Palau Falguera
El Palau Falguera és un edifici del segle XVII situat a Sant Feliu de Llobregat. Ha estat propietat de les families Falguera, els Amat, els Carcer, els Vilallonga. Actualment és un equipament públic que allotja l'escola de música.
Història
El 1636 el mercader barceloní Jaume Falguera va adquirir al pagès de Sant Feliu Jaume Rovira dues cases contigües que són l'origen de l'actual palau. Es va mantenir en mans dels Falguera fins a finals del segle XIX que va passar al marquesat de Castellbell, en mans de la nissaga dels Amat, els Carcer i els Vilallonga, succesivament.[1]
Durant la guerra civil espanyola va ser la seu del PSUC, de l'UGT i de la "Col·lectiva de Paletes".[2] Fins a l'any 1988 va continuar essent propietat del marquès de Castellbell. L'any 1995 la finca fou adquirida per l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i reformada per l'arquitecte Lluís Cuspinera per per tal de convertir-lo en un equipament cultural públic.[1]
Edifici
El palau té una superfície de 2.800 m2 i està envoltat d'uns extensos jardins. L'any 1750 la casa s'havia ampliat considerablement unint les dues cases inicials en una sola façana. La façana principal que s'obre al jardí, obrada a l'entorn de 1870 per encàrrec de Josepa Falguera, és d'estil eclèctic amb barreja d'elements neoclàssics amb elements derivats del romanticisme. Els diferents elements decoratius són de terracota, i representen l'horta, el jardí, l'abundància mentre que sobre les portes i a les sanefes, s'hi poden observar motius vegetals. També es va planificar el jardí, que es podia contemplar des de la gran terrassa del palau.[1]
S'estructura de forma simètrica entorn d'un cos central més alt on hi ha el rellotge, coronat amb l'escut dels Falguera. Decoren la façana quatre pilastres amb capitell compost que flanquegen la porta, damunt la qual hi ha una fornícula ovalada amb una figura de dona que representa l'Abundància.[3]
L'any 1890 Joaquim de Càrcer, marquès de Castellbell, va fer construir l'oratori que es troba a la part exterior al lloc on hi havia hagut unes construccions auxiliars.
El 1911 el mateix Joaquim de Càrcer va aconseguir disposar de la resta de les cases que va fer enderrocar, ampliant el jardí i posant una porta de ferro a la cantonada, deixant la paret sud de l'oratori al descobert.
La següent reforma va ser realitzada per Dolores de Càrcer i de Ros, a partir de 1924. La marquesa va fer una sèrie d'obres per tal que la casa recuperés el seu aspecte senyorial després d'un període d'un cert abandó. Fonamentalment va modificar la coberta i va aixecar el sostre de la golfa, obra que va permetre multiplicar les habitacions del segon pis. Es van fer restaurar les pintures i les habitacions principals.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Pàgina oficial del Palau Falguera
- ↑ Carles Santacana, Jordi Amigó Barbeta. L'Abadia de Montserrat. El franquisme al Baix Llobregat, 2001. ISBN 8484152375., pàg. 136
- ↑ Pobles de Catalunya. Palau Falguera
Enllaços externs
{{#coordinates:41,3809298 | 2,0428669 | type:landmark_source:cawiki | | | | | | | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat