Palauet d'Aiora
El palauet d'Aiora i el seu jardí anomenat Jardí d'Aiora, és un conjunt arquitectònic situat entre el carrer dels Sants Just i Pastor i el carrer de Jeroni de Monsoriu, al barri d'Aiora i fitant amb el barri d'Algirós, a la ciutat de València. A dia d'avui el jardí és un parc públic i el palauet una escola infantil. A la vora oriental hi ha l'estació subterrània de metro d'Aiora. Damunt d'aquesta estació hi ha una zona ajardinada que també es considera part del jardí d'Aiora.
Introducció
El palauet i els seus jardins foren construïts el 1900 per encàrrec del comerciant José Ayora. Reberen aleshores el nom del seu mestre, i així se'n pot anomenar, com ho fa l'Ajuntament, Jardí d'Ayora.[1] Seria aquest jardí el que donaria el nom del barri, que fou catalanitzat com a "Aiora", i en conseqüència, també és el jardí "(del barri) d'Aiora". Ambdós noms són correctes, doncs. El palau i el seu jardí varen ser realitzats al segle XIX en estil eclèctic. És un conjunt format per dos elements substancials: el jardí pròpiament dit de 17.000 metres quadrats, amb abundant vegetació, envoltat d'un vall i amb arbrat frondós, i el palauet o pavelló, a l'extrem nord del jardí, també envoltat i destacant un pati de jocs i flora variada. Amb l'afegit dels jardins de l'estació de metro, arriben als 48.300 metres quadrats[1] Al 1985, l'Ajuntament de València s'encarregà de condicionar l'espai al voltant del palauet, també anomenat en castellà chalet de Ayora.[1]
El palauet
L'edifici se situa sobre una elevació del terreny, i compta amb una planta baixa i dues altes. Té una torreta central de planta quadrada, amb quatre angles axamflanats, alternats amples i estrets, i una rematada d'acord amb l'estil general, més la inscripció "1900" al davant, i l'emblema de mercuri.
L'edifici posseeix, a joc amb l' estil de la seua època, un marcat caràcter protomodernista, amb records classicistes i un joc de materials en murs, buits i cantoneres que li donen certa policromia, per la rajola roja, i una alegria general a joc amb el seu emplaçament.
L'interior en la planta noble posseeix una decoració carregada: sostres amb relleu daurat i policromat que tenen per centre plafons en relleu, així com policromia i ors. Entrant a l'esquerra, a més del molt ressaltat plafó central i envoltant-lo tot amb un ampli emmarcament de motlures i artesons, destaquen dues pintures, pel que sembla d'oli, amb figures alegòriques femenines, querubins alats i motius vegetals amb un gust molt finiseqular i d'excel·lent escola pictòrica.
A l'interior hi ha algunes parts singulars, com nínxols coberts amb veneres, balconades orlades de fins acabaments i l'escala interior, molt noble, de desenvolupament senyorial, amb balustres de secció quadrada.
A la planta superior, destaca la coberta, amb gruixudes bigues a la vista que radialment i amb notable declivi, van, del cos que suporta la torre, al perímetre de l'edifici.
El jardí
El jardí d'Aiora representa, junt amb el jardí de Montfort, un dels millors exemples del jardí monumental burgès a la ciutat de València. Amb un estil típic de l'època, fa joc de fonts, escultures i diverses plantes, flors i arbres, alguns de mides impressionants. Té un total de 17.000 metres quadrats, de planta quadrada i és vallat als quatre costats amb portes d'entrada d'un estil marcadament modernista.
Referències
Vegeu també
Enllaços externs
- Plana oficial de l'ajuntament sobre el Jardí
- Història d' Algirós, per Carles Andreu Fernández Piñero
Plantilla:Navbox Seccions Plantilla:Cal edifici
{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:39|28|Plantilla:Puntdecimal|N|0|20|Plantilla:Puntdecimal|W|scale:6250_source:eswiki_type:landmark_region:ES|primary|name=}}