Osteopatia
 |
L'article o secció necessita millores quant al seu format. (Col·laboreu-hi!) Pot necessitar retocs en negretes, cursives, enllaços, imatges, categories, interviquis, infotaules, ... |
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
L'osteopatia o medicina osteopàtica és una pràctica paramèdica desenvolupada per Andrew Taylor Still (EUA, 1828-1917) basada en la teoria que les malalties són causades per una pèrdua de la integritat estructural.
Bases
L'osteopatia es basa en la certesa que tots els sistemes del cos treballen conjuntament, estan relacionats i, per tant, els trastorns en un sistema poden afectar el funcionament dels altres. És, per tant, una pràctica de tipus holístic. El tractament, que és manual, s'anomena manipulació osteopàtica, i consisteix en un conjunt de tècniques pràctiques orientades a alleujar el dolor, restaurar funcions i promoure la salut i el benestar. Utilitza un gran nombre de tècniques (impulsos d'alta velocitat i curta amplitud, tècniques funcionals, inhibicions, etc.) per a recuperar l'harmonia i l'equilibri.
Segons els seus principis, mitjançant la manipulació del sistema músculo-esquelètic es poden curar les afeccions d'òrgans vitals o malalties, ja que aquesta manipulació ajudaria a revitalitzar el reg sanguini o tornar el grau de mobilitat normal a l'articulació malmesa i per tant a la curació del pacient
Principis
- Holisme: el cos funciona com una unitat, no com un conjunt d'òrgans.
- Autocuració: el cos sempre busca la seva reparació, encara que la malaltia alteri aquest esforç.
- Component somàtic de la malaltia: tota malaltia es manifesta de forma externa com a símptoma somàtic.
- Relació forma-funció: l'estructura d'un òrgan influeix en la seva funció i viceversa.
- Influència interna per mitja d'accions externes: les forces externes modifiquen la forma i funcions internes.
Tipus de tècniques
L'osteopatia, depenent de l'estructura del cos on s'apliqui, utilitza diferents tècniques:
- Tècniques estructurals: adreçades al restabliment de l'aparell músculo-esquelètic i de la postura, amb especial atenció a la columna vertebral i a tractar els traumatismes.
- Tècniques cràneo-sacres: adreçades als problemes cranials i sacres i al sistema nerviós central.
- Tècniques viscerals: Enfocades a la curació d'òrgans i vísceres. Se'n millora la funció mitjançant la manipulació per aconseguir un millor reg sanguini.
- Tècniques fascials: Aconsegueixen l'harmonització del teixit conjuntiu mitjançant tècniques molt suaus que intenten harmonitzar aquests teixits.
Estudis
Als Estats Units els osteòpates són considerats metges i, per tant, poden receptar i practicar la cirurgia. La titulació que s'obté després de realitzar els estudis universitaris és la de "Doctor in osteopathy". En els països europeus on els estudis d'osteopatia estan reconeguts, la formació és universitària i equival a un segon cicle (prèviament s'ha de tenir una llicenciatura en ciències de la salut). Un cop finalitzada la formació s'obté el "Degree in osteopathy" al Regne Unit. Alguns països com França i el Regne Unit ofereixen formació universitària a temps complet sense necessitat d'una titulació universitària prèvia en salut.
A l'Estat espanyol la formació reglada en osteopatia requereix prèviament una titulació prèvia en ciències de la salut. El ROE, registre d'osteòpates de l'Estat espanyol aplega els osteòpates provinents de formacions reglades i que voluntàriament s'han registrat.