Onofre Manescal
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Onofre Manescal (Barcelona segles XVI-XVII) fou un professor de teologia a la Universitat de Barcelona i rector de Sant Andreu de La Selva del Camp.
Biografia
Orador en llatí, català i castellà, va publicar alguns dels seus sermons entre el 1604 i el 1611, i fou conegut sobretot pel seu Sermó vulgarment anomenat del sereníssimo senyor don Jaume II i història de la pèrdua de Espanya, grandeses de Catalunya, comtes de Barcelona i reis d'Aragó, predicat a la seu de Barcelona el 1597 i publicat el 1602, que volia ser un resum de la història, la geografia i les institucions catalanes, redactat amb molts castellanismes.
La seva defensa de la llengua catalana ha esdevingut famosa, i ha estat una de les fonts més citades en les apologies de Catalunya. Volia que li fos encarregada oficialment la composició d'una història de Catalunya pero no ho va aconseguir. Fou un dels quatre censors de l'edició de la primera part de la Crònica de Pujades, el 1609.