Ofel·les

Ofel·les (Ophellas, ̓Οφέλλας, fou governant de Cirene del 322 aC al 308 aC.

Era nadiu de Pel·la (Macedònia) fill de Silè. Va acompanyar a Alexandre el Gran a l' Índia i a la tornada va manar un del trirrems a l'Indus (327 aC).

A la mort del rei va seguir a Ptolemeu I Sòter que el 322 aC el va enviar a Cirene per aprofitar la guerra civil que havia esclatat. Ofel·les va derrotar a Timbró d'Esparta i va establir la sobirania egípcia sobre Cirene i les seves dependencies. Una mica després van esclatar nous disturbis i Ptolemeu va annexionar completament Cirene. Encara que no se sap segur, es pensa que Ofel·les va restar a Cirene com a governador fins vers el 313 aC quan els cirineus es van revoltar. Ptolemeu va enviar al general Agis, que va derrotar la revolta, però quan les tropes es van retirar Ofel·les, potser altre cop governador, es va fer amb tot el poder i va actuar de fet com a sobirà independent, aprofitant el sentiment del poble que no estava d'acord amb el domini egipci.

Les guerres de Ptolemeu li van garantir la possessió del país cinc anys fins el 308 aC. Durant aquest temps va reclutar una força mercenària. El 308 aC Agàtocles de Siracusa va buscar la seva aliança contra Cartago i van acordar que les conquestes dels sicilians a Àfrica serien cedides a Ofel·les a canvi de la participació de les seves forces a la guerra. Ofel·les es va posar al capdavant de l'exèrcit i en una marxa de dos mesos va arribar a territori cartaginès; va acampar prop dels sicilians i al cap d'uns dies, Agàtocles, per sorpresa, els va atacar i va matar a Ofel·les. Les seves forces, sense líder, es van posar al servei d'Agàtocles.

Justí li dona el títol reial però no consta per cap més font i sembla que podria ser una adequació a la realitat del seu poder però en realitat el títol de rei no l'hauria portat mai. Estava casat amb Eurídice d'Atenes, filla de Milcíades, i va mantenir amistoses relacions amb Atenes.