Paleolític

Prehistòria
Antiga Edat de Pedra
Paleolític inferior
Paleolític mitjà
Paleolític superior
Mesolític
Nova Edat de Pedra
Neolític inicial
Neolític mitjà
Neolític final
Edat del bronze
Cultura dels túmuls
Cultura dels camps d'urnes
Edat del ferro
Cultura de Hallstatt
Cultura de La Tène

El paleolític (del grec παλαιός, paleos=antic, i λίθος, lithos=pedra "antiga edat de pedra") és una etapa de la prehistòria caracteritzada per l'ús d'utensilis de pedra tallada, encara que també s'usaven altres matèries primeres orgàniques per a construir diversos utensilis: os, asta, fusta, cuir, fibres vegetals, etc. (mal conservades i poc conegudes). És el període més llarg de la història que s'estén des de fa 2,5 milions d'anys (a l'Àfrica) fins a fa uns 9.000 aC. aproximadament i es divideix en tres fases: El Paleolític inferior, el Paleolític mitjà i el Paleolític Superior, a aquest se li afegeix un període terminal anomenat Epipaleolític (l'etapa següent a l'Epipaleolític i anterior al Neolític és el Mesolític).

El Paleolític es caracteritza, a grans trets, per la utilització d'instruments gruixuts, pesants, difícils de manejar, malament treballats en la seva major part. No tenen plena capacitat constructora. L'home del Paleolític era nòmada, és a dir, s'establia en un lloc i s'hi quedava fins a esgotar els recursos naturals.

El terme va ser creat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865, per oposició a neolític ("edat moderna de la pedra"); constituint juntes el que es denomina edat de pedra (s'insisteix en l'elaboració d'utensilis de pedra per a establir l'oposició a l'Edat dels Metalls).

Aquest període és part del Plistocè

Plistocè Paleolític Paleolític inferior Paleolític mitjà Paleolític superior

Holocè Mesolític o Epipaleolític Neolític

Cronologia

El Paleolític al món

<timeline> ImageSize = width:900 height:200 PlotArea = width:720 height:180 left:65 bottom:20 AlignBars = justify

Colors =

id:epoch value:rgb(0.7,0.7,1) # light yellow
id:period value:rgb(1,0.7,0.7) # light red
id:age value:rgb(0.7,1,0.7) # light green
id:era value:rgb(1,1,0.7) # light blue
id:eon value:rgb(1,0.7,1) # light purple
id:black value:black

Period = from:-2600 till:0 TimeAxis = orientation:horizontal ScaleMajor = unit:year increment:500 start:-2500 ScaleMinor = unit:year increment:100 start:-2500

Define $markred = text:"*" textcolor:red shift:(0,3) fontsize:10

PlotData=

align:center textcolor:black fontsize:12 mark:(line,black) width:25 shift:(0,-5)

bar:Etapa color:eon

at: 0 align:right $markred
from: -2600 till: -10 text:Paleolític - (Antiga edat de Pedra)

bar:Àfrica color:epoch
from: -2600 till: -10 text:Paleolític a l'Àfrica
from: -10 till: -0

bar:Orient color:period
from: -1880 till: -10 text:Paleolític a l'Orient Mitjà
from: -10 till: -0

bar:Àsia color:age
from: -1830 till: -10 text:Paleolític a l'Àsia
from: -10 till: -0

bar:Europa color:era
from: -1250 till: -10 text:Paleolític a Europa
from: -10 till: -0

bar:Resta color:age
fontsize:6
from: -45 till: 0 text:R

bar:escala color:eon
fontsize:8
from: start till: 0 text:edat en milers d'anys

</timeline>

Aquesta cronologia és conservadora i es justifica en les troballes de la francesa Hélène Roche en els jaciments etíops de Kada Gona (Afar), on les primeres eines tallades s'han datat per mitjà del potassi-argó en 2,6 milions d'anys d'antiguitat. La troballa del Dmanisi (Geòrgia), permet saber que els éssers humans van arribar a el Orient Pròxim fa 1,8 milions d'anys . A l'Extrem Orient d'Àsia existeixen proves, més o menys sòlides, d'una ocupació molt primerenca, amb jaciments com Modjokerto, Java, o Logoluppo, Xina (entre d'altres) que superen 1,8 milions d'anys. Per últim, la Sima del Elefante, de la Jaciment arqueològic d'Atapuerca (Burgos) i la Cueva Victoria (Múrcia), permeten demostrar que l'ocupació humana d'Europa supera 1,2 milions d'anys d'antiguitat, si bé la resta més segura correspon al crani de Ceprano (Itàlia), amb prop d'un milió d'anys. Les dades sobre la resta del món (Amèrica, Oceania, etc.) s'han tret de Migracions prehistòriques de la humanitat.

Forma de vida

L'economia era caçadora-recol·lectora molt senzilla, amb ella aconseguien menjar, llenya i materials per a les seves eines, roba o cabanyes. La caça era escassament important al principi del Paleolític, predominant la recol·lecció i la carronya. A mesura que l'ésser humà progressa física i culturalment la caça va guanyant importància:

Article principal: Alimentació durant el Paleolític

• Els primers homínids tot just sabien caçar, especialment els australopitecs i Homo habilis. Vivien de la recol·lecció de vegetals comestibles (tubèrculs, arrels, escorces i brots tendres, fruites i llavors); de capturar petits animals (insectes, rèptils, rosegadors, pollets, ous...) i d'animals morts o malalts que trobaven (carronya, sobretot). Eren molt oportunistes.

Restes d'Elephas antiquus exhumats en el jaciment d'Ambrona (Sòria)

• Els arcàntrops ja caçaven, però la seva veritable base alimentosa va seguir sent la recol·lecció i la carronya o les captures oportunistes i amb paranys. De fet, els grans jaciments de Torralba i Ambrona (província de Sòria, Espanya), on els humans desmembraven enormes elefants antics (de fins a 20 tn de pes), no eren caçadors, sinó carronyers.

• Els veritables humans caçadors són els neandertals i els humans moderns, que no obstant això, mai van deixar de menjar vegetals, petits animals o carronya. La caça gairebé sempre es feia per mitjà de paranys. L'Home de Neandertal i l'home modern també van aprendre a pescar per mitjà d'arpons, xarxes o hams.

No obstant això, mai s'arribava a trencar l'equilibri de l'ecosistema, doncs els caçadors i recol·lectors del Paleolític no eren agressius amb el mitjà natural; no ho espoliaven ni acumulaven aliment innecessàriament. AL contrari, sovint actuaven com un regulador, eliminant animals vells, malalts o extraviats, fins i tot, reciclant la carronya. La pressió poblacional era escasíssima, la naturalesa proporcionava prou. No es tracta d'idealitzar aquesta manera de vida (com encertadament indica Luis Vitale), sinó que ens adonem que l'ésser humà ha viscut en aquest planeta sense danyar-lo el 99% de la seva existència, i en només el 1% restant ho està destruint.

Els estris

En essència, les tècniques de fabricació d'utensilis no canvien massa al llarg del Paleolític, a pesar de la multitud de cultures que han arribat a diferenciar-se; el que sí ocorre és que es perfecciona molt i s'arriba a un nivell de destresa sorprenent.

• Van existir útils d'os com els punxons, les atzagaies o puntes de llança, els arpons per a pescar, propulsors, agulles de cosir, hams, bastons perforats (sovint anomenats"bastons de comandament"), etc. No obstant això els útils d'os només són abundants amb l'aparició dels humans moderns, en el denominat Paleolític Superior.

• Els útils de pedra també evolucionen, per descomptat; però, sempre es van fabricar per mitjà de diverses tècniques de talla, sobretot la percussió, és a dir, es colpejava el nucli (d'una roca de fractura concoidal: quars, quarsita, sílex, obsidiana, etc.) amb un percussor de pedra duro de banya de cèrvid (percussor tou o elàstic), per a donar forma a les eines lítiques, com un escultor. En el Paleolític superior s'arriba a tallar la pedra no només per percussió, sinó també per pressió, aconseguint un major control sobre el resultat. En qualsevol cas, obtenien fils tallants o, bé, resquills afilats anomenats ascles. En un principi es fabricaven eines de pedra molt simples, els còdols tallats, després van aparèixer els bifaços o destrals de mà, que servien per a fer de tot: tallar, cavar, trencar, perforar… Més endavant, els útils es van especialitzar, apareixent les rascadores (per a adobar pells), els ganivets (per a escorxar animals), les |puntes de llança de pedra, etc.

• 
  El còdol tallat, l'utensili més antic i senzill que va fabricar l'ésser humà en el Paleolític Inferior
• 
  El bifaç va suposar una autèntica revolució tecnològica, donant lloc a una cultura pròpia, l'axeulià
• 
  El fenedor axeulià, d'aparença senzilla, però conceptualment molt avançada
• 
  La rascadora, una ascla preparada per a adobar pells, es generalitza en el Paleolític Mitjà
• 
  Utensilis del Paleolític Superior: fulla de sílex, rascadora i perforador
• 
  Fulla de llorer amb talla bifacial per pressió, època solutrià
• 
  Arpó amb micròlits, arpó de doble filera i atzagaia (magdaleniana)
• 
  Petits útils d'os de el Paleolític Superior: agulla de cosir i ham

Tradicionalment es divideix el Paleolític en tres fases, encara que això depèn un poc de la regió del món en la qual estiguem. Podríem distingir les següents etapes en la talla de la pedra:

• Paleolític Inferior Arcaic: predomina la cridada Cultura dels Còdols Tallats o, més coneguda amb els apel·latius anglosaxons: alduvaiana i Cultura Pebble. Els humans d'aquestes fases obtenien uns 10 cm de fil tallant d'un quilogram de roca.

• L'Axeulià (és una cultura amb bifaços) i les seves cultures germanes sense bifaços d'Àsia (Pre-Soanià-Soanià, a l'Índia-Xina, i Padjitanià al Japó, totes del Paleolític Inferior), desenvolupa unes tècniques de talla bifacial que permeten obtenir fins a 40&*nbsp;cm de d'un quilogram de roca, per a això donaven entre 25 i 70 cops.

• Mosterià i altres cultures mosteroides (del denominat Paleolític Mitjà) fan a l'home capaç d'obtenir fins a dos metres tall d'un quilogram de roca, donant més de 70 cops.

• Els Humans moderns (Paleolític Superior) van arribar a tal perfecció que d'un quilogram de roca treien més de 26 m de tall, encara que havien de donar més de 250 cops.

Quadre sinòptic de les Cultures Paleolítiques del Món

Simplificat

<timeline> DateFormat = yyyy ImageSize = width:800 height:auto barincrement:15 PlotArea = left:20 right:20 bottom:20 top:10 Colors =

id:blanc value:rgb(1,1,1) 
id:noir value:rgb(0,0,0)
id:canvas value:gray(0.98)
id:holocene value:rgb(1,0.984,0.941)
id:pleisto value:rgb(1,0.968,0.690) 
id:pliocene value:rgb(1,1,0.6)
id:miocene value:rgb(1,1,0)
id:paleo value:rgb(0.651,0.875,0.616)
id:gris value:gray(0.80)
id:exbleu value:rgb(0.3,0.3,0.7)
id:bleu value:rgb(0.45,0.45,0.80)
id:bleuclair value:rgb(0.65,0.65,0.90)
id:rouge value:rgb(0.8,0.30,0.30)
id:rougemoy value:rgb(0.88,0.45,0.45)
id:rougeclair value:rgb(0.92,0.64,0.64)
id:rougeclair2 value:rgb(0.95,0.84,0.84)
id:orange value:rgb(1,0.7,0.3)
id:orangesom value:rgb(0.9,0.45,0.25)
id:or value:rgb(1,0.9,0) 
id:grilleMajor value:gray(0.7) 
id:grilleMinor value:gray(0.9)

Period = from:-1100 till:100 TimeAxis = orientation:horizontal format:yyyy AlignBars = justify ScaleMinor = unit:year increment:50 start:-1100 gridcolor:grilleMinor ScaleMajor = unit:year increment:100 start:-1100 gridcolor:grilleMajor BackgroundColors = canvas:canvas bars:canvas BarData=

bar:Europa
bar:espace1 
bar:Centroáfrica
bar:espace2
bar:Sáhara
bar:espace3
bar:MedioOriente
bar:espace4 
bar:AsiaCentral
bar:espace5 
bar:ExtremoOriente
bar:espace6 

1. barset:evenement

bar:ages0
bar:ages

Define $center = anchor:from align:center Define $left = anchor:from align:left shift:( 4,-4) Define $right = anchor:till align:right shift:(-4,-4) Define $left2 = anchor:from align:left shift:( 4, 3) Define $right2 = anchor:till align:right shift:(-4, 3)

PlotData=

bar:Europa color:noir width:20 $right
from:-950 till:-450 color:bleu textcolor:noir
at:-700 text:"Pre-axeulià" $center
from:-450 till:-200 color:bleuclair textcolor:noir
at:-325 text:"axeulià" $center
from:-200 till:-40 color:orange textcolor:noir
at:-140 text:"Mosterià" $center
from:-40 till:-10 color:rougeclair textcolor:noir text:"Pal.Sup" $center
at:100 text:"Europa" $right

bar:espace1 width:6 at:-950 mark:(line, noir)
bar:espace1 width:6 at:-450 mark:(line, noir) 
bar:espace1 width:6 at:-40 mark:(line, noir)
bar:espace1 width:6 at:-10 mark:(line, noir)
bar:espace1 width:6 at:-200 mark:(line, noir)

bar:Sáhara color:noir width:20 $left
from:-1100 till:-550 color:bleu textcolor:noir
at:-800 text:"Olduvaià" $center
from:-550 till:-190 color:bleuclair textcolor:noir
at:-325 text:"axeulià" $center
from:-190 till:-60 color:orange textcolor:noir
at:-140 text:"Mosteroide" $center
from:-65 till:-12 color:or textcolor:noir
at:-08 text:"Ater" $right
at:100 text:"Sàhara" $right

bar:espace3 width:6 at:-550 mark:(line, noir)
bar:espace3 width:6 at:-70 mark:(line, noir)
bar:espace3 width:6 at:-12 mark:(line, noir)
bar:espace3 width:6 at:-900 mark:(line, noir)
bar:espace3 width:6 at:-195 mark:(line, noir)
bar:espace3 width:6 at:-40 mark:(line, noir)
bar:espace3 width:6 at:-20 mark:(line, noir)

bar:Centroáfrica color:noir width:20 $left
from:-1100 till:-900 color:bleu textcolor:noir
at:-1000 text:"Olduvaià" $center
from:-900 till:-243 color:bleuclair textcolor:noir
at:-550 text:"edat de pedra primerenca" $center
from:-243 till:-80 color:orange textcolor:noir
at:-230 text:"Edat de pedra m." $left
from:-80 till:-10 color:rougeclair textcolor:noir text:"SA tardà" $right
at:100 text:"Àfrica" $right

bar:espace2 width:6 at:-900 mark:(line, noir)
bar:espace2 width:6 at:-550 mark:(line, noir)
bar:espace2 width:6 at:-200 mark:(line, noir)
bar:espace2 width:6 at:-72 mark:(line, noir)
bar:espace2 width:6 at:-10 mark:(line, noir)

bar:MedioOriente color:noir width:20 $left
from:-1100 till:-512 color:bleu textcolor:noir
at:-750 text:"Pre-axeulià" $center
from:-512 till:-195 color:bleuclair textcolor:noir
at:-350 text:"axeulià" $center
from:-195 till:-40 color:orange textcolor:noir
at:-150 text:"Mosteroide" $center
from:-80 till:-40 color:or textcolor:noir
at:-52 text:"El-Wad" $center
from:-40 till:-20 color:rougeclair
from:-20 till:-10 color:rougemoy
at:100 text:"Orient mitjà" $right

bar:espace4 width:6 at:-506 mark:(line, noir)
bar:espace4 width:6 at:-200 mark:(line, noir)
bar:espace4 width:6 at:-80 mark:(line, noir)
bar:espace4 width:6 at:-40 mark:(line, noir)
bar:espace4 width:6 at:-20 mark:(line, noir)
bar:espace4 width:6 at:-10 mark:(line, noir)
bar:espace4 width:6 at:-1000 mark:(line, noir)

bar:AsiaCentral color:noir width:20 $left
from:-1000 till:-500 color:bleu textcolor:noir
at:-720 text:"Cultura Pebble" $center
from:-500 till:-200 color:bleuclair textcolor:noir
at:-350 text:"Pre-Soanià" $center
from:-200 till:-40 color:orange textcolor:noir
at:-160 text:"Soanià" $center
from:-40 till:-10 color:rougemoy textcolor:noir text:"Angarià" $center
at:100 text:"Àsia" $right

bar:espace5 width:6 at:-1000 mark:(line, noir)
bar:espace5 width:6 at:-500 mark:(line, noir)
bar:espace5 width:6 at:-200 mark:(line, noir)
bar:espace5 width:6 at:-40 mark:(line, noir)
bar:espace5 width:6 at:-10 mark:(line, noir)
bar:espace5 width:6 at:-800 mark:(line, noir)
bar:espace5 width:6 at:-90 mark:(line, noir)

bar:ExtremoOriente color:noir width:20 $left
from:-800 till:-500 color:bleu textcolor:noir
at:-660 text:"Cultura Pebble" $center
from:-500 till:-200 color:bleuclair textcolor:noir
at:-365 text:"Padjitanià" $center
from:-200 till:-90 color:orange textcolor:noir
at:-160 text:"Fen" $center
from:-90 till:-35 color:orangesom
from:-35 till:-10 color:rougemoy textcolor:noir text:"Ngangdong" $right
at:100 text:"Extr.Orient" $right

bar:espace6 width:6 at:-800 mark:(line, noir)
bar:espace6 width:6 at:-500 mark:(line, noir)
bar:espace6 width:6 at:-200 mark:(line, noir)
bar:espace6 width:6 at:-90 mark:(line, noir)
bar:espace6 width:6 at:-35 mark:(line, noir)
bar:espace6 width:6 at:-10 mark:(line, noir)

bar:ages0
from:-1100 till:-10 width:14 color:paleo textcolor:noir
at:-500 text:"Paleolític" 

bar:ages fontsize:9
from:-1100 till:-10 color:pleisto 
at:-600 text:"Plistocè" 
from:-10 till:2 color:gris
at:0 text:"Holocè"
at:-1100 mark:(line, noir)
at:-10 mark:(line, noir) 

</timeline>

Escala en milers d'anys font: Taula sinòptica de les principals cultures paleolítiques del món de la viquipèdia francesa - Ma préhitoire Les cultures més properes han estat simplificades

Grups Humans

Fitxer:Terra-Amata-Hut.gif Cabana temporal de branques en Terra Amata, prop de Niça (França). Podria haver estat un assentament de primavera, té quasi 400.000 anys d'antiguitat

Fitxer:Lazaret Hut.gif Cabana de pells construïda dins de la cova de Lazaret Niça (França), probablement un campament base de menys de 200.000 anys

Fitxer:Pincevent tent.gif Una de les cabanes d'un campament estiuenc de caçadors de rens en Pincevent (Illa de França), té uns 14.000 anys de antiguitat

No debia d'existir divisió del treball ni especialització, excepte en a casos que requerien habilitats especials (el xaman, l'artesà...). Cada membre del grup era capaç de fer de tot per a sobreviure, al marge de les capacitats individuals, majors en uns individus que en uns altres. Donat el dimorfisme sexual, és possible que hagués certa divisió del treball entre homes i dones (en aquells casos en els quals la potència física fos essencial o es produís un embaràs). També hagué d'existir divisió del treball en funció de les edats. Encara que això, sens dubte, va afavorir la productivitat, no implica necessàriament una jerarquització social. El fet que els homes fossin més forts que els nens, les dones o els ancians no implica que ells fossin privilegiats o caps.

És segur que va haver cultures patrilineals, matrilineals i multilineals. Però el lideratge no implicava privilegis, ni era vitalici o hereditari. La igualtat social és l'única opció en una economia en la qual no existeixen els excedents, en la qual no es pot acumular riquesa. Per la mateixa raó, és il·lògic el robatori, la guerra o la conquesta. Les dades arqueològiques semblen corroborar-ho. No hi ha senyals de conflictes bèl·lics, tampoc havia motius, ja que la densitat de població era mínima. S'estima que el màxim poblacional era de 10 milions d'éssers humans en tot el globus. La integració en la naturalesa era només possible gràcies a la cohesió d'un grup igualitari en el qual tots treballen, no per propi benefici, o per obligació, sinó voluntat, per convenciment.

Creences

L'espiritualitat potser apareix amb els arcàntrops: els de la Jaciment arqueològic d'Atapuerca, doncs podria ser un santuari en el qual, tal vegada, van ser dipositats els cadàvers, en comptes d'abandonar-los en el camp. Més tard, els neandertals enterraven als seus morts amb ofrenes per al més enllà, una de les manifestacions podria ser l'art paleolític, que va naixer fa 30 000 anys. Les obres d'art paleolític estan pintades o esculpides en les parets de les coves (art parietal) o decorant objectes d'ús quotidià (art mobiliari): sobretot, d'os, com arpons, puntes de llança, bastons, etc. Encara no se sap per a què servien les obres d'art paleolític, però és segur que tenien una finalitat màgica o religiosa.

La religió era, sovint, apotropaica (protectora) o tal vegada es tractava de màgia simpàtica, les Venus, figures que apareixen en el registre arqueològic del Paleolític Superior, proporcionen un indici, ja que podrien haver-se utilitzat per a assegurar l'èxit en la caça o per a assolir la fertilitat de la terra i dones.< Les Venus paleolítiques del Paleolític superior s'han explicat de vegades com representacions de la Mare Terra, similar a la deessa Gea, a més a més, s'han descrit per James Harrod com representants de les dones (i homes) chamánico processos de transformació espiritual.

L'evolució humana

Hi ha una correspondència bastant propera entre períodes culturals i els tipus humans: al Paleolític Inferior li correspon l'Homo pollaris (només a l'Àfrica) i el que tradicionalment s'ha denominat Homo erectus. Al Paleolític Mitjà, almenys a Europa i Orient Mitjà, s'hi identifica amb l'Home de Neanderthal, i el Paleolític Superior i Epipaleolític es correspon amb l'Home de Cromanyó.

El ésser humà procedeix d'un grup de simis anomenats hominoideus, que es van dividir fa quinze milions d'anys: d'una banda, els Antropomorfs pòngids (ximpanzés, goril·les i orangutans) i, per un altre, els Homínids. Des de llavors, fins a ara, hem passat per diverses fases de hominització amb els següents avantpassats:

1. Els australopitecins, homínids sorgits a Àfrica fa una mica menys de 5 milions d'anys. Menjaven vegetals, insectes i carronya. Encara que caminaven alçats, el seu aspecte era de simi, el seu cervell molt petit (500 cc) i no sabien fabricar eines. Hi ha diverses espècies d'australopitecins.
2. Els arcàntrops: Són els primers éssers humans, pertanyen a diverses espècies (es denomina arcàntrop a tots els membres del gènere Homo datats en el Plistocè Inferior i Mitjà, anteriors als humans moderns). Donada la variabilitat tan enorme existent entre els arcàntrops, el que segueix és una generalització molt vaga: el seu cervell era gran: entre 700 cc i 1.100 cc. Sorgeixen fa 2’6 milions d'anys a l'Àfrica, i des d'allí es van estendre per Europa i Àsia fa una mica més d'un milió d'anys, gràcies a l'ús del foc, la roba d'abric i que sabien fabricar cabanes i eines de pedra, fusta i os per a caçar.
   1. LHomo habilis i LHomo ergaster són successius i propis d' Àfrica. Pel que sembla H. ergaster es va difondre cap a la regió Paleàrtica diferenciant-se dues branques, una asiàtica i altra europea. Les restes de Dmanisi (Geòrgia) marcarien aquesta divisió.
   2. A l'Àsia el gènere Homo va derivar cap a Homo erectus, que va sobreviure fins a l'arribada dels humans moderns, és a dir, dates molt recents.
   3. A Europa es convertiria en Homo heidelbergensis (immediat antecessor del neandertal). En la Península Ibèrica es parla, a més, d'un arcàntrop de la Serra d'Atapuerca, a Burgos anterior a H. heidelbergensis: el discutit Homo antecessor.
3. Els neandertals van viure a Europa des de fa 200.000 anys (quan a Àfrica ja havia humans moderns). Els neandertals se semblaven a nosaltres (el seu cervell, com el nostre, tenia 1.500 cc, però amb forma de pilota de rugby, mentre que el nostre se sembla més a un de futbol), no obstant això, eren molt més robusts i musculosos, amb la cara més gran i amb un cap aixafat. Eren molt intel·ligents i ja enterraven als seus morts el que indica que ja creien en el «més enllà».
4. Els humans moderns vam aparèixer a Àfrica fa 200.000 anys i ens vam estendre fora d'aquest continent fa 50.000 anys. En principi, els primers membres d'aquesta espècie reben denominacions diferents a la nostra, en virtut a lleus diferències físiques, sovint se'ls denomina "Primitius Moderns", és a dir, Homo sapiens fossilis o Home de Cromanyó. L'ésser humà modern és el primer que va habitar en tot el Món: arribant per vegada primera a Austràlia i Oceania per mar (en canoes) i a Amèrica des d'Àsia per el estret de Bering.

Comparació de la mida del cervell

• 
  Australopithecus africanus
• 
  Homo habilis
• 
  Homo ergaster
• 
  Homo erectus
  1 = Mida del cervell
• 
  Homo antecessor
  1 = Mida del cervell
• 
  Homo heidelbergensis
• 
  Homo neanderthalensis
• 
  Homo sapiens sapiens

Genealogia humana simplificada

article principal

<timeline> DateFormat = yyyy ImageSize = width:800 height:auto barincrement:18 PlotArea = left:20 right:20 bottom:20 top:10 Colors =

id:blanc value:rgb(1,1,1) 
id:noir value:black
id:canvas value:gray(0.98)
id:holocene value:rgb(1,0.984,0.941)
id:pleisto value:rgb(1,0.968,0.690) 
id:pliocene value:rgb(1,1,0.6)
id:miocene value:rgb(1,1,0)
id:paleo value:rgb(0.651,0.875,0.616)
id:gris value:gray(0.80)
id:exbleu value:rgb(0.3,0.3,0.7)
id:bleu value:rgb(0.45,0.45,0.80)
id:bleuclair value:rgb(0.65,0.65,0.90)
id:rouge value:rgb(0.8,0.30,0.30)
id:rougemoy value:rgb(0.88,0.45,0.45)
id:rougeclair value:rgb(0.92,0.64,0.64)
id:rougeclair2 value:rgb(0.95,0.84,0.84)
id:orange value:rgb(1,0.7,0.3)
id:orangesom value:rgb(0.9,0.45,0.25)
id:or value:rgb(1,0.9,0) 
id:grilleMajor value:gray(0.7) 
id:grilleMinor value:gray(0.9)

Period = from:-3000 till:1 TimeAxis = orientation:horizontal format:yyyy AlignBars = justify ScaleMinor = unit:year increment:100 start:-3000 gridcolor:grilleMinor ScaleMajor = unit:year increment:500 start:-3000 gridcolor:grilleMajor BackgroundColors = canvas:canvas bars:canvas BarData=

bar:evenement1
bar:espace1 
bar:evenement2
bar:espace2
bar:evenement3
bar:espace3
bar:evenement4
bar:espace4 
bar:evenement5
bar:espace5 
bar:evenement6
bar:espace6 

1. barset:evenement

bar:ages0
bar:ages

Define $center = anchor:from align:center Define $left = anchor:from align:left shift:( 4,-4) Define $right = anchor:till align:right shift:(-4,-4) Define $left2 = anchor:from align:left shift:( 4, 3) Define $right2 = anchor:till align:right shift:(-4, 3)

PlotData=

bar:evenement1 color:noir width:20 $right
from:-3000 till:-1950 color:gris
at:-2250 textcolor:noir text:" Australopitecins"

bar:espace1 width:12 at:-2556 mark:(line, bleu)

bar:evenement2 color:noir width:20 $left
from:-2556 till:-1700 color:or
at:-2300 textcolor:noir text:" Homo habilis"

bar:espace2 width:12 at:-2043 mark:(line, bleu) 

bar:evenement3 color:noir width:20 $left
from:-2043 till:-1000 color:exbleu
at:-1650 textcolor:noir text:" Homo ergaster"
from:-700 till:-300 color:bleu textcolor:noir text:"Homo rhodesiensis"
from:-200 till:0 color:bleuclair
at:-300 textcolor:noir text:" Homo sapiens"
at:-880 textcolor:noir text:"?"

bar:espace3 width:12 at:-1121 mark:(line, bleu)
bar:espace3 width:36 at:-1750 mark:(line, bleu)

bar:evenement4 color:noir width:20 $left
from:-1121 till:-800 color:rougeclair
at:-1125 textcolor:noir text:"Homo antecessor"
from:-700 till:-201 color:rougemoy
at:-675 textcolor:noir text:"Homo heidelbergensis"
from:-199 till:-35 color:rouge
at:-225 textcolor:noir text:"Neandertal"
at:-1750 mark:(line, bleu)
at:-770 textcolor:noir text:"?"
bar:espace4 width:12 at:-1750 mark:(line, bleu)

bar:evenement5 color:noir width:20 
bar:evenement5 color:noir width:20 $left
from:-1750 till:-100 color:orange
at:-1000 textcolor:noir text:" Homo erectus"

bar:espace5 width:12 at:-100 mark:(line, bleu)

bar:evenement6 color:noir width:20 $left
from:-100 till:-27 color:orangesom
at:-315 textcolor:noir text:" Homo soloensis"

bar:ages0
from:-2600 till:-10 width:10 color:paleo textcolor:blanc
at:-1600 text:"Paleolític"

bar:ages fontsize:9
from:-3000 till:-1806 color:pliocene 
at:-2400 text:"Pliocè" 
from:-1806 till:-11 color:pleisto 
at:-1000 text:"Plistocè" 
from:-11 till:0 color:holocene
at:-100 text:"H→"
at:-3000 mark:(line, noir) 
at:-1806 mark:(line, noir)
at:-11 mark:(line, noir) 
at:0 mark:(line, noir)

</timeline>

Escala en milers d'anys Els Australopitecins s'han inclós en el diagrama, com a de referència, a pesar de no ser humans (génere Homo) Les línies verticals simbolitzen possibles llaços de parentiu (hipòtesi de l'origen únic) font: Taula de de història dels Homínids de la Viquipèdia francesa - Ma Préhistoire - Human Evolution Archaeology - Hominidés

El clima

Per diverses raons (variacions en la inclinació de l'eix de rotació de la Terra, canvis en l'òrbita terrestre, cicles polars...), el clima del món ha canviat, fins on sabem, des del Precàmbric. No obstant això les glaciacions del Quaternari són les millor conegudes. A Europa, Amèrica del Nord i Àsia Central, per exemple, havia períodes en els quals el clima era com l'actual, o sigui, temperat (Interglacial), i altres en els quals el clima se semblava al que hi ha ara en Sibèria, Grenlàndia o Alaska —és a dir, una mitjana 10 o 12 graus més baixa (glaciacions)—, durant els quals es vivia com viuen ara els esquimals. Encara que les glaciacions segueixen sent una referència obligada a l'hora de datar els esdeveniments del Paleolític, actualment estan en revisió. La raó principal és que són episodis mal datats i correlació entre els períodes glacials dels diferents continents, sobretot entre les glaciacions clàssiques de centre Europa, les del Mediterrani i les de l'Atlàntic, però segueix sent una miqueta arriscada.

Episodis Geoclimàtics del Plistocè

Antiguitat	Amèrica	Europa atlàntica	Magrib	Europa mediterrània	Europa central
10.000 anys	Post-Glacial	Flandrià	Mellahià	Versilià	Post-Glacial
80.000 anys	Wisconsin	Devensiense	Regressió	Regressió	Würm
140.000 anys	Sangamonià	Ipswichià	Ouljià	Tirrenià II y III	Riss-Würm
200.000 anys	Illinois	Wolstonià	Regressió	Regressió	Riss
450.000 anys	Yarmouthià	Hoxniense	Anfatià	Tirrenià I	Mindel-Riss
580.000 anys	Kansas	Anglià	Regressió	Regressió	Mindel
750.000 anys	Aftonià	Cromerià	Maarifià	Sicilià	Günz-Mindel
1.100.000 anys	Nebraska	Beestonià	Regressió	Regressió	Günz
1.400.000 anys	interglaciar	Ludhamià	Messaudià	Calabrià	Donau-Günz

A l'Hemisferi nord el casquet polar permanent superava el paral·lel 50 en els períodes de màxima glaciació. Se sap que les glaciacions van afectar també els Andes i que la Patagònia es va cobrir d'una capa permanent de gel. També hi ha glaceres extintes d'època plistocena en les muntanyes més altes de l'Àfrica central, Nova Zelanda i altres zones d'Oceania.

En les zones on no va haver episodis glaceres, almenys a l'Àfrica, al mateix temps que tenien lloc les glaciacions, es van succeir episodis de major humitat anomenats pluviacions; encara que no són gaire coneguts.

Malgrat tot, és possible trobar un sistema més precís per a mesurar les variacions climàtiques a nivell global, almenys des de fa uns 700.000 anys, gràcies a les anomenades Corbes de paleotemperatures d'Isòtops de l'oxigen. Segons aquest sistema, l'oxigen dels oceans, concretament alguns dels seus isòtops (¹⁶O i ¹⁸O), varien la seva proporció. Atès que tals isòtops queden atrapats en les conquilles d'animals marins (foraminífers), és possible calcular les variacions per mitjà de sondejos estratigràfics submarins. El més utilitzat és el V28-238 del Pacífic, però també ho hi ha a la Mediterrània.

Fitxer:Curva-isotopica.jpg Corba de paleotemperatures dels isòtops de l'oxigen del Pacífic i del Mediterran1

Fitxer:Ice Age Temperature.png Variacions en las temperatures de l'Antàrtida segons mesures isotòpiques de sondeigs als casquets polars

Mesures similars es poden prendre, també per mitjà dels isòtops de deuteri (δD), que també reflecteix la quantitat de ¹⁸O en les conquilles de foraminífers, però aquesta vegada en sondeigs practicats en els casquets polars.

Vegeu també

• Edat de pedra
• Art paleolític