Optimisme

El terme optimisme sorgix del llatí optimum: "el millor". El terme va ser usat per primera vegada per a referir-se a la doctrina sostinguda pel filòsof alemany Gottfried Wilhelm Leibniz en la seua obra Assajos de Teodicea sobre la bondat de Déu, la llibertat de l'home i l'origen del mal (Amsterdam, 1710), segons la qual el món en què vivim és el millor dels mons possibles.

Comunament es creu que Voltaire va ser el primer a usar la paraula el 1759, com a subtítol al seu conte filosòfic Càndid (en el que es burla en gairebé cada pàgina de la idea de Leibniz). En resum, una persona que és optimista és que pensa en positiu, que és al contrari de pessimista, que pensa en negatiu.