Vés al contingut

Ordoni III de Lleó

De Viki.cat
Fitxer:Ordono III of León.jpg
Representació d'Ordoni III.

Ordoni III de Lleó ( v 926 - Zamora 956 ), rei de Lleó (951-956).

Orígens familiars i ascens al tron

Fill de Ramir II de Lleó i la seva primera esposa Adosinda Osórez.

Es va enfrontar a navarresos i castellans, que donaven suport al seu germanastre Sanç de Lleó en la seva disputa pel tron. Sanç tenia el suport del regne de Navarra i el comte de Castella Ferran González, encara que finalment va perdre la lluita pel poder el 953, el que originaria a més la submissió del comte castellà al rei lleonès.

Vida política

A més va suportar nombroses revoltes internes, va rebre els atacs d'Abd-ar-Rahman III, que el 950 va enviar les tropes cordoveses dirigides per Ahmad ben Said i recolzades amb cavalleria de Fes, i de Muhammad ibn Hashim al-Tugibí, que van ocupar Salamanca[1] i el 951 van tornar a atacar, i una revolta a Galícia. En resposta als musulmans Ordoni III va enviar un bon exèrcit contra ells, que van aconseguir arribar fins a la ciutat de Lisboa el 955.[2] Amb aquesta demostració de força, els musulmans no van tenir més remei que demanar la pau, les negociacions de la qual van finalitzar amb la signatura d'un tractat de pau entre el rei i el califa Abd al-Rahman III.[cal citació]

Va portar a terme una exhaustiva reorganització dels seus territoris i va continuar amb el procés d'enfortiment de les institucions reials que va iniciar el seu pare, consolidant de la conquesta de la vall del Tormes amb la creació de l'efímer bisbat de Simancas.[3]

Núpcies i descendents

El 941 es casà amb Urraca de Castella, filla del comte Ferran González i Sança de Pamplona. D'aquest matrimoni nasqueren:

  • l'infant Ordoni de Lleó, mort jove
  • la infanta Teresa de Lleó, monja

es creu que d'una relació extramantrimonial:



Precedit per:
Ramir II
Rei de Lleó
951–956
Succeït per:
Sanç I

Referències

Bibliografia