Llepissós
| P2348 ⧼Translate-taction-translate⧽ | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 ⧼Translate-taction-translate⧽ | |||||||||
| Q83093 ⧼Translate-taction-translate⧽ | |||||||||
| Q756 ⧼Translate-taction-translate⧽ | |||||||||
| Q7211 ⧼Translate-taction-translate⧽ | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 ⧼Translate-taction-translate⧽ | |||||||||
| Q13557414 ⧼Translate-taction-translate⧽ | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 ⧼Translate-taction-translate⧽ | |||||||||
El llepissós o bavosa llangardaix (Parablennius sanguinolentus) és una espècie de peix de la família dels blènnids i de l'ordre dels perciformes.[4]
Morfologia
- Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.
- El cos és allargat, més alt a la part anterior que a la part posterior.
- La zona ventral és molt ampla.
- La pell és mucosa i hi manquen les escates.
- El cap és curt, alt i una mica ample.
- Els tentacles supraorbitals són curts i es troben ramificats en forma de digitacions.
- La boca és petita i conté nombroses canines.
- L'aleta dorsal manté la mateixa alçada en els dos tipus de radis. Les pèlviques, atrofiades, se situen per davant de les pectorals.
- És de color marró fosc amb tons verds, grocs i grisos. Presenta taques negres per tot el cos. Té una taca negra en els primers radis de la dorsal. Durant el període reproductor prenen una tonalitat negrenca.[5][6]
Reproducció
És ovípar i la reproducció té lloc entre abril i juliol. Els ous són demersals i adhesius. El mascle vigila la posta de diverses femelles (hi ha entre 3.000 i 12.000 ous). La larva és pelàgica.[7]
Alimentació
Menja algues i petits invertebrats (crustacis i poliquets).[8]
Hàbitat
Com els altres blènnids, és bentònic. Apareix a aigües molt litorals, fins als 2 m de fondària a costes rocalloses, preferentment a zones amb pedres i còdols. No entra a les escletxes de les roques.[9]
Distribució geogràfica
Es troba des de la desembocadura del riu Loira (Estat francès) fins al Marroc, incloent-hi la Mar Mediterrània i la Mar Negra.[5]
Costums
És més actiu al capvespre.[10]
Observacions
Tolera la contaminació que hi ha a l'interior dels ports.[10]
Referències
- ↑ Miranda Ribeiro A. de 1913-1915. Fauna brasiliense. Peixes. Tomo V. [Eleutherobranchios aspirophoros]. Physoclisti. [A summary and index appeared in Miranda-Ribeiro 1918; Serranidae, Haemulidae and Sciaenidae published in 1913]. Arq. Mus. Nac. Rio de Janeiro v. 17. [1-679].
- ↑ BioLib
- ↑ Pallas, P. S. 1814. Zoographia Rosso-Asiatica, sistens omnium animalium in extenso Imperio Rossico et adjacentibus maribus observatorum recensionem, domicilia, mores et descriptiones anatomen atque icones plurimorum. 3 vols. [1811-1814]. Petropoli. Zool. Rosso-Asiatica v. 3: i-vii + 1-428 + index (I-CXXV), Pls. 1, 13, 14, 15, 20 and 21.
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 5,0 5,1 FishBase (anglès)
- ↑ Bauchot, M.-L. 1987 Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes i FAO, Roma, Itàlia.
- ↑ Breder, C.M. i D.E. Rosen 1966: Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
- ↑ Astur Natura (castellà)
- ↑ Institute of Biology of the Southern Seas (anglès)
- ↑ 10,0 10,1 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 249.
Bibliografia
- Bath, H. 2008: Review of the genus Parablennius Miranda-Ribeiro from Australia and New Caledonia (Pisces: Blenniidae: Salariinae). Stuttgarter Beiträge zur Naturkunde A, Neue Serie, 1: 77-94.
- Cheung, W.W.L., T.J. Pitcher i D. Pauly 2005: A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing Biol. Conserv. 124:97-111.
- Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts, Estats Units, 1997.
- Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
- Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
- Nieder, J., G. La Mesa i M. Vacchi (2000). Blenniidae along the Italian coasts of the Ligurian and the Tyrrhenian Sea: community structure and new records of Scartella cristata for northern Italy. Cybium 24(4):359-369.
- Rass, T.S. (1987). Present status of the composition of the Black Sea ichthyofauna. J. Ichthyol. 27(3):64-72.
- Reshetnikov, Y.S., N.G. Bogutskaya, E.D. Vasil'eva, E.A. Dorofeeva, A.M. Naseka, O.A. Popova, K.A. Savvaitova, V.G. Sideleva i L.I. Sokolov (1997). An annotated check-list of the freshwater fishes of Russia. J. Ichthyol. 37(9):687-736.
- Springer, V.G., 1986. Blenniidae. p. 742-755. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
- Springer, V.: Blennies. Planes 214-217 a W.N. Eschmeyer, J. R. Paxton, editors. Encyclopedia of Fishes – 2a. edició, San Diego, Califòrnia: Academic Press. Any 1994.
- Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. Any 1985.
- Zander, C.D. 1986 Blenniidae. p. 1096-1112. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean, volum 3. UNESCO, París, Estat francès.
Enllaços externs
- AQUATAB.NET
- Catalogue of Life (anglès)
- Encyclopedia of Life (anglès)
- NCBI (anglès)
- ITIS (anglès)
- ZipCodeZoo (anglès)
- Discover Life (anglès)
- Ocean Biogeographic Information System (anglès)