Pedrinyà
El veïnat de Pedrinyà pertany al municipi de la Pera i compta amb 20 habitants. Com a part del veïnat, hi ha l'església de Sant Andreu de Pedrinyà que és la que ha donat nom al poble.
Antigament havia tingut la categoria de parròquia i fins a la dècada del 1940 va tenir sacerdot propi, el qual, a més de Pedrinyà, també tenia cura de l'església de Santa Victòria de Millàs. El mossen Esteve Soy, que va ser l'últim sacerdot resident a Pedrinyà, morí l'any 1957.
Història
El document més antic que esmenta el nom del poble data de l'any 971 i l'anomenta "Petrinianus".[1]
L'any 1064 ve citat amb la forma "Parochia sancti Andree de Petriniano" [2] en el testament del capíscol Ponç, que també era paborde de l'esglèsia de Sant Martí Sacosta de Girona.
Pels anys 1279 i 1280, els delmes que satisfeien els parroquians es destinaven a l'obra de l'esglèsia: "Pro fabrica de Petriniano" (Rius, Decima, p. 72 i p. 100).
El llibre verd dels feus de l'arxiu diocesà de Girona, compost l'any 1362, l'anomena "Parocia de sancti Andree de Petriniano",
Segons l'etimologista Antoni Griera i Gaja, el nom del poble prové del nom de persona romà "Petrinianus", la qual cosa significaria que en l'època del domini romà algun personatge amb aquell nom va instal·lar-se en el terme del poble i hi féu la primera colonització.
Quan a mitjans del segle onzè es va construir el castell termenat de Púbol, aquest comprengué en el seu terne els pobles de Cassà de Pelràs, La Pera i Pedrinyà. Pedrinyà va caure dins de l'òrbita dels barons de Púbol. Això va durar fins a les darreries del segle catorzè en que els tres pobles satèl·lits van redimir-se de l'autoritat del baró, que era Jaspert de Campllong, i van esdevenir súbdits directes de la corona.
En el segle XIV Pedrinyà figura encara com a parròquia; més endavant fou agregada a Sant Isidor de La Pera.
L'església
L'Esglèsia de Pedrinyà -diu l'arqueòleg Joan Badia i Homs- és, dins del seu període, una de les esglésies més notables de l'Empordà. La vàlua d'aquest temple s'ha evidenciat sobretot després de la restauració efectuada entre els anys 1975-76 sota la direcció dels Dr. Miquel Oliva i Prat. Van col·laborar-hi estretament el veí del poble Joan Llenas Colom i el Dr. Josep Mª Boïgues. Aquesta restauració va estar especialment notable en l'interior de l'edifici, on l'encalcinat cobria els paraments i altres estructures romàniques.
És una obra dels segles XI i XII, si bé conserva mostres d'estructura posterior.
L'àbsida és semicircular i té una finestra estreta al centre, d'arc de punt rodó i de doble esqueixada. Per l'exterior té decoracions llombardes entre quatre lesenes. Sota l'actual teulada sobresurten algunes lloses de l'antiga coberta de pedra.
La volta de la nau era de canó, però ha estat reformada en part. La forma de canó només s'acusa en un tram pròxim al presbiteri; la resta és apuntada. L'arc triomfal és de mig punt i la volta de l'absis té forma de quart d'esfera.
La porta d'entrada original era lateral i d'un sol arc de punt rodó. Ha estat reconstruïda a base dels elements descoberts en la restauració.
La façana actual és l'única part del monument que, en el seu estat actual, mostra elements producte de reformes tardanes. La portalada és rectangular. Davant d'ella, a mena de pòrtic, hi ha una construcció coberta amb volta apuntada sobre la qual hi queda una terrassa (segles XVII-XVIII). De la mateixa època era, segurament, la sagristia que s'afegí a la banda de migdia de l'absis i que va ser enderrocada durant les darreres obres de restauració. També van ser eliminades les capelles del segle XIX que es practicaren, fent una mena d'esvorancs, en els murs laterals de la nau.
Sobre la terrassa de la façana és visible la meitat superior del frontis. En aquest lloc hi ha la finestra romànica, de vessant a l'interior i arcs de mig punt. Sobre la façana s'aixeca el campanar de cadireta de dues arcades sostingudes per pilastres. Les pilastres es creu que són, almenys en part, d'època romànica; les arcades pertanyen, en el seu estat actual, a les reformes posteriors.
En el mur lateral de migdia de la nau hi podem veure dues finestres d'arcs de mig punt; ambdues de doble esqueixada. En el mur de tramuntana hi ha una altra finestra romànica com les anteriors. Cal fer notar que són molt rares les obertures en el costat de tramunutana a les esglésies d'aquest país. En aquesta banda l'edifici hagué de ser reforçat, en data tardana, amb dos contraforts.
Les pintures murals
Al segle XII hom va pintar l'interior del presbiteri amb unes representacions en part comunes a l'art romànic i en part originals del pintor o dels pintors que ho van realitzar.
La part superior, corresponent al quart d'esfera, representa el Pantocràtor dins una mandorla i als costats s'hi representen els quatre evangelistes amb les formes animals. La part central representa el Naixement de Jesús amb les escenes concomitants de l'Anunciació i la Visitació, d'un costat, i l'aparició de l'àngel als pastors, de l'altre. La part baixa apareix decorada amb cortinatges.
El mural de Pedrinyà és l'exemple de pintura romànica que s'ha trobat en més bon estat de conservació a la comarca. Malgrat això se n'han perdut fragments considerables i d'altres estan força esborrats.
Aquestes pintures, pel seu estil, no s'han pogut incloure en cap dels cucles amb que s'estudia la pintura romànica catalana i, per aquest motiu, el seu autor és conegut amb el nom de "El Mestre de Pedrinyà".
Les pintures de Pedrinyà van ser arrencades del seu lloc original l'any 1935, i portades al Museu Diocesà de Girona on actualment es conserven en un absis que reprodueix el de l'església de Pedrinyà.
Activitats festives
A banda de les activitats pròpies del municipi de La Pera, a Pedrinyà s'organitzen un seguit d'actes impulsats pels veïns:
- Per la Pasqua Granada, o Pentecosta, s'ornamenta l'església i els voltants amb una exposició floral, impulsada per Montserrat Llenas Llausàs, filla de l'il·lustre Joan Llenas Colom.
- Pels voltants del Dia de Sant Andreu, concretament el darrer diumenge de novembre, es celebra la festa major del poble.
Referències
- ↑ Villanueva, Jaime. Viage literario á las iglesias de España. vol. XV. Madrid: Real Academia de la Historia, 1850, pàg. 259.
- ↑ Villanueva, Jaime. Viage literario á las iglesias de España. vol. XII. Madrid: Real Academia de la Historia, 1850, pàg. 303 [Consulta: 6 agost 2012].
{{#coordinates:42 | 0 | 34,21 | N | 2 | 57 | 53,30 | E | type:city(141)_region:ES-CT | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat