Vés al contingut

Peñaescabia

Peñaescabia
Peñaescabia
Nivell de protecció:P.N. Municipal
País:País Valencià País Valencià
Localització:Begís (Alt Palància)
Coordenades:39° 54′ 34″ N, 0° 42′ 33″ E / 39.90944°N,0.70917°E / 39.90944; 0.70917{{#coordinates:39 | 54 | 34 | N | 0 | 42 | 33 | E | | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat
Superfície:474'83 hà
Data de creació:2004
Administració:Ajuntament de Begís
Espècies vegetals representatives:pi negre i teix
Espècies animals representativesÀguila perdiuera

El cim Peñaescabia és un Paratge Natural Municipal del municipi de Begís (Alt Palància). Declarat per Acord de la Generalitat Valenciana el 26 de novembre de 2004.

Orografia i paisatge

El paratge natural es troba en les estribacions de la serra del Toro, amb una altura màxima de 1.331 metres. En les proximitats d'aquest se situa el naixement del riu Palància. El paisatge del paratge presenta un valor molt preuat. Està format per elevacions prominents, moltes en forma de barranc, amb farallons rocosos de diverses formes i colors en els cims, davall dels quals es poden distingir vessants coberts de masses boscoses, que convergeixen al fons del barranc, en bancals de cultiu i en una estreta franja de vegetació en galeria a tots dos marges del riu Palància, i on les principals fites paisatgístiques són l'Ermita de Sant Cristòfol, el Collado Royo i Peña Elvira.

Flora i fauna

Des del punt de vista botànic, la zona de la Umbría de los Tajos té un ecosistema d'elevat interés al País Valencià. Està compost per les pinedes mediterrànies de pi negre endèmic i pels boscos de teix. A més, des del punt de vista faunístic és destacable la presència d'exemplars inclosos en diferents categories del Catàleg valencià d'espècies amenaçades de fauna, com ara l'àguila de panxa blanca, la rata cellarda, el fardatxo o la colobra bastarda.

Presència humana

Aquest paratge també té un elevat valor historicocultural amb elements patrimonials destacables, com ara les Icnites de la Badina (a 250 m), l'Ermita de Sant Cristòfol i els forns de calç a la partida del Pelao i l'Aqüeducte de la Patrosa (segle XIX).

Enllaços interns

Enllaços externs