Vés al contingut

Llepissós

De Viki.cat
(S'ha redirigit des de: Parablennius sanguinolentus)
Infotaula d'ésser viuLlepissós
P2348 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q494756 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q83093 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q756 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q7211 ⧼Translate-taction-translate⧽
'''''
Q863247 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q13557414 ⧼Translate-taction-translate⧽
Distribució
Q322481 ⧼Translate-taction-translate⧽

El llepissós o bavosa llangardaix (Parablennius sanguinolentus) és una espècie de peix de la família dels blènnids i de l'ordre dels perciformes.[4]

Morfologia

  • Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.
  • El cos és allargat, més alt a la part anterior que a la part posterior.
  • La zona ventral és molt ampla.
  • La pell és mucosa i hi manquen les escates.
  • El cap és curt, alt i una mica ample.
  • Els tentacles supraorbitals són curts i es troben ramificats en forma de digitacions.
  • La boca és petita i conté nombroses canines.
  • L'aleta dorsal manté la mateixa alçada en els dos tipus de radis. Les pèlviques, atrofiades, se situen per davant de les pectorals.
  • És de color marró fosc amb tons verds, grocs i grisos. Presenta taques negres per tot el cos. Té una taca negra en els primers radis de la dorsal. Durant el període reproductor prenen una tonalitat negrenca.[5][6]

Reproducció

És ovípar i la reproducció té lloc entre abril i juliol. Els ous són demersals i adhesius. El mascle vigila la posta de diverses femelles (hi ha entre 3.000 i 12.000 ous). La larva és pelàgica.[7]

Alimentació

Menja algues i petits invertebrats (crustacis i poliquets).[8]

Hàbitat

Com els altres blènnids, és bentònic. Apareix a aigües molt litorals, fins als 2 m de fondària a costes rocalloses, preferentment a zones amb pedres i còdols. No entra a les escletxes de les roques.[9]

Distribució geogràfica

Es troba des de la desembocadura del riu Loira (Estat francès) fins al Marroc, incloent-hi la Mar Mediterrània i la Mar Negra.[5]

Costums

És més actiu al capvespre.[10]

Observacions

Tolera la contaminació que hi ha a l'interior dels ports.[10]

Referències

  1. ↑ Miranda Ribeiro A. de 1913-1915. Fauna brasiliense. Peixes. Tomo V. [Eleutherobranchios aspirophoros]. Physoclisti. [A summary and index appeared in Miranda-Ribeiro 1918; Serranidae, Haemulidae and Sciaenidae published in 1913]. Arq. Mus. Nac. Rio de Janeiro v. 17. [1-679].
  2. ↑ BioLib
  3. ↑ Pallas, P. S. 1814. Zoographia Rosso-Asiatica, sistens omnium animalium in extenso Imperio Rossico et adjacentibus maribus observatorum recensionem, domicilia, mores et descriptiones anatomen atque icones plurimorum. 3 vols. [1811-1814]. Petropoli. Zool. Rosso-Asiatica v. 3: i-vii + 1-428 + index (I-CXXV), Pls. 1, 13, 14, 15, 20 and 21.
  4. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  5. ↑ 5,0 5,1 FishBase (anglès)
  6. ↑ Bauchot, M.-L. 1987 Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes i FAO, Roma, Itàlia.
  7. ↑ Breder, C.M. i D.E. Rosen 1966: Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  8. ↑ Astur Natura (castellà)
  9. ↑ Institute of Biology of the Southern Seas (anglès)
  10. ↑ 10,0 10,1 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 249.

Bibliografia

  • Bath, H. 2008: Review of the genus Parablennius Miranda-Ribeiro from Australia and New Caledonia (Pisces: Blenniidae: Salariinae). Stuttgarter Beiträge zur Naturkunde A, Neue Serie, 1: 77-94.
  • Cheung, W.W.L., T.J. Pitcher i D. Pauly 2005: A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing Biol. Conserv. 124:97-111.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts, Estats Units, 1997.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  • Nieder, J., G. La Mesa i M. Vacchi (2000). Blenniidae along the Italian coasts of the Ligurian and the Tyrrhenian Sea: community structure and new records of Scartella cristata for northern Italy. Cybium 24(4):359-369.
  • Rass, T.S. (1987). Present status of the composition of the Black Sea ichthyofauna. J. Ichthyol. 27(3):64-72.
  • Reshetnikov, Y.S., N.G. Bogutskaya, E.D. Vasil'eva, E.A. Dorofeeva, A.M. Naseka, O.A. Popova, K.A. Savvaitova, V.G. Sideleva i L.I. Sokolov (1997). An annotated check-list of the freshwater fishes of Russia. J. Ichthyol. 37(9):687-736.
  • Springer, V.G., 1986. Blenniidae. p. 742-755. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
  • Springer, V.: Blennies. Planes 214-217 a W.N. Eschmeyer, J. R. Paxton, editors. Encyclopedia of Fishes – 2a. edició, San Diego, Califòrnia: Academic Press. Any 1994.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. Any 1985.
  • Zander, C.D. 1986 Blenniidae. p. 1096-1112. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean, volum 3. UNESCO, París, Estat francès.

Enllaços externs

Fitxer:Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.