Peramea
|
Aquest article és sobre el poble d'aquest nom. Per a l'antic municipi, vegeu Peramea (antic municipi). |
| Localització | |
  | |
| Poble del terme de Baix Pallars, cap de municipi propi fins al 1969 | |
 | |
| • Regió • Comarca • Municipi |
 CatalunyaAlt Pirineu i Aran Pallars Sobirà Baix Pallars |
| Malnom | Envejosos[1] |
| Superfície | km² |
| Altitud | 905 msnm |
| Població (2011) • Densitat |
78 hab. |
| Coordenades | 42° 19′ 49.37″ N, 1° 2′ 57.32″ E / 42.3303806°N,1.0492556°E{{#coordinates:42 | 19 | 49,37 | N | 1 | 2 | 57,32 | E | type:city(35)_region:ES-CT | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat |
| Codi postal | 25591
|
Peramea, pronunciada Premea o Premeia en català pallarès, és una vila del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Era el centre de l'antic terme, suprimit el 1969, del mateix nom.
Està situat a l'extrem nord-est del Pla de Corts, enlairat a la dreta de la Noguera Pallaresa i també a la dreta del Riu d'Ancs. És a poca distància en línia recta a l'oest-nord-oest de Gerri de la Sal, però la diferència d'altitud fa que per carretera el recorregut sigui més llarg, per les giragonses de la carretera. És al nord del Serrat del Camp i a llevant del Serrat de la Creueta.
Fou cap d'un municipi independent fins el 1969, que comprenia els pobles de Balestui, Canals, el Comte, Cortscastell i Pujol, a més del veïnat de masies de Llaràs.
Peramea compta amb l'església parroquial d'origen romànic de Sant Cristòfol de Peramea, antigament dedicada a sant Joan, a més de la capella de Sant Sebastià i Sant Roc i de la desapareguda de Sant Cristòfol. El poble estava coronat pel Castell de Peramea, i a l'extrem sud de la vila resten les ruïnes de la Torre del Colomer, també medieval.
Etimologia
Petra media, fent referència a la roca que acull el poble i el seu castell és, segons Joan Coromines[2], l'origen d'aquest topònim. Res a veure, doncs, amb la pera que figurava a l'escut municipal antic de la vila.
Geografia
La vila de Peramea
La vila s'estén pel pla als peus del penyal del Castell de Peramea, el qual constitueix un esperó cap al nord-est del Pla de Corts, i el poble adopta una forma rectangular en aquest pla. Forma tres carrers longitudinals, de sud a nord (Carrer Major, de Sant Cristòfol i de Valls, els dos primers porxats), amb l'església de Sant Cristòfol en el seu extrem septentrional, ran mateix de la roca del castell, i una clara aparença d'antiga vila closa, que recorda la disposició de les cases de la Pobleta de Bellveí. A l'extrem sud hi ha dues places, la Plaça de l'Om i el Portal, entre els quals es troba el destacable Om de Peramea, i una altra placeta al nord-est, on hi ha el Portalet. Cap a migdia, fora del que era la vila closa, i formant raval al llarg dels camins que sortien de la vila, hi ha dos grups més de cases, en un dels quals es troben les restes de la Torre del Colomer.
Les cases de la vila [3][1]
|
|
|
|
|
Història
Edat moderna
En el fogatge del 1553, Peramea (Perameya) declara[4] 28 focs laics i 3 d'eclesiàstics.
Història contemporània
Pascual Madoz dedica un breu article del seu Diccionario geográfico...[5] a Peramea. S'hi pot llegir que el poble està situat a l'extrem d'una plana, amb un clima fred, combatut pels vents del nord i de l'oest, propens a inflamacions. Tenia en aquell moment 35 cases, amb Casa de la Vila, presó, una església parroquial dedicada a Sant Cristòfol i una altra dels Innocents. En depenien les cases del Comte i les masies de Llaràs i de Vilanova. A ran de la població hi havia una altra església, advocada a Sant Sebastià i Sant Roc.
Parla de les fonts, les quals, tanmateix, aporten una aigua fluixa que es corromp amb facilitat. El territori és pedregós i muntanyós. S'hi collia blat, ordi, sègol, llegums de tota mena, oli, poc vi, patates, algunes fruites i hortalisses, nous, ametlles i poca herba per a pastures. De bestiar, hi ha sobretot ovelles, i força caça, de conills, perdius i aus de pas. Hi havia dos molins fariners. La població, inclosos els masos i pobles esmentats, era de 21 veïns (caps de casa) i 174 ànimes (habitants).
Demografia
| 1717 | 1981 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2010 | 2011 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 150 | 80 | 76 | 70 | 83 | 88 | 85 | 82 | 78 |
Les dades del 1553 són 31 focs, és a dir, llars. Cal comptar a l'entorn de 5 persones per foc.
Llocs d'interès
- El nucli urbà presenta l'antic traçat medieval, amb carrers empedrats i porticats, a més de dos portals d'accés al clos del poble.
- Dolmen de Peramea.[6]
- Era d'Ortega.[7]
Comunicacions
Mena a Peramea la Carretera de Gerri de la Sal a la Pobleta de Bellveí en 4,3 quilòmetres de recorregut.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Lluís 1961.
- ↑ Coromines 1996.
- ↑ Montaña 2004.
- ↑ Mossèn Joanot Burro, rector, Mossèn Bernadí Llessui, rector de Peracalç i Mossèn Antoni Benavent; Jaume Socís, Pere Benavent, Pere Rivert, Joan Ortega, Perot Sabater, Joan Pessonada, Joan Puig, Pere Perramon, la vídua de Joan de Burro, Pere Llessui, Joan Rocafort, Pere Burro, Salvador Ortoneda, Joan Coll, Pere Bastida, Francí Llessui, Jaume Llessui, Pere Bach, Antoni Llaràs, Jaume Brenui, Jaume Vilanova, Andreu Vilanova, Joanot Montaner, Joanot Martell, Pere Lluís, Joanot Montardit, mestre lo Bot Ferrer i Joanot Macià. Iglésias 1981, p. 90.
- ↑ Madoz 1845.
- ↑ Torres 2008.
- ↑ AADD 2008.
Bibliografia
- AADD. Guia de Museus i Equipaments Patrimonials de l'Alt Pirineu i Aran. Lleida: Garsineu Edicions, 2008, p.65. ISBN 978-84-96779-45-7.
- Coromines, Joan. «Peramea». A: Onomasticon cataloniae. VI O - Sal. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1996. ISBN 84-7256-852-0.
- Gavín, Josep Maria. Pallars Sobirà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 9). ISBN 84-85180-26-7.
- Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
- Lluís, Joan. El meu Pallars. Volum II. El Pallars Sobirà, 1a part. Barcelona: Editorial Barcino, 1961 (Tramuntana, 7). ISBN 84-7226-118-2.
- Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
- Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Gerri de la Sal - Peramea». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
- Torres, Núria «El misteri megalític». Sàpiens [Barcelona], núm. 65, 3-2008, p. 56. ISSN: 1695-2014.
Enllaços externs
