Otto Ernst Remer
Plantilla:VPHISMILCAT Infotaula biografia militar Otto Ernest Remer (Frankfurt del Main, Alemanya, 18 de desembre de 1912 – Marbella, Màlaga, Espanya, el 5 d'octubre de 1997) va ser un mlitar alemany.
El seu nom sencer era Otto Ernst Fritz Adolf. El 1932 era soldat de l'Exercit i membre de les joventuts del Partit Nacionalsocialista, i quan Hitler accedí al poder el 1933 ingressà en les SS (Serveis de Seguretat de l'Estat) amb el rang d'oficial. El 1941 estigué a França, quan aquest país fou ocupat per l'exercit alemany en el curs de la Segona Guerra Mundial, i el 1943 tenia el grau de general, promocionat personalment per Hitler.
Operació Walkyria
El 20 de juliol de 1944 es trobava a Berlín, manant les SS de la capital, el cos especial Wachtbataillon, quan a Rastenburg (Prússia Oriental), en el quarter general de Hitler, es produí l'atemptat contra aquest: una bomba introduïda pel major Stauffenberg en la sala de reunions mitjançant una maleta esclatà i produí la mort de diversos militars que estaven reunits amb el Führer, però aquest resultà il·lès. Immediatament, Goebbels, ministre d'Informació del III Reich, telefonà a Remer amb l'ordre d'ocupar el quarter general del general Fromm a Berlín, per considerar-lo un dels inspiradors de la conjura: quan aquell irrompí en els quarters de la Bandlerstrasse, Fromm havia fet afusellar al general Olbricht i al major Stauffenberg, recent arribat de Rastenburg, mentre que el general Von Beck s'havia suïcidat.
Remer considerà que Fromm havia ordenat aquelles execucions per cobrir-se ell mateix i el feu detenir: en el procés que s'obrí immediatament sota la supervisió de Heinrich Himmler se sentencià l'execució de diversos alts comandaments, entre ells Fromm, Von Kluge i Von Hassel (el general Rommel se suïcidà), mentre Remer era ascendit al càrrec de cap de la seguretat personal de Hitler.
Judici i fugida
En finalitzar la Segona Guerra Mundial, el 1945, passà tres anys a la presó, i posteriorment es reintegrà a la vida civil. Tardà anys en tornar a ésser noticia, fins el 1994, en què se’l vinculà al naixent Partit Neonazi Alemany, i per unes declaracions en las que qüestionava la realitat de l'holocaust jueu fou jutjat i condemnat a dos anys de presó, que evità fugint amb la seva dona a Espanya; en el moment de morir, el Govern espanyol estudiava la seva extradició.
Awards
- Creu de Ferro (1939)
- 2a Classe (20 de maig de 1940)
- 1a Classe (12 de juny de 1940)
- Insígnia de Ferit (1939)
- en Negre
- en Plata
- d'Or
- Insígnia del Combat Tancat
- en Bronze
- en Plata
- Insígnia de l'Assalt General
- Medalla de la Campanya d'Hivern a l'Est 1941/42
- Medalla del Llarg Servei a la Wehrmacht
- Creu Alemanya d'Or (29 d'agost de 1942)
- KCreu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure
- Creu de Cavaller - 18 de maig de 1943 com Major i comandant del I. / Grenadier-Regiment "Großdeutschland"
- Fulles de Roure (325è) - 12 de novembre de 1943 com Major i comandant del I.(gepanzert)/Grenadier-Regiment (motorized) "Großdeutschland"
- Medalla per Valentia a la Guerra de IV Grau, 1a classe (Bulgària)
Bibliografia
Suplement 1997-1998. pag, 170-171, de l'enciclopèdia Espasa.