Palau dels Arquebisbes de Narbona

{{#coordinates:43 | 11 | 2 | N | 3 | 0 | 14 | E | type:landmark | primary|name= }}

Palau dels Arquebisbes: en primer terme, a l'esquerra, la torre de Gil Aicelin, l'ajuntament (coronat pel rellotge), la torre de Sant Marçal, l'arc que l'uneix a la torre de la Madalena (més baixa) i el Palau Vell (més baix encara). La catedral queda enretirada respecte a aquesta línia de façana i només se'n veu un dels contraforts de l'absis.

El Palau dels Arquebisbes de Narbona és un conjunt monumental format pel Palau Vell, les torres de la Magdalena i Sant Marçal, el Palau Nou i la Catedral de Sant Just i Sant Pastor. Formen un complex arquitectònic excepcional, amb mostres d'arquitectura carolíngia, romànica, gòtica i renaixentista.

Vistos des de la plaça de l'ajuntament (place de l'Hotel de la Ville), de dreta a esquerra se situen:

• La catedral.
• El Palau Vell (d'època romànica).
• La torre de Sant Marçal, del segle XIV. L'entrada de la torre té una àncora que simbolitza els drets feudals de l'arquebisbe sobre la navegació al litoral.
• Ea torre de la Magdalena, lligada per un arc amb la de Sant Marçal.
• El Palau Nou, d'època gòtica, que queda darrera de l'Ajuntament.
• La Casa de la Vila o Ajuntament, construït entre 1846 i 1852 per Eugène Viollet-le-Duc, en estil trobadoresc.
• La torre de Gil Aicelin, anomenada així pel bisbe que la va construir amb la intenció d'afirmar el poder episcopal davant dels vescomtes de Narbona, instal·lats a l'altre costat de la plaça. La torre té una altura de 40 metres i fou edificada entre 1290 i 1311 sobre les restes de la muralla romana.

Dins el conjunt hi ha instal·lat el Museu Arqueològic de Narbona (al Palau Vell) i el Museu d'Art i Història de Narbona (al Palau Nou). El conjunt va esdevenir bé nacional amb la Revolució i va ser comprat per la vila als arquebisbes el 1840.