic 1490 Oli en plafó de fusta 45 × 32 cm Pinacoteca Ambrosiana, Milà	&0000000000000006.000000 Discutida
	&0000000000000013.000000 La Belle Ferronière 1490–1496 Oli en fusta 62 × 44 cm Louvre, París	&0000000000000006.000000 Discutida
	&0000000000000014.000000 El Sant Sopar 1495–1498 Pintura al tremp en gesso, brea i màstic 460 × 880 cm, 181 × 346 a Convent de Santa Maria delle Grazie, Milà, Itàlia	&0000000000000001.000000 Acceptada per tothom
	&0000000000000015.000000 Mare de Déu de les roques 1495–1508 Oli en plafó 189,5 × 120 cm, 74,6 × 47,25 a la National Gallery, Londres, Regne Unit	&0000000000000004.000000 Leonardo i Ambrogio de Predis Generalment acceptada com una versió posterior a la del Louvre. Realitzada amb la col·laboració d'Ambrogio de Predis i potser d'altres. Mentre la data no és acceptada per tothom, la col·laboració del taller de Leonardo sembla indiscutible.^[1]
Mare de Déu i l'Infant amb santa Anna i sant Joan Baptista	&0000000000000016.000000 Mare de Déu i l'Infant amb santa Anna i sant Joan Baptista c. 1499–1500 Carbó, guix blanc i negre en paper tenyit 142 × 105 cm, 55,7 × 41,2 a la National Gallery, Londres, Regne Unit	&0000000000000001.000000 Acceptada per tothom
Mare de Déu dels fusos	&0000000000000017.000000 Mare de Déu dels fusos c. 1501 Oli en tela 50,2 × 36,4 cm Col·lecció privada, Nova York	&0000000000000007.000000 Discutida N'existeixen tres versions, aparentment fetes per artistes diferents, potser còpies d'un treball perdut que s'ha descrit que pertanyia a Leonardo. El més conegut, propietat del Duc de Buccleuch, va ser robat el 2003, i recuperat el 2007.^[6]
La Gioconda	&0000000000000018.000000 La Gioconda o Monna Lisa c. 1503–1506 Oli en cotó i fusta 76,8 × 53,0 cm, 30,2 × 20,9 in Louvre, París, França	&0000000000000001.000000 Acceptada per tothom
La Mare de Déu i l'Infant amb santa Anna	&0000000000000019.000000 La Mare de Déu i l'Infant amb santa Anna c. 1510 Oli en plafó 168 × 112 cm, 66,1 × 44,1 in Louvre, París, França	&0000000000000001.000000 Acceptada per tothom
Bacus	&0000000000000020.000000 Bacus 1510–1515 Oli on walnut panel transferida a tela 177 × 115 cm Louvre, París	&0000000000000007.000000 Discutida En general, està considerada com una còpia d'un dibuix.^[1]
Sant Joan Baptiste	&0000000000000021.000000 Sant Joan Baptista 1513–1516 Oli en fusta de noguera 69 × 57 cm, 27,2 × 22,4 a Louvre, París	&0000000000000004.000000 Acceptació generalitzada "Anonimo Gaddiano" va escriure que Leonardo pintà un sant Joan. Està considerada la darrera gran obra de Leonardo.^[1]

Atribucions més recents

Fitxer	Detalls	Estatus d'atribució
Tobies i l'àngel	Tobies i l'àngel 1470–80 Pintura al tremp d'ou en pollancre National Gallery, Londres	Andrea del Verrochio i el seu taller (incloent Leonardo?) Una pintura de Verrocchio mentre Leonardo treballava al seu taller. Martin Kemp suggereix que Leonardo Leonardo pot haver pintat alguna part d'aquest treball, probablement el peix. David Alan Brown, de la National Gallery de Washington, també li atribueix el gos.
Els sants infants abraçant-se	Els sants infants abraçant-se c. 1486–1490	Diverses versions en col·leccions privades.
Adoració de l'Infant	La Mare de Déu i l'Infant amb sant Josep o Adoració de l'Infant Tempera en plafó Diametre 87 cm Galleria Borghese, Roma, Itàlia	Atribuïda prèviament a Fra Bartolomeo. Després d'una neteja recent, la Galeria Borghese proposa l'atribució com a una obra de joventut de Leonardo, basada en la presència d'una empremta digital similar a un que apareix a la Dama amb un ermini. No hi ha accés al resultat de la investigació.^[7]
Maria Magdalena	Maria Magdalena	Recentment ha estat atribuïda a Leonardo per Carlo Pedretti. Amb anterioritat, es considerava que era una obra de Giampietrino, artista que havia pintat un cert nombre de magdalenes.^[8]Esta atribución a Leonardo no es aceptada por algunos especialistas como, por ejemplo, Carlo Bertelli, ex director de la Galería Brera de Arte en Milán, que además de opinar que no es de Leonardo, cree que el tema podría ser una Lucrecia sin el cuchillo.^[9]
Crist amb la Creu	Crist amb la Creu c. 1500 Pintura a l'olí en plafó Col·lecció privada	Atribuït prèviament per Sotheby's a Gian Francesco de Maineri.^[10]^[11]Atribuït a Leonardo pel seu actual propietari.^[10]Reconeixement basat en la similitud dels botxins de Crist als dibuixos realitzats per Rubens de la Batalla d'Anghiari. Segons la revista Forbes, l'expert en pintura de Leonardo, Carlo Pedretti va dir que: «sabia de tres quadres similars i que els quatre quadres, a la seva opinió, són probablement del treball dels ajudants del taller de Leonardo i potser fins i tot el propi mestre».
Crist amb la Creu	Salvator mundi c. 1506 - 1513 Pintura a l'olí sobre noguera National Gallery, Londres	Atribuït.^[12]

Obres perdudes

Fitxer	Detalls	Notes
	Medusa	Una obra juvenil descrita per Giorgio Vasari.
	*L'Àngel de l'Anunciació* c. 1503	Aquesta pintura va ser descrita per Vasari. Un dibuix sobreviu entre els estudis per a la Batalla d'Anghiari (vegeu més avall), i una còpia existeix al Kunstmuseum Basel.^[13]
Còpia de La batalla d'Anghiari, de Peter Paul Rubens	La batalla d'Anghiari 1505	Les restes del fresc de Leonardo s'han descobert al Salone dei Cinquecento (Sala dels Cinc-Cents) al Palazzo Vecchio, Florència. Peter Paul Rubens, La batalla d'Anghiari. Guix negre, ploma i tinta, i pintada al damunt amb aquarel·la. 54,2 x 63,7 cm. Museu del Louvre, París.
Còpia de Leda i el cigne per Cesare Sesto	Leda i el cigne 1508	Existeixen nou còpies de les pintures, incloent: Cesare Cesto. Leda and the Swan. Oli en fusta, 69,5 x 73,7 cm. Wilton House, Wiltshire, Regne Unit. Anònim. Leda and the Swan. Tempera en fusta, 115 x 86 cm. Galleria Borghese, Roma, Itàlia

Referències

Plantilla:Sister

↑ ^1,00 ^1,01 ^1,02 ^1,03 ^1,04 ^1,05 ^1,06 ^1,07 ^1,08 ^1,09 della Chiesa, Angela Ottino (1967), The Complete Paintings of Leonardo da Vinci, Penguin, ISBN 0-1400-8649-8
↑ Nota. La Belle Ferroniere i Retrat d'un músic; aquestes atribucions són més clares que les de la darrera categoria d'acord amb Ottino della Chiesa.
↑ Giorgio Vasari. Lives of the Artists, 1568; Penguin Classics, traduït per George Bull, 1965. ISBN 0-14-044164-6
↑ Arasse, Daniel (1997), Leonardo da Vinci, Konecky & Konecky, ISBN 1 56852 1987
↑ Luca Beltrami, Leonardo da Vinci e la Sala «delle asse» nel Castello di Milano Milà (1902) p. 24
↑ Plantilla:Citar publicació
↑ Plantilla:Citar publicació
↑ «A lost Leonardo? Top art historian says maybe». Universal Leonardo. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
↑ Plantilla:Citar publicació
↑ ^10,0 ^10,1 Stephane Fitch DaVinci's Fingerprints, 12.22.03 accessed 7 July 2009. Martin Kemp, l'expert en empremtes digitals de Leonardo, no havia examinat la pintura quan es va redactar l'article.
↑ A similar image, without the tormentors, is in the Hermitage Museum, St Petersburg. [1]
↑ García, Ángeles. «Londres reúne el periodo más grandioso de Leonardo» (en {{#invoke:llengua|nom|castellà}}). Cultura.El País, {{#invoke:data|data_format|8-11-2011|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
↑ Shearman, John (1992), Only Connect...: Art and the Spectator in the Italian Renaissance, Oxford: Oxford University Press, p. 33

[Chiesa-1] 1,00 ^1,01 ^1,02 ^1,03 ^1,04 ^1,05 ^1,06 ^1,07 ^1,08 ^1,09 della Chiesa, Angela Ottino (1967), The Complete Paintings of Leonardo da Vinci, Penguin, ISBN 0-1400-8649-8

[2] Nota. La Belle Ferroniere i Retrat d'un músic; aquestes atribucions són més clares que les de la darrera categoria d'acord amb Ottino della Chiesa.

[Vasari-3] Giorgio Vasari. Lives of the Artists, 1568; Penguin Classics, traduït per George Bull, 1965. ISBN 0-14-044164-6

[DA-4] Arasse, Daniel (1997), Leonardo da Vinci, Konecky & Konecky, ISBN 1 56852 1987

[5] Luca Beltrami, Leonardo da Vinci e la Sala «delle asse» nel Castello di Milano Milà (1902) p. 24

[6] Plantilla:Citar publicació

[7] Plantilla:Citar publicació

[8] «A lost Leonardo? Top art historian says maybe». Universal Leonardo. [Consulta: Plantilla:Data consulta].

[9] Plantilla:Citar publicació

[SF-10] 10,0 ^10,1 Stephane Fitch DaVinci's Fingerprints, 12.22.03 accessed 7 July 2009. Martin Kemp, l'expert en empremtes digitals de Leonardo, no havia examinat la pintura quan es va redactar l'article.

[11] A similar image, without the tormentors, is in the Hermitage Museum, St Petersburg. [1]

[12] García, Ángeles. «Londres reúne el periodo más grandioso de Leonardo» (en {{#invoke:llengua|nom|castellà}}). Cultura.El País, {{#invoke:data|data_format|8-11-2011|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].

[JS-13] Shearman, John (1992), Only Connect...: Art and the Spectator in the Italian Renaissance, Oxford: Oxford University Press, p. 33

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]