Pau Salvat i Espasa
| Pau Salvat i Espasa | |
| Fitxer:Pau Salvat i Espasa.JPG | |
| Dades biogràfiques | |
|---|---|
| Nom | Pau Salvat i Espasa |
| Nascut el | 20 de desembre de 1872 |
| Nascut a | Barcelona |
| Mort el | 28 de maig de 1923 (als 50 anys) |
| Mort a | Barcelona |
| Obra | |
| Principals edificis | edifici de l'Editorial Salvat (1916), premi del concurs anual d'edificis artístics de l'Ajuntament de Barcelona; Escorxador d'Igualada |
| Principals projectes | Parlament de Mèxic |
Pau Salvat i Espasa, (Barcelona, 20 de desembre de 1872 - 28 de maig de 1923) va ser un arquitecte modernista i editor.[1] Va ser president de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya, de l'Institut Català de les Arts del Llibre i del Centre de la Propietat Intel·lectual.[2] També fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona, càrrec al que renuncià per motius de salut. A més de l'activitat com arquitecte, va dedicar la majoria dels seus esforços a la creixement de Salvat Editors,[2] la casa editorial que heretà del seu pare, ubicada el 1916 en un edifici projectat per ell mateix.
Biografia
Arquitecte
Fill de Manuel Salvat i Xivixell i Magdalena Espasa Anguera, va titular-se com arquitecte el 1894.[3] Fou arquitecte municipal d'Igualada, on va construir, amb la col·laboració d'Isidre Gili i Moncunill, els edificis de l'Escorxador (1903-1905), el Mercat Cobert, situat a la plaça de l'Ajuntament i anomenat popularment "La Pajarera", (projectat el 1905, edificat el 1910 i actualment desaparegut) i Cal Ratés (1908-1909).[4] En aquesta ciutat també fou autor de l'ampliació del cementiri, que s'anomenà cementiri dels pobres (1909),[5] així com del projecte del Teatre de l'Ateneu Igualadí (1913).[6]
A Barcelona, va fer la casa Oller (1903), a la Gran Via de les Corts Catalanes, núm. 658, on adoptà solucions estilístiques que recorden Puig i Cadafalch. També fou autor de la Clínica Bartrina, a Gràcia[3] l'edifici de l'Editorial Salvat (1916), al carrer Mallorca 39, d'estil modernista, premi del concurs anual d'edificis artístics de l'Ajuntament de Barcelona de 1917, i la casa Salvat, del c/ Calabria, núm. 191-193.
A Lleida va fer el Casino Principal, construït entre el 1913 i el 1920, conjuntament amb Isidre Gili.[7] També fou autor de la refineria de sucre d'Alagó i del projecte del Parlament de Mèxic.[3]
Editor
L'any 1898 el seu pare va separar-se del seu soci Josep Espasa i va crear l'editorial Salvat e hijo, en que hi participava Pau Salvat. Quan el seu pare morí el 1901, Pau, que tenia 9 germans, va succeir-lo com a director de l'empresa Salvat Editors.[8]
Entre 1902 i 1906, Pau Salvat va ocupar la presidència de l'Institut Català de les Arts del Llibre,[3] on fou l'iniciador de l'escola professional.[2] El 1917 fou president de la secció espanyola a l'Exposició internacional de les Arts Gràfiques i de la indústria del llibre de Leipzig, i el mateix any va presidir el Congrés Internacional d'Editors de Barcelona.[3] Va ser succeït al capdavant de l'empresa pels seus germans Ferran i Santiago Salvat i Espasa (Barcelona 1891-1971).[3]
El seu funeral es celebrà l'església de Sant Josep Oriol i fou enterrat al Cementiri nou.[9]
Galeria d'imatges
-
Escorxador d'Igualada (1903-1905)
-
Cal Ratés, al carrer Santa Maria, d'Igualada (1908)
-
Cementiri dels pobres, a Igualada (1909)
-
Mercat Cobert d'Igualada, anomenat popularment "La Pajarera" (edificat el 1910 i ja desaparegut)
-
Editorial Salvat, al carrer de Mallorca de Barcelona (1916)
.JPG){kind=link}
Referències
- ↑ La Vanguardia, 27 de maig de 1924, Un any després de la mort de Don Pau Salvat i Espasa
- ↑ 2,0 2,1 2,2 La Vanguardia, 29 de maig de 1923, Los que mueren: Pablo Salvat
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Pau Salvat i Espasa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Pau Llacuna i Ortínez, L'arquitectura modernista a Igualada
- ↑ Tríptic "El cementiri vell d'Igualada. Un espai per descobrir". Institut municipal de cultura d'Igualada.
- ↑ Pobles de Catalunya, Ateneu Igualadí
- ↑ viscalleida.com, El Casino Principal
- ↑ Pilar Vélez, L'exaltació del llibre al Vuitcents: art, industria i consum a Barcelona
- ↑ La Vanguardia, 30 de maig de 1923, Una demostración de duelo...
Bibliografia
«Glossari d'artístes». A: El Modernisme. Vol 2. Barcelona: Ed. Olimpíada Cultural i Lundwerg, 1990. ISBN 84-87647-006.