Pegaso

Plantilla:Infobox Pegaso fou la marca amb què comercialitzà els seus vehicles l'empresa estatal amb seu a Catalunya ENASA (Empresa Nacional de Autocamiones, S. A.). Fundada a Barcelona el 1946, l'empresa mantingué la seu central al barri de La Sagrera fins al 1980, en què es traslladà a la Zona Franca. Al llarg de la seva existència, ENASA fabricà tota mena de vehicles, per bé que és recordada principalment pels seus camions i autobusos. El 1990 fou venuda al grup italià IVECO i el 1994 cessà la seva activitat.

Història

Tot va començar el 25 de setembre de 1941, quan el règim espanyol va crear l'Instituto Nacional de Industria (INI) amb la intenció d'encarar la problemàtica del transport, la defensa i altres. Al 1946, el Centro Tecnico de Estudios del Automóvil (CETA), creat per l'enginyer Vilfred Ricart, va rebre l'encàrrec de desenvolupar un camió dièsel de 7/8 tones. Al mateix temps, l'INI va crear el Consejo Tecnico del Automóvil i tot plegat fou l'origen d'ENASA, l'empresa que havia de fabricar el camió. El 26 de juny de 1946 es va crear l'empresa, amb un capital social de 240 milions de pessetes d'aquell temps, i per mitjà l'INI es va forçar la venta de l'antiga Hispano Suiza, situada a la Sagrera (a l'actual Parc de la Pegaso). ENASA es féu càrrec del personal i les instal·lacions, tot aprofitant de passada el renom que tenia l'antiga empresa.

Així va néixer el Pegaso I, que era molt similar al Hispano Suiza 66D, seguit pel Pegaso Diesel (Pegaso II) pels volts del 1949, i seguidament el Z-206, amb un motor de sis cilindres en línia de 100 mm de diàmetre per 120 mm de cursa, que donava 120 CV a 1.800 Rpm, i una caixa de canvis de vuit velocitats, tot i que, posteriorment, se'n va augmentar la potència a 140 CV. Aquest model es coneixia amb el sobrenom de “Mofletes” ("galtes"). Basant-se en aquesta mecànica, també va aparèixer un autocar amb una curiosa carrosseria. Aquest tipus d'arquitectura de motor, junt amb la injecció directa va ser la que més es va seguir en la construcció dels motors de Pegaso.

Cronologia

1949: Pegaso Z-701, primer cap tractor d'ENASA
1950: Saló de París, presentació d'auto-bastidors.
1951: Saló de París, es va presentar el mític cotxe de gran turisme Pegaso Z-102, amb diverses carrosseries ENASA, destinat a donar prestigi a la marca.
1953: Posada en funcionament de les instal·lacions de la nova planta de Madrid a Barajas. Es comercialitza el model Z-207, model “Barajas”. Prototip de camió militar M-3
1960: Reorganització d'estructura tècnica, creant-se el Departamento Técnico Central, situant-se en la Sagrera, i assumint totes les funcions de CETA.
1962: Conveni amb Leyland arran del qual va néixer el model Pegaso Comet, que tornava a tenir quatre vàlvules per cilindre.
1963: Es desenvolupa el model 1065, dit “Europa”, ja que complia les noves directrius de la Conferencia Europea de Ministros de Transporte de 1960. Presentació dels vehicles 4x4
1964: S'inicia la comercialització de vehicles de tres i quatre eixos. Es comercialitza el Comet
1966: Compra de la Sociedad Anonima de Vehiculos Industriales (SAVA), amb seu a Valladolid, entrant en el sector de les furgonetes, i motors 1,5, 1,8, i 3,4 litres
1967: S'inicia el projecte i desenvolupament d'un nou motor dièsel de 12 litres amb versions aspirades, i sobrealimentades, amb un amplia gama de potencies.
1968: Importants millores en departament d'Experiències, Sagrera.
1969: Es crea la Delegación de Proyectos a la fàbrica de Madrid, que va començar els estudis per la fabricació de vehicles d'aplicació militar, tot terrenys 4x4 i 6x6.
1971: Es va començar el trasllat de la fabrica de Sagrera a Zona Franca (actual COMESA).
1973: Es munta el motor de 12 litres turbo, en series pilot i es treballa en un nou reductor en el pont posterior de tipus epicicloïdal a les rodes.
1974: S'inicia junt amb Jaro, B.V. (seu a Holanda) l'estudi de la cabina basculant
1976: Es construeixen les noves instal·lacions d'Experiències de Barcelona ZF (Zona Franca). S'implanta de serie la cabina basculant. Es munta en serie, el nou motor de 12 litres, i es converteixen en amfibis els blindats.
1977: Es construeixen vehicles militars blindats.
1980: S'acaba el trasllat de la Sagrera a Zona Franca. Compra de l'empresa anglesa Seddon Atkinson
1981: Prova comparativa entre dos motors Pegaso (9156.13 i 9180.00) i cinc motors europeus de 2.000 hores de durada. Contracte de col·laboració amb la fàbrica de canvis ZF alemanya.
1983: Presentació de la gama T1. Acord amb MAN per fabricar el autobús 6420.
1984: S'introdueixen els sistemes CAD-CAE, per el disseny e enginyeria.
1985: Pre-acord de venda am l'empresa americana International Harvester. Llançament de la gama T-2 “Tecno”.
1987: Llançament del de la gamma Troner. Acord amb MAN per comercialitzar la gama Ekus
1988: Intent de venda al holding alemany Mercedes per 28 mil milions de pessetes.
1990: Venda al grup italià Iveco per mil milions de pessetes.
1995: Final de la fabricació de Pegaso.

Models destacats

Fitxer:EMT 708 (32).jpg

El 6035

Z-206 “Mofletes”, derivat del Hispano Suiza 66D, amb un motor de sis cilindres en línia de 100 mm de diàmetre per 120 mm de cursa, que donava 120 CV a 2,200 Rpm, i una caixa de canvis de vuit velocitats.
Z-102/103, mític cotxe súper-esportiu, amb motor V de vuit cilindres, dues vàlvules per cilindre, doble arbre de lleves en cap, aliatge d'alumini, i altres novetats tècniques molt importants per el seu temps
Autocar binivell mono casc, amb motor derivat del Z-206, amb motor potenciat a 140 CV, que es feia servir per enllaç en els aeroports.
Z-207 “Barajas”, destaca per les seves solucions revolucionaries com el motor de sis cilindres en V de 120º (Joint Venture Cummins), suspensió davantera independent amb molles helicoïdals, i canvi de sis velocitats, amb la segona i la tercera sincronitzades, en el mateix càrter que el embrague, i la seva característica cabina de xapa ondulada.
Z-408 Autocar derivat del Barajas, pro amb motor de 165 CV, 10 metres de longitud total, representant un gran avanç en el transport de passatgers.
1060 i derivats
Pegaso monotral Viberti
Autobusos 5020 i 5041
Pegaso-Comet, model 1090, com a conseqüència del conveni amb Leyland, també amb una cabina “Panorámica” característica.
1065 “Europa”, model de llarga durada, i gran diversificació. Caixa de canvis 4x2, i reductor en el diferencial.
6035 Autobús urbà, amb suspensió mixta ballestes-aire, canvi amb embragatge automàtic, i pis de sandwich amb goma. Motor horitzontal i tots els grups sota el pis.
1100, amb motor de quatre cilindres, derivat del Comet
T-1 , Amb nova cabina basculant
6420 Autobús urbà, fruit de l'acord am l'empresa alemanya MAN, a destacar la suspensió davantera independent i tota ella neumàtica, i el baix pis per facilitar l'accés.
T-2 “Tecno” , amb noves caixes ZF S6-36 i S6-90 de fins 4x4 relacions.
T-3 “Troner” , cabina col·laboració DAF, i motorització fins 360 CV.

Vehicles Militars

3046, camió militar tot terreny 4x4, de 170 CV. Podia transportar 5 Tm per carretera, o 3 Tm en tot terreny. Arrossegava fins 4,5 Tm i la seva autonomia era de 1.000 Km
3055, camió tot terreny 6x6, equipat amb motor de 200 o 220 CV. Podia transportar 10 Tm en carretera o 6 Tm en tot terreny, i la capacitat de remolc 7.500 Kg en tot terreny, o 14,5 Tm en carretera.
VAP, vehicle amfibi 4x4 amb gran capacitat de navegació, amb motor de 170 CV. Adequat per transport, establir cap de platja, o auxiliar en maniobres navals. Capaç d'arribar als 90 Km/h en carretera, amb una autonomia de 800 Km. Podent superar pendents longitudinals del 60 %, i laterals del 30 %. La velocitat naval era 5,5 nusos.
BLR, vehicle Blindat Lleuger amb Rodes, 4x4 transportable per avió, motor de 170 CV, que permetien arribar a 110 Km/h en carretera, amb un autonomia de 800 Km. La capacitat de carrega era de 15 homes, inclòs el conductor, els neumàtics eren a prova de bales. La capacitat de superar pendents era 60 % longitudinals, i 30 % laterals.
BMR, vehicle Blindat Mig amb Rodes, 6x6, amfibi i transportable per avió, suspensió independent per cada roda, servodirecció als eixos davanter i de darrera. Tots els grups mecànics estaven protegits per el casc de blindatge, motor de 306 CV. Que permetien arribar per damunt dels 100 Km/h, i superar pendents com els anteriors.

Carrossers més importants

Com a política habitual, els Pegaso es venien en el cas dels camions, la cabina i el xassís, i els autocars, es venia un bastidor amb els grups mecànics, que després s'havia de carrossar el conjunt, en aquest apartat no més es pretén divulgar les empreses que més treballaven en aquest menester.

Ayats Girona, carrosser d'autocars de gran luxe.
Setra-Seida, carrosser especialitzat en carrosseries auto portants, i autocars molt ràpits.
Castrosua, especialitzat en autocars i autobusos.
Irizar, autocars de gran turisme.
Fruehauf, semiremolcs per a camions.
Marzasa, carrosseries militars.
Ugarte, carrosseries d'autocar.
Unibus y Servicios, carrosseries especials.
Leziñena, semiremolcs per a camions.

N'hi han moltes que no surten en aquesta relació, sobre tot aquelles que no més suministraven caixes per transport, i carrossers del cotxe esportiu.

Repercussions exteriors

Al llarg de la seva historia Pegaso va rebre diversos premis en exposicions celebrades fora de les nostres fronteres, axis com va exportar material a varis països, sobre tot a Amèrica llatina. In plantant-hi sucursals, per fabricar vehicles, per exemple: Cuba Guanahay, Veneçuela Desiauto.

Les exportacions van començar en el 1961, a Colòmbia, pro van continuar a Egipte, Veneçuela, Congo, Portugal, Perú, Cuba, Costa Rica, Guinea Equatorial, Sudan, Polònia, etc.

També cal destacar la xarxa de concessionaris a tot Europa, per assistir els camions TIR.

Vegeu també

Pegaso Z-102

Referències

Per a la redacció d'aquest article s'han fet servir els enllaços indicats més avall, l'exemplar núm. 1404 d'Auto revista i l'assessorament de l'Associació d'Estudis Històrics de l'automoció (www.aeha.tk).

Enllaços Externs

Plantilla:Sister

Història de Pegaso (castellà)
Revista escanejada amb la història de Pegaso (castellà)
Moltes fotografies, i fets actuals de gent entusiasta de Pegaso (castellà)
Cuatro ruedas. Especial Pegaso, 1966. PDF (castellà)
Cartells i publicitat del gran turisme Pegaso (castellà)
Cartells i publicitat dels camions Pegaso (castellà)

Plantilla:Fabricants d'automòbils catalans