Partit Nacionalista del País Valencià
| Partit Nacionalista del País Valencià | |
|---|---|
 | |
| Líder/s | Francesc de Paula Burguera |
| Fundació | 1978 |
| Dissolució | 1982 (fusió amb Agrupament d'Esquerra del País Valencià per formar la coalició Unitat del Poble Valencià) |
| Fusió de | sectors valencianistes sense representació parlamentària que rebutjaven integrar-se en partits estatals |
| Integrat dins | Unitat del Poble Valencià |
| Ideologia | Nacionalisme valencià, socialdemocràcia |
El Partit Nacionalista del País Valencià (en sigles, PNPV) va ser un partit polític valencià format el 1978 amb els sectors nacionalistes valencians que no havien obtingut representació parlamentària i no volien integrar-se a partits estatals. Va dissoldre's el 1982, dins de la coalició Unitat del Poble Valencià, que més tard en 1998 s'integraria dins de l'actual Bloc Nacionalista Valencià.
Ideologia
Burguera definia al PNPV com un partit socialdemòcrata, d'esquerra i nacionalista valencià, que donava suport a la senyera quatribarrada i reconeixia la unitat lingüística amb Catalunya, tot i que estaven allunyats de postures revolucionàries o independentistes.[1] A més, rebutjava l'anticatalanisme provinent del blaverisme durant la Batalla de València.[2]
Tingué relacions amb la Internacional Liberal.[3]
Resultats electorals
En les eleccions municipals de 1979 aconseguí 10.773 vots al País Valencià i 12 regidors[4] en poblacions de relativa importància.[3] En les mateixes eleccions, a les eleccions generals al Congrés espanyol, el partit va obtenir 13.828 vots (1,28 %) a la circumscripció electoral de València, única on va presentar llista, i cap escó.
El 1982 es va coal·ligar amb l'Agrupament d'Esquerra del País Valencià (AEPV) per formar la coalició Unitat del Poble Valencià, que el 1984 va esdevenir un partit polític.
Dirigents destacats
Els seu líder més destacat va ser Francesc de Paula Burguera. Altres dirigents destacats foren Francesc Agües, Andreu Banyuls i Jesús Puig (que després passà al PSPV).
Alguns militants del PNPV posteriorment esdevingueren importants figures del valencianisme polític, com Enric Morera, actual secretari general del Bloc Nacionalista Valencià i diputat a les Corts Valencianes amb la coalició Compromís.
Presència
Tenia implantació sobretot a les comarques del Túria-Xúquer de València, amb poca presència a les comarques de més al sud, destacant només alguns militants a la Marina Alta i Marina Baixa, on l'alcalde de Benidorm, Rafael Ferrer, es va incorporar al PNPV poc abans de les eleccions municipals de 1979.[1]
Galeria
-
Candidatura al Congrés espanyol de 1982 per València corresponent a la UPV. Els candidats conserven les sigles dels seus partits
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Partits, sindicats i organitzacions ciutadanes en la província d'Alacant durant la Transició (1974-1982) Francisco Moreno Sáez, Universitat d'Alacant (castellà)
- ↑ Declaracions de Francesc de Paula Burguera al documental Del roig al blau [1]
- ↑ 3,0 3,1 «Partit Nacionalista del País Valencià» (en valencià). Enciclopedia.cat.
- ↑ «Eleccions Municipals (resultats globals 1979 - 2011)». Historiaelectoral.com.