Orfit (cognom)
Aparença
Orfit (Orfitus o Orphitus) fou un cognom romà del període imperial (mai fou esmentat durant el període republicà). La seva ortografia correcte era amb la lletra "f" segons les inscripcions. La majoria dels personatges amb aquest cognom apareixen als Fasti.
- Servi Corneli Orfit, cònsol el 51
- Corneli Escipió Orfit (Cornelius Scipio Orfitus) fou un dels consols sufectes el 101, esmentat als Fasti
- Servi Salvidiè Orfit (Servius Salvidienus Orfitus) fou cònsol el 110 junt amb Marc Peduceu Priscí
- Servi Escipió Orfit (Servius Scipio Orfitus) fou cònsol el 149 junt amb Quint Noni Prisc; probablement es el mateix Orfit que havia estat abans pretor urbà.
- Marc Gavi Orfit (Marcus Gavius Orfitus) fou cònsol el 165 junt amb Luci Arri Pudent.
- Orfit (Orfitus) fou cònsol el 172 junt amb Màxim
- Orfit Gavi (Orfitus Gavius) fou cònsol el 178 junt amb Julià Ruf.[1]
- Orfit (Orfitus) fou cònsol el 270 junt amb Antioquià (o potser Atticià segons Trebel·li Pol·lió)
Nota
- ↑ un del tres darrers, no se sap quin, fou amant de l'emperadriu, la dona de Marc Aureli