Paronomàsia
La paronomàsia és un recurs literari, el nom de la qual ve del llatí paronomasĭa, derivat del grec παρονομασία. És una figura retòrica que consisteix en la proximitat de dos o més mots parònims, és a dir, amb una semblança només formal (un fonema o síl·laba), o en l’ús del mateix mot en dos sentits diferents. Els embarbussaments també utilitzen sovint aquest recurs.
Exemples
- «Privats de sou i son» (Salvador Espriu) [1]
- «Balla damunt la palla» (J.V. Foix)[2]
- «Visc del vesc que busco al bosc» (Embarbussament)
- <<Veig el vec, que ento al veure>> (Núria Amat) en el poema de Sota el sol