Partit Comunista d'Espanya (Marxista-Leninista)

El Partit Comunista d'Espanya (marxista-leninista), PCE (ml), és un partit polític d'ideologia marxista-leninista que lluita per la instauració en Espanya d'una República Popular i Federativa. Esta República cediria el poder a les classes populars, des dels assalariats i autònoms fins a la xicoteta burgesia, i seria el camí cap al [socialisme]Primera].

Primera etapa

Va ser constituït en 1964 per un grup de militants que rebutjava la política del PCE de Santiago Carrillo de "reconciliació nacional", així com el eurocomunisme. El PCE (ml) afirmava que la conquista de les verdaderes llibertats democràtiques a Espanya només vindria d'un major impuls de la lluita, de la radicalització i de la capacitat popular per a imposar una solució democràtica i republicana enfront de l'horitzó monàrquic i continuista que es preparava. Des del seu naixement, el PCE (ml) va encoratjar la tàctica frontista en les seues concepcions polítiques de lluita contra la dictadura. En aquell moment seguia la línia del Partit Comunista de Xina, a qui va tindre com referent i suport internacional fins a 1976, quan el PCCh va passar al revisionisme, llavors el PCE (ml) va prendre com a referència al Partit del Treball d'Albània. El seu òrgan d'expressió va ser la revista Revolució Espanyola fins a 1977, quan va ser anomenada Avantguarda Obrera. Els seus jóvens estaven enquadrats en la Juventud Comunista de España (marxista-leninista).

Al gener de 1971, en un congrés celebrat a París, van decidir construir el Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP) que es va constituir en 1974 a fi de realitzar accions armades contra la dictadura feixista de Francisco Franco.

Durant la Transició es va mobilitzar contínuament contra el nou règim monàrquic que s'estava gestant[1],reivindicant una ruptura total amb el franquisme, reivindicant una ruptura total amb el franquisme, que es jutjaren els crims comesos durant el dit període, i que s'avançara cap a la República Popular.

Entorn del PCE (ml) es movien altres organitzacions, com la Convenció Republicana dels Pobles d'Espanya i la Unió Popular Antifeixista. El seu caràcter republicà va fer que no es legalitzara fins mitjan de la dècada de 1980[2][3].

En 1992, en plena crisi amb la caiguda del camp socialista, es va produir, la liquidació del partit per la majoria dels seus membres en el seu VI Congrés, celebrat el 28 i 29 de març de 1992 a Madrid. En el document aprovat en el dit congrés s'explica esta decisió: Elements per a un Nou Projecte Revolucionari. En la seua pàgina 5: "Hem de partir de reconéixer que el que podríem denominar fins hui projecte PCE (ml) esta esgotat. Transcorreguts 27 anys, el nostre Partit és hui més dèbil que en qualsevol altre moment de la seua història, a pesar de ser legal i gaudir de facilitats per a la seua acció i presència en el si de la nostra classe i en el conjunt de la societat. Ningú ens perseguix, ni ens empresona… L'acaçament que patim és sobretot ideològic, i general contra el marxisme i el comunisme organitzat, no particularitzat en la nostra sigla i organització que, en definitiva poca gent coneix i cap amenaça suposa per al sistema." Al Juliol de 1992 es publica l'ultime Avantguarda Obrera el Núm. 796. Raúl Marco àlies de Julio Manuel Fernández López, destituït de la seua funció de Primer Secretari uns mesos abans, va fundar el Col·lectiu Octubre que va donar origen a l'Organització Comunista Octubre.

Etapa de reconstrucció

La dissolució del partit va dispersar els seus militants cap a altres organitzacions, a excepció dels madrilenys, que van passar a organitzar-se en el Col·lectiu Comunista Octubre (Primer Nombre del Butlletí Octubre). Davant d'este buit, avançava la dècada de 1990 i Octubre s'estenia a altres zones d'Espanya. Al seu torn naixien altres organitzacions marxistes-leninistes en determinades regions d'Espanya: l'Organització Comunista del País Valencià (OCPV), l'Organització Comunista 27 de setembre (OC 27-s) o la Joventut Comunista Bolxevic a Huelva (JCB).

Anys després va nàixer el Comité Estatal d'Organitzacions Comunistes (CEOC), que coordinava a estes noves organitzacions pretenent, a través del debat, acabar unint-les en el que seria novament el PCE (ml). A finals de 2005 una nova organització ingressa en el CEOC, l'Organització Comunista de Catalunya (OCC)

Així, a l'octubre de 2006 es va dur a terme el Congrés Extraordinari del CEOC que va reconstituir el PCE (ml).

Etapa actual

En l'actualitat el PCE (ml) continua lluitant per la República Popular i Federativa. Durant els dies 10 i 11 de maig de 2008, es va celebrar a Madrid el Congrés e Reconstrucció de la Joventut Comunista d'Espanya (marxista-leninista), JCE (ml), culminant així un procés obert des del 29 de setembre del 2007. El Congrés de reconstrucció de la JCE(m-l) ha donat lloc a la nova aparició d'una organització centralitzada i única per a tot el teritorio espanyol, que sent l'escola del PCE(m-l) treballe entre els jóvens per a lluitar per la República Popular i Federal, pel Socialisme i el Comunisme.

El PCE (ml) no es presenta a les eleccions, perquè no té fins electorals immediats, sinó que treballa per a guiar el proletariat cap al socialisme i se suma a fer campanya de candidatures d'unitat popular que, sense ser comunistes, tenen com a objectiu la República Popular i Federativa.

El seu òrgan d'expressió és el periòdic mensual Octubre així com la revista teòrica "Teoria i Pràctica".

Enllaços externs

• Página oficial del PCE (ml)
• Portada de l'Octubre Nº1