Olp
| Localització | |
  | |
 | |
| • Regió • Comarca • Municipi |
 CatalunyaAlt Pirineu i Aran Pallars Sobirà Sort |
| Superfície | km² |
| Altitud | 1,094,8 msnm |
| Població (2011) • Densitat |
50 hab. |
| Coordenades | {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:42|25|Plantilla:Puntdecimal|N|1|6|Plantilla:Puntdecimal|E|type:city(55)_region:ES-CT|primary|name=}} |
| Codi postal | 25567
|
| Festa major | Segon diumenge de setembre |
Olp és un poble del terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà. Fins al 1976 formà part del terme d'Enviny.
Olp és al nord del seu actual cap municipal, Sort, enfilat a les muntanyes que marquen el marge dret de la Noguera Pallaresa i limiten pel sud-oest la Vall d'Àssua.
Olp es divideix en tres nuclis. A l'entrada, venint de Sort o de Pujalt, hi ha la Pleta, formada per un conjunt de cases adossades que s'organitzen en dos carrers paral·lels. Ocupa el lloc del que indica el seu nom: una pleta, on es recollia de nit el bestiar de pastoreig del poble.
Al voltant de l'església i de la plaça, amb la font i l'abeurador, hi ha el segon nucli, el poble pròpiament dit.
Finalment, a la part alta se situa la Força, l'antic poble murat, encastellat. Tant el segon com el tercer nucli, separats per un destacat desnivell, es lliguen per un carrer que dibuixa un eix vertical i en el qual se situen els rentadors.
Si es deixa de banda la Pleta, de construcció relativament recent, Olp es pot considerar un poble doble i, per tant, segueix el model d'altres nuclis de la zona que es constitueixen en la força i el poble (Àreu, Tavascan...). La força podia ser originalment només una fortificació, però amb el pas del temps també esdevingué un lloc d'habitació, en adossar-se les cases al castell.
En terres d'Olp es troben l'església parroquial de la Mare de Déu de la Candelera, actualment dedicada a la Purificació, la capella de Sant Josep en un serrat al nord del poble, i les ruïnes de la capella de Sant Pere.
Etimologia
Olp és, segons Joan Coromines[1] un altre dels molt topònims pirinencs d'origen iberobasc. En aquest cas es tracta d'una forma derivada d'olo (petit edifici rústic), amb l'aparició de la b de reforç en afegir-hi l'article: olobol, que passà a obol i per metàtesi consonàntica a la forma actual.
Geografia
El poble d'Olp
Situat a l'esquerra del Barranc de les Lleres, el poble d'Olp es dividia tradicionalment en dos nuclis: el més enlairat, al nord-oest, la Força, romanent de l'antic poble clos, encastellat, i l'inferior, a la zona més plana i sud-est, amb l'església de la Mare de Déu de la Candelera al centre. Un barri modern, la Pleta, completa el poble actual.
Cases del poble[2]
|
|
|
|
|
Història
Edat mitjana
Les primeres notícies d'Olp són de la fi del segle X (anys 981-985). L'any 1076, en una convinença, es fa esment del castell d'aquest lloc, les restes del qual romanen actualment entre les cases que constitueixen el nucli de la Força. L'església, dedicada a la Mare de Déu de la Candelera -més tard a la Purificació-, no és documentada fins al segle XIV, però es creu que ja existia en època romànica. Segons el fogatge del 1497, hi havia vint-i-dos focs a Olp.
Edat moderna
En el fogatge del 1553, Olp declara[3] 14 focs laics i un d'eclesiàstic (uns 75 habitants).
Edat contemporània
Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[4] a Olp. S'hi llegeix que és una localitat que forma part del districte municipal d'Enviny, que està situada a la dreta de la Noguera Pallaresa, en el vessant d'una muntanya elevada; la combaten els vents del nord i de l'oest. El clima hi és fred, i produeix inflamacions i pulmonies. Tenia en aquell moment 24 cases, una font i l'església parroquial de Santa Maria, que disposava de rector ordinari. Les terres són en general de bona qualitat, en zona muntanyosa. S'hi collia blat, sègol, ordi, moltes nous i fruites d'hivern. S'hi recriaven mules i hi havia el vacum necessari per a la feina agrícola. Hi havia una mica de caça de conills, llebres i perdius. El comerç, el derivat de la recria de mules. Comptava amb 18 veïns (caps de casa) i 133 ànimes (habitants).
En l'actualitat, hi viuen tot l'any entre 30 i 50 persones, encara que hi ha nombroses segones residències.
Demografia[5]
Plantilla:Evolució demogràfica
Referències
- ↑ Coromines 1996.
- ↑ Montaña 2004.
- ↑ Lo vicari; Joan Aneta, Pere Burant, Jaume de l'Era, Joan Rei, Miquel Mònic, Pei Arnau Dolça, Jaume Moriri, Antoni Calbet, Mateu de l'Era, Pere Tallada, Pere Carrera, Guillem Orteu, Joan Caissa, Antoni de l'Era i Sebastià Orteu. Iglésias 1981, p. 74.
- ↑ Madoz 1845.
- ↑ pàgina web Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del 14.08.2009.
Bibliografia
- Plantilla:Citar llibre
- Plantilla:Citar llibre
- Plantilla:Citar llibre
- Plantilla:Citar llibre Edició facsímil: Plantilla:Citar llibre
- Plantilla:Citar llibre