Pantà de Riudecanyes
| Pantà de Riudecanyes | |
|---|---|
|
[[Imatge:|250px]]
| |
| Localització | |
| País | Catalunya |
| Província | Tarragona |
| Comarca | Baix Camp |
| Conca hidrogràfica | Riera de Riudecanyes |
| Poblacions | Riudecanyes |
| Riu | Riera de Riudecanyes |
| Coordenades | |
| Dades generals | |
| Propietari | Comunitat de Regants de Riudecanyes |
| Ús | Regadiu i consum |
| Construcció | 1904-1918 |
| Característiques de la presa | |
| Tipologia | Arc gravetat, formigó |
| Alçada | 51 m |
| Long. de coronació | 234,8 m |
| Característiques de l'embassament | |
| Capacitat | 5,3 hm³ |
| Superfície embas. | 40,3 ha |
| Superfície conca | 30 Km² |
El pantà de Riudecanyes és un embassament que pertany a la riera de Riudecanyes, creat per una presa situada al municipi de Riudecanyes, a la comarca del Baix Camp.
L'embassament té en la cota màxima d'embassament una superfície de 40,3 ha i una capacitat de 5,3 hm³.
És propietat de la Comunitat de Regants de Riudecanyes i la major part del cabal que emmagatzema prové de la riera de Riudecanyes, alimentada alhora pel transvasament del sistema hidrogràfic del Siurana.
La seva construcció va ser impulsada des de finals del segle XIX i l'any 1903 fou projectada la seva construcció per tal de proveir bàsicament les necessitats de la ciutat de Reus. El 1904 es posà la primera pedra i va entrar en servei el 1918. Al novembre de 1991 s'inaugurà l'obra de recreixement, que suposà arribar als 5,3 hm³ d'aigua embassada. Actualment l'aigua es destina als regadius de la comarca i al proveïment de diverses poblacions.
La vegetació que hi predomina està composta per pinedes de pi blanc en gran part de la zona que envolta l'embassament així com brolles silíciques en les zones que han patit incendis. La vegetació aquàtica està restringida en la cua de l'embassament, encara que amb alguns signes de degradació. En els marges de l'embassament, sobretot en l'esquerra, podem veure abundants peus d'eucaliptus de notables dimensions.
Són abundants les espècies de black bass, la carpa, la bagra ibèrica i el gardí.