Passionera
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
La passionera [1][2](Passiflora caerulea) és una espècie de planta amb flor. És una planta enfiladissa originària d'Amèrica del Sud (Perú, Uruguai, Brasil, Argentina). És la passifloràcia més conreada en jardineria mentre que Passiflora incarnata és la considera officinal (medicinal). El seu nom específic caerulea fa referència a que les seves flors són blaves. Es propaga per llavor la qual pot tardar fins un mes en germinar. La planta és la passionera més resistent a les gelades, fins a -15ºC i a més rebrota des de terra després de les gelades. Hi ha nombrosos híbrids. És comestible però fat.
Morfologia
Pot fer fins 15–20 m d'alçada quan creix enfilant-se a un suport. Té fulles de disposició alternada, palmades, pentalobulades (a voltes amb de tres a 7 lòbuls) que fan de 10 a 18 cm de llarg. La base de les fulles disposa d'un circell de 5 a 10 cm de longitud per agafar-se a un suport.
La flors és complexa i fragant d'uns 10 cm de diàmetre, amb 5 sèpals i pètals blanquinosos i una corol·la amb filaments blaus o violats i cinc estams verds groguencs amb tres estigmes purpuris. En climes tropicals floreix tot l'any, en climes mediterranis ho fa des de la primavera a la tardor. Fa el fruit en drupa de color taronja de 6 cm de llarg per 4 de diàmetre.
Referències
- ↑ «Passionera». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «passionera». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
Imatges
-
P. caerulea 'Constance Elliott' -
Brots florals -
Fruits a un terrat de Barcelona -
Fruit obert
_-_vrucht_open_(2).jpg)