Patrimoni reial
El patrimoni reial era el conjunt de béns, drets i rendes provinents de diverses localitats o viles de Catalunya i que eren de titularitat del rei.
Incloïa rendes provinents de feus reials, de terres i de viles, lleudes, drets derivats de l'administració de justícia, censos sobre forns, carnisseries i escrivanies, drets sobre béns vacants, etc.
Incloïa, per tant, drets d'origen fiscal i jurisdiccional i altres drets d'origen senyorial.
Era administrat pel batlle general de Catalunya, ofici reglamentat l'any 1347.
Al llarg del segle XIV, una part del patrimoni reial fou alienat, molt sovint amb cartes de gràcia. A la fi d'aquest segle hi hagué una política reial de recuperació del patrimoni, molt sovint, a còpia de ser pagat pels mateixos habitants de les viles.[1]