Pantà de Vallvidrera
| Pantà de Vallvidrera | |
|---|---|
|
| |
| Localització | |
| País | Catalunya |
| Província | Barcelona |
| Comarca | Barcelonès |
| Conca hidrogràfica | Riera de Vallvidrera |
| Poblacions | Barcelona |
| Riu | Riera de Vallvidrera |
| Coordenades | coord}}{{#coordinates:41|24|Plantilla:Puntdecimal|N|2|5|Plantilla:Puntdecimal|E|region:ES-CT_type:waterbody|primary|name=}} |
| Dades generals | |
| Projectista | Elies Rogent |
| Ús | Regadiu i consum |
| Construcció | 1850-1864 |
| Característiques de la presa | |
| Tipologia | Arc gravetat, obra de fàbrica |
| Alçada | 15 m |
| Long. de coronació | 50 m |
| Característiques de l'embassament | |
| Capacitat | 0,018 hm³ |
| Superfície embas. | 0,778 ha |
| Superfície conca | 1,35 Km² |
El pantà de Vallvidrera és una presa que es troba dins del terme municipal de Barcelona, en el barri de Vallvidrera, a la capçalera de la riera de Vallvidrera (la Rierada), el curs d'aigua més important de la serra de Collserola, recollint les pluges d'un territori de prop de 135 hectàrees d'aquesta serralada.
El pantà de Vallvidrera començà la seva construcció el 1850 amb l'objectiu de garantir el subministrament d'aigua a l'antic municipi de Sarrià. Si bé s'acabà el 1860, no fou inaugurat fins el 1864. Considerat com una joia de l'enginyeria hidràulica del segle XIX, l'obra de l'arquitecte Elies Rogent constitueix un exemple excepcional de presa d'arc de gravetat construïda amb obra de fàbrica. Les seves dimensions en la coronació són de 50 metres de longitud, 3 d'amplada i 15 d'alçada, podent arribar a embassar fins uns 18.000 m³ en una làmina màxima d'aigua de 7.780 m².
A la base es troba una galeria d'inspecció per la que discorren uns tubs destinats a drenar la cimentació i evacua l'aigua per la galeria. Perpendicularment a aquesta surt una altra que arriba al túnel de la Mina Grott per on discorre l'aigua que actualment cau pel tub i on va arribar a circular un trenet. A través d'aquest túnel de circulació d'aigua poden arribar a transvasar-se 400.000 litres diaris.
A partir dels anys 60, però, l'abandonament va fer que la vegetació cobrís l'obra, al mateix temps que la presència de sediments van fer disminuir notablement la capacitat d'embassament. Entre 2005 i 2006 va ser reformat íntegrament per tal de preservar la fauna i la flora del parc, ja que conté una població destacada d'amfibis entre els quals destaca l'espècie de granota reineta (Hyla meridionalis), però també per tal que les persones puguin gaudir de l'entorn natural d'aquest parc.