Península de Mani
Mani ( grec: Μάνη ) és una de les tres penínsules meridionals del Peloponés. Precisament la del mig, quina punta forma el cap Tenaro (o Matapan), que es l'extrem sud del continent europeu.
Es molt abrupta i constituïda per muntanyes que s'endinsen en el mar; a l'est en les aigües del golf de Lacônia i a ponent en les del golf de Messènia. La costa es plena de petites cales i platges verges i poc concorregudes així com d'alguns penya-segats.
Degut a l seva orografia que en fa difícil l'accés, mai va patir l'ocupació otomana. Tantmateix els seus nuclis de població -molt disseminats- es caracteritzen per l'existència de múltiples(unes 800) torres (pyrgos)que cada família aixecava segons les seves possibilitats, per defensar-se de les altres famílies veïnes. També s'hi troben moltes esglesioles bizantines, algunes de les quals guarden notables pintures al fresc, encara que hi han forces dificultats per accedir al seu interior.
A Mani hi van trobar refugi els últims espartans, foragitats de la seva ciutat, i al llarg de la història ha sigut terra de mariners, pirates i guerrillers, molts d'ells importants protagonistes de la guerra de la independència grega, durant la primera meitat del Segle XIX.
{{#coordinates:36,56811 | N | 22,42859 | E | source:enwiki_type:landmark_region:GR_dim:15000 | | | | | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat
