Papir
El papir (Cyperus papyrus) és una planta aquàtica comuna a alguns indrets de la conca Mediterrània, particularment a Egipte. Es tracta d'un jonc palustre de la família de les ciperàcies que s'utilitza per a fabricar objectes de cistelleria, sent la seva funció principal l'elaboració del suport dels antics manuscrits, anomenat també papir.
La planta
Pertany com la xufla a la família Cyperaceae. Algunes parts de la planta són comestibles i de les tiges se'n poden fer barques. Actualment també és una planta ornamental (paraigüets)
És una planta aquàtica robusta que pot arribar a 5 m d'alçada. Té les tiges triangulars que surten d'un rizoma llenyós. Cada tija acaba en un grup dens de tiges de 10 a 30 de llargada d'aspecte plomós quan la planta és jove.Floreix a fiinals d'estiu. Les flors són verd-marronoses en grups que apareixen al final de les petites tiges i dónen lloc a fruits en núcules que es disseminen per l'aigua.
Les fulles només apareixen en els rizomes
La planta del papir es troba en els cursos d'aigua tropicals i subtropicals. Al riu Nil actualment està en perill d'extinció i antigament s'hi havia conreat. També apareix al riu Níger i Eufrates com també al Delta de l'Okavango. És sensible a les glaçades.
El papir, suport de l'escriptura
Les tiges es tallaven verticalment, en cintes, aferrades després unes sobre les altres, entrecreuant les fibres. La fulla obtinguda així era aixafada i assecada, proporcionant un bon paper (aquesta paraula paper prové del terme grec πάπυρος papiros). Generalment, empalmant diverses fulles s'obtenien rotlles, que poden arribar a diversos metres i solien guardar-se enrotllats entorn a un suport cilíndric de fusta, per això el seu nom.
El papir més antic conegut està en blanc, i fou descobert a la tomba de Hemaka, el visir del faraó Den, de la Dinastia I, cap el 3000 aC, a la necròpoli de Saqqara.
Gràcies als manuscrits sobre papir es coneixen molts textos de l'antiguitat, sobretot de l'Antic Egipte, així como altres textos bíblics. Aleshores es feia servir una tinta elaborada a partir de negre de fum, cola, aigua i oli de cedre.
Classificació dels papirs
A causa de la gran quantitat de papirs que s'han trobat, s'han fet servir una multitud d'esquemes diversos de classificació per a permetre la seva identificació:
- Per la persona que posseïa el manuscrit: Papiro Westcar*
- Pel seu lloc d'origen: Oxyrhynchus Papyri
- Pel lloc on són conservats: Canon de Torí
A més s'assigna un nombre als papirs, per a facilitar la seva identificació quan s'ha de fer la seva classificació.
Abans se'ls classificava en funció de la seva qualitat, segons Plini el Vell, en vuit menes:
- Emporítics: els de qualitat inferior, utilitzats com a embolcalls.
- Taeneòtics: els de qualitat dolent.
- Saítics: els de qualitat baixa, elaborats amb materials sobrants.
- Amfiteàtrics: els de qualitat mitjana.
- Fanians: els de bona qualitat.
- Livis: els de molt bona qualitat.
- Augustics: els d'alta qualitat.
- Hieràtics o regis: els de més alta qualitat, utilitzats només per als textos sagrats.
Els papirs més famosos
- El papir Westcar Plantilla:IV dinastia egípcia, Faraó Kheops,
- El papir d'Abusir Plantilla:V dinastia egípcia, Neferirkare Kakai, (-2477/-2467),
- El papir Prisse Plantilla:V dinastia egípcia, sota el regne de Djedkarê Isesi pel visir Ptahhotep,
- El papir matemàtic de Rhind, Plantilla:Dinastia egípcia i Plantilla:XIIena dinastia egípcia,
- El papir matemàtic de Moscou, Plantilla:XIena dinastia egípcia,
- Els papirs Kahun, finals del segle XVIII aC de El-Lahun,
- El papir Ipuwer, -1674,
- El papir Ebers, anys -1550,
- El papir Edwin Smith, anys -1600,
- El llibre dels morts, Plantilla:XVIIIena dinastia egípcia,
- El papir d'Ani, Plantilla:XIXena dinastia egípcia,
- El papir de Torí, Plantilla:XIXena dinastia egípcia, Ramsès II,
- El papir de Berlín, Plantilla:XIXena dinastia egípcia
- El papir Harris, Plantilla:XXena dinastia egípcia, Ramsès III,
- La carta papir de Turin, -1160,
- El papir Greenfield, Plantilla:XXIena dinastia egípcia -1025 Psusennés Ier,
- El papir Hood (o papir Hood-Wilbour), Plantilla:XXIena dinastia egípcia, Amenemopé, -992 a -983,
- El papir Berlín 3048, Plantilla:XXIIIena dinastia egípcia, Takelot III,
- Els papirs d'Elefantina, que conta la vida d'una comunitat jueva a Egipte al segles VI i V aC, redactats al segle IV aC:
- El papir Pascal (anomenat igualment «Carta pascale de Darius II »),
- El papir de Milan,
- Le papir Revenue Laws -259/-258,
- Le papir Magdaleni, cap a 200,
- El còdex de Berlín, que va ser trobat el 1896, probablement del segle IV,
- Els papirs d'Oxirinc :
- El papir P52,
- El papir 46,
- El papir d'Astarté,
- El papir d'Artemidor.