Occitanisme

L'occitanisme, en sentit ample, és el conjunt de tots els moviments que fan la promoció de la llengua occitana i que defensen els interessos d'Occitània, de la seva població i de la seva cultura. L'occitanisme pot agrupar accions i moviments molt diversos, de tipus lingüístic, cultural, socioeconòmic o polític.

Definició

Definició ampla

Segons aquest sentit ample, occitanisme és sinònim de renaixentisme occità i coincideix doncs amb el moviment històric de la Segona Renaixença Occitana, entre el 1800 i avui (la Primera Renaixença Occitana és el moviment literari barroc de la fi del segle XVI i de l'inici del segle XVII).

Així l'occitanisme aplega sensibilitats diverses. Especialment, en el problema prou controversiat de la manera d'escriure l'occità, el concepte d'occitanisme reuneix els diferents corrents que utilitzen grafies variades (grafia clàssica sobretot, però també grafia mistralenca, grafia bonaudiana, grafia de l'Escòla dau Pò...).

Aquesta definició ampla és utilitzada:

• Per diferents especialistes que han fet una anàlisi científica de la qüestió, com ara el lingüista Georg Kremnitz.
• Per una partida important del renaixentisme occità, en particular en les Valls Occitanes.
• En els moviments culturals occitans principals. És sovint el cas en l'Institut d'Estudis Occitans. També és el cas del Felibritge que utilitza els termes "occità" i "Occitània" en el seu pensament tradicional, especialment en els seus estatuts del 1911, el que és ben bé una forma d'occitanisme.
• Per certs moviments polítics (sobretot el Partit Occità, el PNO i Iniciativa per Occitània).

Definició restrictiva

Existeix una definició més restrictiva del terme. Occitanisme és utilitzat de vegades per a designar el corrent del renaixentisme occità que utilitza la grafia clàssica per a notar l'occità, per oposició a altres corrents que utilitzen grafies diferents per a escriure l'occità (grafia mistralenca, grafia bonaudiana, grafia de l'Escòla dau Pò...).

Aquesta definició restrictiva també l'utilitzen els partidaris del secessionisme lingüístic: en restrènyer l'"occitanisme" a la grafia clàssica, pretenent que la "llengua occitana" no existiria. Miren d'excloure la grafia clàssica de l'ús de certs dialectes occitans i doncs, tempten d'allunyar aquests dialectes del funcionament unitari de la llengua.

Definició lingüística

Manlleu de l'occità, sigui per contacte dialectal (a la Catalunya del Nord més que més) o com a terme literari (sobretot en temps dels Trobadors) o vinguda a través d'una altra llengua que ha fet de pont.

Occitanismes del català antic:

aisina, asir, arlot, asaut, aur, aut, baudor, cauç, conjausir, esjausir-se, fraire, afrau, gabar, garnatxa, gint, gent, homenatge, lasset, mais, màjerment, marrit, mifeu, mot, maire, Pascor, pretz, pro, paire, penxa, sau, solaç, tirà, toset, tuit, tresaur, vormelós, votz.

Occitanismes del català actual (segurs o probables) :

al·lot, amainar, ambaixada, areng, bacallà, baderna, balada, balandram, ballar, banasta, batalla, batlle, bell, barret, birret, bitoc, bordell, bosc, cabasset, cadenat, cancell, canonge, capatàs, capellà, cabiscol, capitell, cartabó, cascavell, cordell, cordill, corretatge, correu, cuita, desastre, desdeny, despatxar, empatxar, empaitar, eina, enutjar, esgrimir, estoig, estruç, faisà, farandola/faràndula, faristol, felibre, flauta/flaüta, foraster, frare, gai, galotxa, garlopa, garnatxa, gavatx, gaveta, gingebre, giragonsa, granat, gratabuixes, gris, heretge, homenatge, hostal, jornada, mestral, missatge, monjo, pairal, pairar, papagai, pelitre, perfil, potinga, palenc, randa, rascàs, rascassa, refrany, rima, roquet, rossinyol, sallar/sàller/sallir, salvatge, solaç, sorna, tartana, tatxa, torxa, trobar, trufa, ufana, verger, viola.

Occitanismes (o arcaismes, convergents amb l'occità) del rossellonès (llista incompleta):

atudar, allargar ('engegar, aviar el ramat'), araire, aurendola, aibre, arquet de sant Martí, bossut, belleu, babot, bressairola, campanya, carbonilla, codena, cotell, cilla, cogot, catlla (capcinès), cavalla, desc, desca, destetar, desesset, desevuit, desenou, dorca, dorc, estufar, eimina, esfoirat, esfoiregat, enclutge, feda, femoràs, gravilla, granyota, jaupar, juliana, let, llauseta, llucet, mainatge, mes, nalt, nuda, nogues, peixoneria, pou (paor, por), el pols, punyet, pescaire, peirer, rega, ribera, rovill, ribera, tabé, tet (capcir), trauc, siure, sè, tindar, tindarell, teta, veire....

Arcaismes medievals catalans d’afinitat occitana, que avui han romàs reduïts a l’àrea rossellonesa sota l’escalf de l’adstrat occità:

ajustar, cintar, clavellar, estela, fanga, filat, oliu, sus, verm, cambra

ALGUNES INFILTRACIONS DEL LEXIC OCCITA EN EL DOMINI LINGUISTIC CATALA, Enric Guiter

Vegeu també

• Manifestació per l'occità