País de Dalhem
El país de Dalhem o el comtat de Dalhem era un comtat independent a l'edat mitjana al marge dreta del Mosa. A l'origen es deia comtat de Voeren, fins el 1080 quan els comtes van transferir-se del castell de 's-Gravenvoeren (=Voeren del comte) al nou castell fortificat de Dalhem.
De vegades es parla aleshores de 's-Gravendalhem. L'abadia de Val-Dieu va ser un centre de cultura important dins del comtat. El 1244, Enric II, duc de Brabant adquirí el territori que esdevingué així un dels seus tres Països enllà del Mosa. El 1661, després del Tractat de partició el seu territori serà compartit entre Castella i la república de les Set Províncies Unides. El 1785 Tractat de Fontainebleau atorgà la major part del ducat als Països Baixos austríacs.
Després de la revolució francesa l'administració francesa va suprimir el comtat i incorporar-lo al Departament de l'Ourte, que va esdevenir la Província de Lieja al Regne Unit dels Països Baixos.
El comtat comprenia els pobles de
- avui als Països Baixos: Cadier, Mheer, Noorbeek, Oost
- avui a Flandes: Moelingen, 's-Gravenvoeren, Sint-Martens-Voeren, Sint-Pieters-Voeren
- avui a Valònia: Aubel, Barchon, Berneau, Bombaye o Bolbeek, Cheratte, Dalhem, Feneur, Housse, Mortier, Julémont, Neufchâteau, Olne, Richelle, Sant Andreu, Saint-Remy, Trembleur (Blegny) i Warsage o Weerst.