Paul Natorp
Paul Natorp (Düsseldorf, 1854 − Marburg, 1924) va ésser un filòsof i pedagog alemany que, juntament amb Hermann Cohen, és el representant més característic de l'escola neokantiana d'Hamburg] i el pare de la moderna pedagogia social.
Natorp, que accepta el principi de la voluntat d'Herbart, postula que la unitat sintètica del pensament no és altra cosa que el suport de la darrera radical unitat, la del pensament i l'acció i la de la filosofia pràctica i teòrica.[1]