Pelasgs

Els pelasgs (en llatí pelasgi, en grec pelasgoi) eren els habitants de Grècia abans de l'arribada dels hel·lens. Els pelasgs són esmentats per tota Grècia: a Tessàlia, Epir (Dodona és indicada com la seva capital), Perrhàbia, Peònia, Beòcia (on van expulsar els aons, temmics, leleges i hiants), Àtica i el Peloponès. També els pelasgs són esmentats a les illes: a Creta (dividits en cinc tribus: els dioi, aqueus, eteòcrats, cidons i doris), a Samotràcia, Lemnos i Imbros; pelasgs de Tessàlia es van establir a Quios. Heròdot diu que els habitants de les 70 illes de la costa d'Àsia eren pelasgs. A l'Àsia, deixant apart la seva llegendària participació a la guerra de Troia (aliats de Troia) són esmentats també a alguns llocs de Cària, Cilícia i Lícia. A Itàlia s'esmenta com a pelasgs als enotris, als tirrens, umbres i peucets, però aquesta atribució ja fou discutida al seu temps i especialment els tirrens eren vistos sovint com un poble diferent dels pelasgs.