Pau Monguió i Segura

Pau Monguió Segura arquitecte català nascut a Tarragona (Catalunya) el 10 de juliol de 1865 i mort a Barcelona el 21 de gener de 1956. Estudià a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on va obtenir el títol el 1889 i on tingué com a professors Lluís Domènech i Montaner, Antoni Rovira i Trias i August Font.

Fou primer arquitecte municipal de Tarragona, on construí l'església i convent neogòtic dels Carmelites (1897) i la reixa (1893) de la Catedral de Tarragona. A Reus es conserva encara avui la casa Laguna (construïda el 1904). El 1901 dirigia la restauració del claustre de la "iglesia de San Pedro" (Terol) com a arquitecte municipal. D'aquesta primera etapa aragonesa són també la casa Escriche i les Escoles del Arrabal que des del 1987 són la seu de l'Arxiu Històric Provincial. Entre el 25 de novembre de 1901 i desembre de 1908 fou arquitecte municipal de Tortosa on va fer de mestre als alumnes obrers (1903) i en la qual deixà notables construccions: la casa Manel Camós (1904; restaurada el 2001), la casa Ramon Sechí (1904, remodelada 10 anys després por Josep Maria Vaquer Urquizú, mestre d'obres), l'Escorxador Públic (projectat el 1905 i construït entre 1906 i 1908; en restauració), la casa-xalet Ferran Pallarés (restaurada el 2005) i la Casa de Na Pilar Fontanet (coneguda també com a Casa Grego, 1908); i en una segona etapa: l'escalinata d'accés al llac nou del parc municipal (1921) i la Casa David Pinyana (1923).

El desembre de 1908 marxà novament a Terol, com a arquitecte provincial, ocupant novament plaça d'arquitecte municipal entre 1911 i 1918. Allí sobresurten la Portada neomudèjar de la Catedral (1909-1910), el Teatre Marín, la casa Ferran (1910), la casa El Torico (1912), la casa La Madrileña, la restauració del Teatre municipal, la Iglesia de El Salvador (barrio de Villaspesa, 1912) i el grup escolar de Rubielos de Mora. Fou membre de la "Real Sociedad Económica Turolense de Amigos del País", arribant a ser president de la secció d'Instrucció i Belles Arts.