Parc Nacional de Boukornine
El Parc Nacional de Boukornine és una zona de la governació de Ben Arous, a Tunísia, prop d'Hammam Lif, amb qualificació de Parc Nacional creat per decret de 17 de febrer de 1987 amb una superfície de 1.939 hectàrees.
El lloc voreja el litoral nord i constitueix l'acabament del Dorsal tunisià. El Djebel Boukornine té una altura màxima de 576 metres al pic de Bordj Cédria i està format per afloraments del calcari juràssic, resistents, plegats i plens de faldes; al cim són terrenys calcaris del cretaci menys resistents en conjunt.
La flora inclou més de 600 especies amb una espècie dominant, la tuia de Berberia un arbust resinós; en aquest lloc és l'únic del Magrib on es troba una planta herbàcia tubèrcul endèmic, el ciclamen de Pèrsia, i fins a una dotzena d'orquídies i tulipes salvatges.
La fauna inclou 25 especies de papallones, més de 50 especies d'ocells incloent algunes aus rapaces, i 25 especies de mamífers, entre ells el mamífer més petit del mon, la musaranya etrusca. S'hi ha reintroduït els cérvols de Berberia, les gaseles de muntanya i els el carners salvatges.
Fa 150 milions d'anys la regió era sota el mar i s'han trobat nombrosos fòssils marins. Els cartaginesos i romans van deixar rastres de la seva presencia com un temple de Baal i altres ruïnes antigues. A la font d'Aïn Zarga s'hi fa una peregrinació cada primavera. El 1926 Arthure Pellegrin va escriure diversos poemes inspirats en aquestes muntanyes.
{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:36|41|Plantilla:Puntdecimal|N|10|23|Plantilla:Puntdecimal|E|source:eswiki_type:landscape|primary|name=}}