Ordoni III de Lleó
Ordoni III de Lleó ( v 926 - Zamora 956 ), rei de Lleó (951-956).
Orígens familiars i ascens al tron
Fill de Ramir II de Lleó i la seva primera esposa Adosinda Osórez.
Es va enfrontar a navarresos i castellans, que donaven suport al seu germanastre Sanç de Lleó en la seva disputa pel tron. Sanç tenia el suport del regne de Navarra i el comte de Castella Ferran González, encara que finalment va perdre la lluita pel poder el 953, el que originaria a més la submissió del comte castellà al rei lleonès.
Vida política
A més va suportar nombroses revoltes internes, va rebre els atacs d'Abd-ar-Rahman III, que el 950 va enviar les tropes cordoveses dirigides per Ahmad ben Said i recolzades amb cavalleria de Fes, i de Muhammad ibn Hashim al-Tugibí, que van ocupar Salamanca[1] i el 951 van tornar a atacar, i una revolta a Galícia. En resposta als musulmans Ordoni III va enviar un bon exèrcit contra ells, que van aconseguir arribar fins a la ciutat de Lisboa el 955.[2] Amb aquesta demostració de força, els musulmans no van tenir més remei que demanar la pau, les negociacions de la qual van finalitzar amb la signatura d'un tractat de pau entre el rei i el califa Abd al-Rahman III.
Va portar a terme una exhaustiva reorganització dels seus territoris i va continuar amb el procés d'enfortiment de les institucions reials que va iniciar el seu pare, consolidant de la conquesta de la vall del Tormes amb la creació de l'efímer bisbat de Simancas.[3]
Núpcies i descendents
El 941 es casà amb Urraca de Castella, filla del comte Ferran González i Sança de Pamplona. D'aquest matrimoni nasqueren:
- l'infant Ordoni de Lleó, mort jove
- la infanta Teresa de Lleó, monja
es creu que d'una relació extramantrimonial:
- l'infant Beremund II de Lleó (v 953-999), rei de Lleó
| Precedit per: Ramir II |
Rei de Lleó 951–956 |
Succeït per: Sanç I |
Referències
- ↑ Conde, José Antonio. Historia de la Dominacion de Los Arabes en España Sacada de Varios Manuscritos Y Memorias Arabigas (en castellà). Maxtor, 1874, p.110. ISBN 8495636611.
- ↑ Martínez 2005:p.406
- ↑ Mínguez Fernández, José María. La España de los siglos VI al XIII: Guerra, expansión y transformaciones: en busca de una frágil unidad (en castellà). Nerea, 2004, p.141. ISBN 848956972X.
Bibliografia
- Martínez Díez, Gonzalo. El condado de Castilla (711-1038): la historia frente a la leyenda (en castellà). Marcial Pons Historia, 2005. ISBN 8495379945.
