Vés al contingut

Patrick Ascione

De Viki.cat
Patrick Ascione

Patrick Ascione (París, 1953) és un compositor francès de música electroacústica i acusmàtica.

Després d'estudiar música clàssica, (1976-79), s'uneix a l'Institut Internacional de música Electroacústica de Bourges, antic GMEB. Fins el 1984. durant aquest període, dirigí nombrosos cursos, intervencions educatives i concerts públics arreu de França i l'estranger en nom de l'estructura. Ascione aborda paral·lelament la composició per ordinador al IRCAM, seguidament es consagra a la composició i la investigació.

Convidat pels principals centres d'investigació i creació (GMEA, Albi, GWVL, Lió, CIRM, Niça dirigida per Michel Redolfi (estudi delta P, de La Rochelle, Música i Recerca a Brussel·les, Xarxes de Arts Media a Montreal,...). El 1991 obté el premi Vila-Médicis del Ministeri d'Afers Estrangers de Canadà.

Llurs obres per a concert o la música són les aplicacions per la majoria de demandes fetes pels grans estudis de l'Estat i ha estat varies vegades guanyador de grans concursos internacionals, creats i reproduïts a França i l'estranger, i pels canals de Radio França Música i França Cultura, i les Ràdios Nacionals d’Itàlia, el Marroc, els EUA, el Canadà, Alemanya, Espanya, Àustria, Bèlgica, Hongria, Polònia, els Països Baixos, l'URSS.

Sol·licitat pels jurats dels concursos internacionals de composició acústica tant a França com a l'estranger, fou professor de música acústica en el Conservatori de Música de Cherburg-Octeville en la classe que ell havia fundat el 2003 amb l'ajuda de la DRAC Basse Normandia, i va intervenir com formador al (Centre de Formation des Enseignants de la Danse et de la Musique) de Normandia.

Dos períodes musicals caracteritzant llur carrera: A partir de 1978 que evoca en la seva música l'analogia entre la música electroacústica la pintura, tant dels que són, per naturalesa, les arts de recolzament i fixació dels sons i els colors ("Metamorfosis d'una Llimona Groga", "Blaus i formes", Polyphonie-Polychrme"...).

El 1986, la seva labor es movia envers el que ell anomenà Polifonia espacial, aprofità per ampliar el concepte de principis i tècniques d'aplicació d'enregistrament multipista pel concert i una practica nova de composició consistent en integrar dins el procés mateix d'escriptura els paràmetres d'especialització i difusió: Espais-Paradoxes, Arenes-Around, Cants Esfèrics, Colors d'Espai, Holophonie ou la baleine rouge, Danse de l'aube, Barcarola d'estudi i cinta, Enèsima, Figures d'estil: Resultat "Acionerie".