Pancraç de Roma
 Talla al convent de Santa María de Jesús de Sevilla | |
| màrtir | |
|---|---|
| Nom secular | Pancratius |
| Naixement | 289 Sinnada (Frígia) |
| Defunció | 12 de maig de 304 Via Aurelia (Roma) |
| Enterrament | Basílica di San Pancrazio (Roma) |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa |
| Canonització | antiga |
| Lloc de pelegrinatge | San Pancrazio (Roma) |
| Festivitat | 12 de maig |
| Iconografia | com a soldat romà; amb palma de martiri i llibre obert; amb espasa |
| Patronatge | per a trobar feina, per a tenir sort |
Sant Pancraç (venerat com a sant per l'Església Catòlica) va ser un ciutadà romà convertit al cristianisme i, per no voler renunciar-hi, va ser martiritzat a Roma. És venerat com a sant a tota la cristiandat.
Hagiografia
Nascut al final de l'any 289, a Sinnada (Frígia), els seus pares, rics, eren d'origen romà: Ciríada, la mare, va morir al part i Cleoni, el pare, quan tenia vuit anys. Se'n feu càrrec del nen son oncle Dionisi, que el portà a Roma, vivint a la vil·la patrícia del Mont Cel·li. Allí van convertir-se al cristianisme i van ser batejats.
Durant la persecució de Dioclecià, Pancraç va ser cridat a oferir sacrificis als déus romans i, en negar-s'hi, va ser jutjat pel mateix emperador que, en veure que el jove no cedia i continuava negant-se a abjurar de la fe cristiana, el condemnà a ésser decapitat.
Executat vora el temple de Janus, a la Via Aurèlia, el seu cos va ser recollit per la matrona Octavil·la, que l'enterrà a les catacumbes. Al lloc del martiri hi ha una inscripció antiga que diu: "Hic decollatus fuit Sanctus Pancratius" (Aquí fou degollat Sant Pancraç).
-
San Pancraç pel Guercino (1616) -
Imatge-reliquiari del s. XVIII (Abadia de Sankt Gallen) -
Martiri de St. Pancraç per G.B. Ossona (Milà, Sant'Alessandro) -
Interior de la Basílica de St. Pancraç de Roma, amb l'altar i les seves restes
Veneració
Venerat com a màrtir des de temps antics, la seva festa se celebra el 12 de maig. Entre 1595 i 1969, aquesta festivitat es feia conjuntament amb les dels sants Nereu i Aquil·leu i Domicil·la de Roma.
És un sant invocat per qui necessita diners, treball o un canvi de fortuna. Molts comerços i botigues exhibeixen una imatge del sant, a la qual es col·loca un ram de julivert perquè proporcioni sort. Hi ha una dita popular en aquest sentit:
| « | Sant Pancraç ve amb un pa sota el braç | » |
.
Relíquies
Vora el lloc del martiri es va aixecar la basílica de Sant Pancraç, on va venerar-se'n el cos, dipositat per Honori I, en una urna de pòrfir a l'altar major. El 1798, als avalots de la República Romana, el cos va ser profanat, recuperant-se'n la relíquia d'un avantbraç el 1805. El cap, però, es trobava a la Basílica de Sant Joan del Laterà del 850 al 1966, quan Pau VI el retornà a la basílica de Sant Pancraç. Altres relíquies es van difondre a partir del segle VI per tot Europa, popularitzant el culte al sant.
