Patròfil

Patròfil (Patrophilus, Πατρόφιλος) fou bisbe d'Escitòpolis i un dels caps de la tendència eusebiana o semiarriana, al segle IV.

Per afavorir aquestes tendències fou deposat al concili de Selèucia (359) després de refusar comparèixer davant el concili per respondre als càrrecs del prevere Doroteu. Va morir poc després. Les seves restes foren desenterrades i maltractades en la reacció que va seguir al triomf de la tolerància sota Julià l'Apòstata (361 a 363).

Fou un home de grans coneixements sobre les Escriptures. Eusebi d'Emesa diu que les seves exposicions sobre les Escriptures derivaven de Patròfil i d'Eusebi de Cesarea.