Pere Daura i Garcia
Pere Daura i Garcia, més conegut internacionalment com Pierre Daura, fou un pintor català nascut accidentalment a les Illes (Menorca 1896 – Rockbridge Baths, Virgínia, Estats Units 1976).
Biografia
Fou membre destacat de la Generació del 1917 que en la pintura catalana s'alçà com una alternativa més crua en front de l'idealisme del noucentisme. Amb el seu company d'escola Emili Bosch Roger, formà part de l'Agrupació d'Artistes Catalans -formada a Barcelona entre 1919 i 1927-, des de lluny, ja que enviava les obres a les exposicions del grup sense deixar de residir a París.
Es va formar a Catalunya i va marxar a viure a París als 18 anys, on fou col·laborador d'Émile Bernard, i s'hi quedà tots els anys de la Primera Guerra Mundial. Després, fora d'un parèntesi a Menorca per a complir el servei militar (1918-20), París seria novament el seu camp d'operacions, i allà participaria a diverses exposicions.
Creà una pintura sòlida i vibrant, valenta de color i amb un cert deix expressionista, però entre 1929 i 1930 formà part destacada del grup "Cercle et Carré", que volia aportar una sortida pròpia a l'abstracció geomètrica. Els seus companys en aquella aventura foren Joaquim Torres-Garcia, Hans Arp, Piet Mondrian, Van Doesburg, Schwitters i Seuphor. El logotip del grup fou dissenyat precisament per Daura.
Aquella és la seva època més coneguda internacionalment, malgrat que Daura, després de produir força pintures preocupat sobre tot per l'estructura, tornà a la llibertat del seu estil anterior pintant a la seva casa medieval de Saint Cirq Lapopie, antic burg pintoresc de la regió de Quercy, i casat amb una pintora nord-americana –Louise Blair- contactà amb els Estats Units en 1934-35. La seva pintura en aquest moment guanya en lirisme.
Durant la Guerra Civil espanyola s'incorpora a l'exèrcit republicà, on va ser ferit al front de Terol. Després desenvoluparà la seva vida i la seva carrera entre les seves cases de Rockbridge Baths, als Estats Units, i de Saint Cirq, a França. En els seus llargs anys de maduresa el seu estil habitual donarà pas sovint a retorns a l'abstracció geomètrica, i altres vegades a un paisatgisme més expressionista que abans. Des de jove conreà també el gravat, especialment el calcogràfic, i de gran s'aventurà amb l'escultura.
És representat a diversos museus europeus i nord-americans, i a Catalunya es poden veure obres seves al Museu de Montserrat, al MNAC i al Museu Jacint Rigau de Perpinyà.
Bibliografia
- Teresa MACIÀ, Pere Daura (1896-1976), Àmbit, Barcelona 1999.