Oli d'Arbeca

Arbeca, a la província de Lleida, és el poble que dona nom a l'Oliva Arbequina de la qual n'ha fet la seva bandera donada la qualitat de l'oli i el renom mundial que, com a producte de la dieta mediterrània, ha assolit.

A principis de l'any 1919, quan els vells molins amb premses de fusta es veieren arraconats, un grup de pagesos socis del Centre Unió Republicana van prendre la decisió de crear un sindicat cooperatiu per tal de poder molturar les seves produccions olivateres sense haver de dependre dels comerciants que proliferaven pel poble com a corredors dels nous molins que s’havien instal•lat a Les Borges Blanques recentment.

Van encarregar el projecte a l'eminent arquitecte Cèsar Martinell per la seva reconeguda fama com a autor de diversos cellers cooperatius a la província de Tarragona.

El Sindicat, com se’l coneixia aleshores, durant els primers quinze anys de funcionament va molturar una mitjana de vint mil a vint-i-dues mil quarteres d’olives; aproximadament cap al milió cent mil quilos.

A part d’aquesta secció, que era la principal, es posaren en marxa les seccions d’Adobs i Maquinària per les quals es construí un edifici annex.

Fins a l’esclat de la Guerra Civil el Sindicat, degut al seu bon funcionament, tant administrativament com tècnicament, va aconseguir un renom molt rellevant per tot el país. En aquest punt cal assenyalar el mèrit del qui fou president i gerent durant els anys que precediren a la Guerra Civil, Sr. Ramón Pifarré i Bellmunt.

Acabada la Guerra Civil es va fe càrrec de la direcció del Sindicat el Sr. Miquel Puig el qual va emprendre la tasca d’organitzar l’Entitat d’acord amb les noves directrius marcades pel nou règim en la Llei de Cooperatives dels anys quaranta. En principi es va canviar el nom: serà el de “Cooperativa del Campo”, i aquesta absorbirà també l’altre Sindicat de la Vila l’ Arbeca Nova Es a partir de 1950, en acabar-se els racionaments i les restriccions imposades per la misèria de la postguerra, quan la Cooperativa pot tornar a gestionar un considerable volum de fruit que li permet tornar a produccions interessants. Al 1958 es constituí com a Sociedad Cooperativa del Campo La Arbequina.

Al voltant de 1960 i, a causa de la creixent producció olivarera, es va prendre la decisió de augmentar la capacitat productiva unint les premses que hi havia a l’altre sindicat. Amb aquella renovada instal•lació de molta la Secció d’Oleicultura va funcionar fins als anys vuitanta, quan es va decidir obtenir la producció per mitjà d'un sistema modern de molturació patentat a Itàlia amb la marca “Pieralisi”, que en durant els primers anys funcionà amb tres fases i que, al 1998 es va passar a dues fases per millorar-ne el funcionament.

El 1983, per adaptar-se a la normativa catalana, va canviar els seus estatuts i passà a dir-se SCL del Camp L’Arbequina. Finalment al 2009 com a resultat de la fusió amb Agrària dels Omellons, cooperativa del poble veí, canvia de nou pel definitiu nom de Arbequina i Secció de Crèdit SCCL. La facturació de la cooperativa actual ronda els quatre milions d’euros i els seus més de 800 socis aporten, a més de les olives, cereal i fruits secs. Alhora s’ha desenvolupat un Pla Estratègic per tal de professionalitzar la gestió i afrontar nous reptes de cara al futur.

Arbequina ha fet de l’Oli Verge Extra la seva bandera i ha procurat sempre donar el millor producte, això s’ha reconegut amb diferents premis i accèssits.

PREMIS (SCCL)

• 3er Premi Feria Montoro 1998
• Accèssit Románico Esencia 1999-2000
• 1er Premi Románico Esencia 2001-2002