Vés al contingut

Papamosques gris

De Viki.cat

Plantilla:Taxocaixa ocell El papamosques gris o matamosques (Muscicapa striata) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids que es pot observar als Països Catalans. A Mallorca, té altres noms vulgars com xícara, jua, enclotxamosques, pagofrigo, menjamosques, petxeta.[1] Al País Valencià és conegut com mastegatatxes.[2]

Morfologia

Fa 14 cm de llargària total i 24 cm d'envergadura alar. Pesa 17 g.[3] És bastant esvelt. Parts superiors de color bru grisenc i les inferiors blanquinoses amb el pit lleugerament llistat. Té unes estries fosques al cap, les ales llargues, les potes curtes i negres, el bec negre i el cap gros i arrodonit. Els exemplars immadurs són més marronosos que els adults.


Ecologia

Menja dípters i himenòpters, tot i que les mosques són el seu aliment predilecte i les captura després d'haver-les estat controlant des d'un lloc de guaita. És estiuenc i migrador. Pot arribar a viure 9 anys[4] Se situa sobre branques i pals des d'on se llança, en vol ràpid, a la caça d'insectes voladors. Sovint es pot sentir un "clac", com si fos un esclafit de llengua, quan la presa és aglapida amb el bec.[5]

Cria a Europa i hiverna a l'Àfrica tropical[6] i meridional, i/o a l'Índia. Als Països Catalans ocupa ambients diversos, com marges de boscos, conreus i jardins, però no es troba a les muntanyes més altes. És molt abundant als pinars. També és present a les garrigues costaneres sempre que tinguin arbres d'un cert port on fer els nius. És una de les poques espècies d'ocells que ocupa l'alzinar essent-hi l'espècie més abundant després del ferrerico blau (Parus caeruleus).

Fa un niu aixoplugat en arbres, en plantes enfiladisses, en murs, etc., emprant molsa, llana, pèls i ho cimenta tot amb teranyines. Al maig-juny la femella hi pon 3 o 5 ous, que ella mateixa, principalment, cova al llarg de 13 dies. Ambdós pares s'encarreguen d'encebar els petits, que als 12-13 dies volen. Realitzen dues postes.[7]

Referències

  1. Els aucells de les Balears. Joan Mayol Serra. Manuals d'introducció a la naturalesa. Editorial Moll. Palma,1978,p. 104
  2. Guía de la naturaleza de la Comunidad Valenciana Emilio Sanchis Moll, Editat per Editorial Prensa Alicantina, S.A.diario Información i Institució Valenciana d'estudis i investigació,1990
  3. BirdFacts. (anglès)
  4. http://www.oiseaux.net/oiseaux/gobemouche.gris.html (francès)
  5. Enciclopèdia Balear d'Ornitologia. (català)
  6. Enciclopèdia Catalana.
  7. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,plana 95. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona,1987. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs