Vés al contingut

Palau del Vidre

Palau del Vidre
Palau-del-Vidre
Escut de Palau del Vidre
(En detall)
Localització

Localització del Rosselló respecte dels Pirineus Orientals Localització de Palau del Vidre respecte del Rosselló


Municipi de la comarca del Rosselló
Església de Sant Sebastià
Església de Sant Sebastià
Església de Sant Sebastià
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó
França
Llenguadoc-Rosselló
[[Plantilla:Padró INSEE/Enllaç de departament|Plantilla:Padró INSEE/Nom de departament]]
[[Plantilla:Padró INSEE/Enllaç de districte|Plantilla:Padró INSEE/Nom de districte]]
Argelers
Gentilici palauenc, palauenca, palauencs, palauenques
Superfície 10,41 km²
Altitud 20 msnm
(màx.:46 mín.:09)
Població (Plantilla:INSEE:Població de municipi/Referència)
  • Densitat
Plantilla:INSEE:Població de municipi hab.
Coordenades 42° 34′ 26″ N, 02° 57′ 43″ E / 42.57389°N,2.96194°E / 42.57389; 2.96194{{#coordinates:42 | 34 | 26 | N | 02 | 57 | 43 | E | region:FR-66_type:city(1007) | primary|name=

}}Error de l'expressió: Operador < inesperat

Dirigents:
• Batlle:

Marcel Descossy (2008-2014)
Codi postal 66690
Codi INSEE 66133
Web

Palau del Vidre (en francès: Palau-del-Vidre) és un municipi del Rosselló, a la Catalunya Nord. Està situat a la riba dreta del Tet, que li fa de frontera nord, i també compta amb les aigües del Tanyarí, afluent del Tec.[1] Es troba a 6 km i escaig al sud d'Elna (centre), a 7 km i escaig a l'oest d'Argelers (centre),[2] i limita amb els municipis d'Argelers i Sant Andreu de Sureda per l'est, Sureda i la Roca d'Albera pel sud, Sant Genís de Fontanes per l'oest, Ortafà pel nord-oest i Elna pel nord.

El nom de la vila li ve de la indústria tradicional del vidre, i d'un palau o castell del 1172, avui desaparegut, que fou primer dels templers i després dels hospitalers. El municipi també engloba el poble de Vilaclara i la masia de les Garrigues.[1]

El municipi està situat en territori vinícola que correspon a les denominacions d'origen o AOC Costers del Rosselló i Costers del Rosselló els Aspres, i pels vins dolços naturals, l'AOC Moscat de Ribesaltes o Gran Rosselló.

Edificis d'interès

L'església parroquial de Sant Sebastià conserva dos retaules del segle XV.[3] El més antic d'aquests dos, el retaule dels Sants Miquel i Hipòlit, del 1454, és de la mà de l'Arnau Gassies, mestre pintor de Perpinyà, documentat entre 1432 i 1460.[4][3] L'altre és el retaule de Sant Joan.

L'església també té retaules dels segles XVI i XVII, com ara el de l'altar major, acabat el 1648 per l'escultor Llàtzer Tremulles el vell (Vilafranca del Penedès, 1605 - Perpinyà, 1657),[5] i algunes peces litúrgiques d'aquests dos segles, com ara el sagrari del 1609, pintat per Honorat Rigau (1592 - 1621, associat amb Perpinyà), el besavi de Jacint Rigau-Ros i Serra.[6][7]

Personatges il·lustres

Entitats

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Palau del Vidre a l'Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Palau del Vidre travel guide a France- Voyage
  3. ↑ 3,0 3,1 Pàgina oficial de l'ajuntament, plana sobre la història de la vila (en francès).
  4. ↑ Pintura Mallorquina del segle XV, Tina Sabater, Edicions UIB, 2002, p. 330.
  5. ↑ Tremulles, família d'artistes a l'Enciclopèdia Catalana
  6. ↑ Rigau, família de pintors de Perpinyà a l'Enciclopèdia Catalana
  7. ↑ Pàgina oficial de l'ajuntament, plana sobre la història de la vila (en francès). NB. S'equivoquen sobre l'autoria del sagrari, ja que Jacint Rigau encara no havia nascut el 1609.

Vegeu també

Enllaços externs