Palol de Revardit
| |||||
| Localització | |||||
| Municipi del Pla de l'Estany | |||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Pla de l'Estany | ||||
| Gentilici | Palolenc, palolenca | ||||
| Superfície | 18 km² | ||||
| Altitud | 152 msnm | ||||
| Població (2016[1]) • Densitat |
470 hab. 26,11 hab/km² | ||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 483225 4657775{{#coordinates:42 | 4 | 19 | N | 2 | 47 | 50 | E | type:city(470)_region:ES-CT | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
3 Jordi Xargay Congost | ||||
| Codi territorial | 171236
| ||||
Palol de Revardit és un municipi de la comarca del Pla de l'Estany. Palol de Revardit és un dels 11 municipis que constitueixen la comarca del Pla de l'Estany. Està situat al sud-est de la comarca. El municipi de Cornellà del Terri és el seu veí per la banda nord i Sant Julià de Ramis i Medinyà, pertanyents al Gironès, li fan límit parcialment pel costat sud; Canet d'Adri el limita per la banda oest.
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Sant Martí de la Mota | 66 |
| Palol de Revardit | 246 |
| Riudellots de la Creu | 159 |
La unió de tres pobles, Palol, Riudellots de la Creu i la Mota formen el municipi de Palol de Revardit que té una extensió total de 18,28 Km2 amb 400 habitants.
Història
El conjunt d'aquest territori ha tingut un poblament antic, com ho demostra l'existència del dolmen neolític de la Mota i també en d'altres indrets s'han trobat testimonis d'ocupació de l'època romana: teules, àmfores, vidres, ceràmica i monedes. Té una superfície molt extensa de boscos suaus, pins i alzines, fet que, amb la combinació controlada d'edificacions, conforma un paisatge natural privilegiat, i que engresca recorre'l sigui a peu o en cotxe.
Llocs d'interès
Els orígens del castell es trobem l'any 1075 que hi morí el bisbe Bernat de Carcassona, fill de Cornellà del Terri i personatge d'una gran rellevància que es trobava de viatge per aquestes terres. Actualment, d'aquest castell, en resten llenços de muralla i fragments de l'edifici principal que avui s'ha convertit en masia. En destaca, però, la torre gòtica, quadrada, de considerable amplada i alçada que sobresurt davant mateix de l'església de Sant Miquel i que malgrat la seva austeritat és una construcció molt espectacular. Més separada hi ha una antiga torre circular que formava part d'aquest recinte.
El pou de glaç de Palol és una construcció dels segles XVII i XVIII i és un dels més grans d'aquestes característiques en tota la comarca del Pla de l'Estany.Té una fondària d'uns 10,45 metres i un diàmetre de 8,35 metres. El seu molt bon estat de conservació fa pensar que s'aprofités, possiblement, fins a les darreries del comerç del glaç. Aquest pou de glaç té les obertures laterals, que eren les més corrents. A més a més, alguns pous en tenien de zenitals. Era un pou força soterrat i, a vegades, es construïen totalment sota terra, per guanyar aïllament. La paret de pedra amb una planta circular és la més habitual en la majoria d'aquests pous.
També es pot visitar la Col·lecció Escubedo-García de ciència i tècnica.[2]
Orografia
El riu Revardit, del qual pren nom el poble, travessa bona part del municipi fins a desembocar al Terri. No fa pas gaires anys que encara els masos construïts a la riba d'aquest riu aprofitaven enginyosos sistemes artesanals per extreure aigua per al regatge dels camps. Més al sud hi ha la riera de Riudellots, també afluent del Terri que hi enllaça fora de la comarca.
Les petites muntanyes que es ramifiquen des de la serra de Rocacorba i el puig de Sant Dalmau són els referents orogràfics que envolten el municipi.
El fet que la zona industrial s'hagi concentrat al veïnat de la Banyeta, a la part plana, tocant a la gran via de comunicació que és la carretera C-150, ha permès mantenir la resta del territori de manera força inalterada amb la personalitat i les traces encara d'un poble rural, però viu.
Entitats
L'Oficina de turisme comarcal, del Consell Comarcal del Pla de l'Estany, situada al peu de la carretera C-66, és un element nou per acostar la comarca als visitants. Aquesta oficina és, alhora, punt de sortida de dues rutes del Centre BTT Pla de l'Estany-Banyoles.
Demografia
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 93. ISBN 84-393-5437-1.
