Pere Blai
Pere Blai (1553-1621), arquitecte català. Probablement es formà amb el seu pare, mestre de les fonts de Barcelona, i amb el seu germà.
La relació professional que manté amb Jaume Amigó, rector de Tivissa i expert tracista, va influir de forma important en els seus coneixements de l'estil renaixentista i en el seu nomenament com a mestre major de la diòcesi tarragonina.
Dins les seves obres trobem la capella del Santíssim de la catedral de Tarragona (1582) on va succeir a Bernat Cassany; la parròquia de la Selva del Camp (1582); capelles de Sant Joan i Sant Fructuós a la catedral de Tarragona (1592); parròquia de Cornudella de Montsant (1599) i la parròquia de Sant Jaume Apòstol a Riudoms (1617).
El 1565 Lluís d'Icart, aleshores Batlle General de Catalunya, li encarregà la construcció del Castell-Palau de Torredembarra. Únic edifici actualment dempeus de planta sencera del renaixement català. L'edifici despertà un innegable interès, donat l'alt rang del propietari, aquest interès promogué més encàrrecs d'obra.
L'encàrrec mes important va ser la construcció de la façana sud del Palau de la Generalitat de Catalunya a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Es volia una construcció alineada amb l'estil de l'època en contrast amb l'estil gòtic de la resta del palau. L'encàrrec que havia de durar quatre anys, va acabar al cap de vint i després de moltes polèmiques i períodes d'aturament de les obres.
Arran d'aquest treball, va fer un seguit d'intervencions a Barcelona: Capelles de Sant Ramon de Penyafort i de Sant Domènec a l'església dels dominics, i també fou autor del projecte del nou temple de Santa Maria d'Igualada, construït entre 1617 i 1627 pels mestres d'obres Rafael Plançó i Pau Ginestar.[1]
Blai va estar casat amb Elisabet Pons, filla d'un notari. Va tenir cinc filles i un fill.
Referències
- ↑ Parròquia de Santa Maria d'Igualada, Història del temple